Monotremata

Archiu:Tachyglossus aculeatus side on.jpg

Monotremata

Els monotrema o monotremados (Monotremata) són un orde de mamífers prototerios que inclou les espècies actuals de mamífers més primitives que retenen diverses característiques reptilianas, com la reproducció ovípara (són els únics mamífers que posen ous), i la presència de cloaca, orifici a on confluïxen els tractos digestiu, urinari i reproductor; el seu nom fa referència a esta característica i significa «un sol orifici». Inclou l'ornitorrinco i els equidnas.

Característiques

Durant molt temps els monotrema varen estar classificats com un grup de reptils coberts de pèl, fins que despuix de 200 anys es varen identificar inequívocament com a mamífers, puix en ells es troben totes les característiques que definixen la classe:

• El seu pell està coberta de pèl.
• Produïxen llet per a alimentar a les crío recent naixcudes.
• Presenten tres ossos en l'oït mig.
• Posseïxen diafragma.
• El seu cor està dividit en quatre.
• Són homeotermos, pero en certes llimitacions, oscilant la seua temperatura entre 28 i 32 graus Celsius i presentant llaugeres variacions durant el dia en funció de la temperatura ambiental.

Sinapomorfías de l'orde

• Els dents estan atròfiados o absents.
• El rostre està cobert per una funda de pell correosa.
• Els machos posseïxen un espolón en les extremitats posteriors.
• Absència de lagrimales.
• El cràneu és acuminado en el hocico en forma de pico.
• Són ovípars.