Anomalocaris
Anomalocaris (del gr. anomalos "estrany" i caris "camarón" o "carranc") és un gènero d'animalés extints, pertanyent a la família dels anomalocarídidos, la qual es relaciona en els artròpodes. S'estima que els Anomalocaris varen existir entre començos i mediats del periodo Cámbrico, des de fa aproximadament 520 fins a 419 millons d'anys. Els seus primers fòssilés varen ser descoberts en l'esquisto de Ogygopsis i més tart en el famós esquisto de Burgess.[1] En un principi, vàries parts del cos (descobertes separadament) es creïen provinents de distints animals, fins que nous estudis varen aclarir la verdadera naturalea dels fòssils.
Anomalocaris expon traces molt cridaneres com apèndixs armats en espines en els que es duya el menjar a la boca, ulls composts, boca en forma d'anell en rencs de dents, lòbuls laterals que rodejaven tot el cos, entre uns atres. Es creu que Anomalocaris ocupava el cim de la cadena trófica dels oceans del Cámbrico.
Descripció
[editar | editar còdic]
Segons estimacions recents, la llongitut de Anomalocaris era de fins a 1 metro .[2] Dits apèndixs posseïen esmolades espines que permetien capturar a les seues preses i dur-li-les cap a la boca.[3] Cada apèndix estava compost per 14 segments, en la majoria d'ells proveïts d'una espina ventral i atres dos adjacents més menudes. La boca (con oral) tenia forma de disc i contava en 32 làmines superpostes (4 grans i 28 menudes) distribuïdes de manera tri-radial (a diferència d'atres anomalocarídidos) i proveïdes de chicotetes púas serrades que se situaven anellades al voltant de l'obertura central.[1]
S'assumix que els seus ulls eren composts, pero és difícil trobar restants inequívocs d'estes parts blanes. Estudis en 2011 semblen poder assegurar que Anomalocaris posseïa un dels ulls composts més complexos del regne animal, sugerint que cada ull podria estar format per al voltant de 16 000 lents distribuïdes de manera hexagonal.[4]
El cos era allargat i estret, recobert per un exoesquelet sense minerals pero en certs teixits esclerotizados, tals com els de els apèndixs i la boca. Numerosos lòbuls laterals recorrien el cos, alcançant el seu punt més ample des del tercer fins al quint lòbul, i després angostándose fins a la seua coa. A. canadensis conta en 13 parells de lòbuls.
Disponien d'una coa en forma de "V" que es constituïa de tres parells de lòbuls dorsolaterales i un lòbul terminal. També existixen atres 3 parells de lòbuls menuts en la regió del coll.[5] És possible que en ondular els flexibles lòbuls en abdós costats del cos, es propulsasen per l'aigua ya que cada lòbul s'inclinava cap a dalt de l'anterior actuant com un parell de "aletes", lo que milloraria la seua eficiència en nadar.[3][6]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]
La verdadera naturalea de Anomalocaris no va ser reconeguda durant casi 80 anys, com a conseqüència d'un malentés que va sorgir despuix de la troballa per separat dels distints restants de l'animal. El primer fòssil va ser descobert dins del esquisto de Ogygopsis, en el Mont Stephen, al sur de les Rocoses Canadenques, i descrit per Joseph Frederick Whiteaves en 1892. Este material, que constava solament d'un apèndix anterior, va rebre el nom de Anomalocaris canadensis, ya que va ser identificat erròneament com l'abdomen i la coa d'un crustaci filópodo.[2]
Entre 1911 i 1917, Charles Doolittle Walcott va fer considerables troballes de Anomalocaris, incloent una boca que va identificar erròneament com una medusa a la qual va nomenar Peytoia. Aixina mateix, Walcott va trobar també un segon apèndix d'alimentació identificant-ho com l'apèndix de l'artròpode Sidneyia. El fòssil del cos va ser assignat dins del gènero Laggania, la primera impressió del qual va ser la d'un equinoderm holoturoideo.[2]
En 1928, es va propondre l'idea de que els aquell llavors fòssils de Anomalocaris eren en realitat apèndixs d'un animal, no obstant varen ser atribuïts incorrectament al crustaci Tuzoia. Posteriorment, la Comissió Geològica de Canadà va descobrir un espècimen casi complet de A. canadensis, pero li'l va reconéixer irònicament com una quimera entre Peytoia i Laggania.
En 1979, va tornar a predir-se l'idea de que Anomalocaris (sensu Whiteaves, 1892) no era el cos d'un filópodo, sino més be un dels apèndixs que correspondrien a un sol artròpode de gran tamany. En definitiva, despuix d'estudiar les coleccions de fòssils de Walcott, els paleontòlecs Harry B. Whittington i Derek Briggs varen revelar l'incògnita pendent en l'anatomia del Anomalocaris, ademés d'aclarir la verdadera naturalea del Peytoia i Laggania. D'acort a la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoológica, el nom més antic sempre preval, que en este cas va ser Anomalocaris. Per un atre costat, el nom Peytoia va permanéixer inválido, mentres que Laggania es va aplicar per a designar un atre gènero de anomalocarídido.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Conway Morris, s. (1998). The crucible of creation: The Burguess Shale va the rise of animals, Oxford: Oxford University Press, pp. 2-56. ISBN 0-19-850256-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gould, Stephen Jay (1989). Wonderful life: The Burgess Shale and the nature of history, Nova York: W.W. Norton, pp. 194–206. ISBN 0-393-02705-8.
- ↑ 3,0 3,1 (1985) The Largest Cambrian Animal, Anomalocaris, Burgess Shale, British Columbia (free full textfree full text), pp. 569–609. doi:10.1098/rstb.1985.0096.
- ↑ Nature.480doi:10.1038/nature10689.
- ↑ Journal of Paleontology.88(1)
- 68-91.doi:10.1666/13-067.
- ↑ Usami, Y. (2006). Theoretical study on the body form and swimming pattern of Anomalocaris based on hydrodynamic simulation, pp. 11–17. doi:10.1016/j.jtbi.2005.05.008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anomalocaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.