Antífona

Antífona de el "Magnificat" per al dilluns.

La antífona (del llatí antiphona, i este del grec ἀντίφωνος, significa veu que respon) és una forma musical i llitúrgica pròpia de totes les tradicions llitúrgiques cristianes. Consistix en una melodia generalment curta i senzilla, d'estil silàbic, utilisada com estribillo que es canta abans i despuix dels versículs d'un càntic, himne o salm, normalment en llatí, en varis servicis religiosos de l'Ofici i de la Missa, com les Vespres.

En l'entorn religiós, Introito, Ofertorio i Comunió són coneguts també com a antífones, antiphona ad introitum, etc. (Vore Antífones de Adviento). Musicalment, és una peça interpretada per l'assamblea o per dos cors que canten alternativament versículs dels salms; este modo de cantar és conegut com estil antifonal, perque corrientemente li l'associa en la salmòdia antifonal.

Història

En l'Edat Mija li la coneixia com un text en melodia lliure i senzilla que era cantada per l'assamblea de fidels junt als salms; també va ser usada fòra de l'entorn llitúrgic, encara que mantenia un contingut paralitúrgico.

És el tipo més senzill de melodia d'estil lliure i són molt freqüents en el Liber usualis.

Eixemple: Justus ut palma, vers 13, salm92

El Saber.

Especial importància tenen les «Antífones de l'O», para Adviento, que es caracterisen per utilisar les paraules d'un dels atributs de Deu o Yaveh segons les Sagrades Escritures.

Eixemple: O Sapientia.

O Sapientia, quae ex ore Altissimi prodiisti,

attingens a fine usque ad finem,

fortiter suaviterque disponens omnia,

veni ad docendum nos viam prudentiae.

Oh saber, que vares eixir de la boca de l'Altíssim,

aplegant des d'un extrem fins a l'atre,

ordenant-ho tot en fortalea i dolçor,

veuen a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Des de l'Edat Mija, les antífones es recopilaven en manuscrits cridats antifonarios.

Característiques

• Són les vores més freqüents en els Oficis, considerant-li-les l'orige del vora plana.
• En evolucionar, varen aplegar a constituir vores independents utilisades en distints oficis.
• Les antífones de l'Ofici estan reunides en el antifonario.
• Dins del repertori del vora gregoriano, es poden agrupar en dos tipos clarament diferenciats:
  • antífona salmódica, que utilisa versículs cantats.
  • antífona lliure o melismática, que és una oració interpretada musicalment sense versículs associats.
• Les antífones del Magnificat de la missa són les més adornades i en elles el salm associat es reduïx a un versícul.

Referències

• Diccionari Harvard de Música, 2008, edic. esp. Aliança Editorial, ISBN 978-84-206-5254-2
• Diccionari Grove de Música i Músics, Oxford University Press.
• Itinerari de la Verge Egeria, A. Arce, Madrit BAC, 1980