Anthemis cotula
Anthemis cotula, també coneguda com a camamirla hedionda,[1] és una espècie de planta anual en una olor perceptible i forta. L'olor és a sovint considerat desagradable, i és per això per lo que es guanya l'epítet comú de "que tufa". És nativa d'Europa i Nort d'Àfrica i ha migrado en èxit a Amèrica del Nort, Àfrica del Sur, Austràlia i Nova Zelanda a on es poden trobar en els terrenys baldíos, junt a les carreteres, i en els camps.[2] Anthemis cotula és considerada una maleza per la seua tendència a invadir les zones cultivades.
Descripció
[editar | editar còdic]Anthemis cotula es diu aixina per la seua semblança en la piraña de la camamirla, abdós tenen brots ramificados empinats coronats per una sola flor gran, encara que la "camamirla hedionda"[2] es distinguix per la falta de les escales membranosas que té per baix de les flors de la camamirla real, aixina com per la seua forta olor característica. Els fulls tenen una apariència similar als de la planta de fenollera (Foeniculum vulgare), de la que es deriva el nom de "Fenollera de gos".
És una planta glandular anual en un sabor asprós i una olor acre. La seua altura varia de 28 a 56 cm. Els fulls de la planta a voltes tenen pèls molt fins i suaus en la superfície superior, encara que la planta està en la seua majoria sense pelussa. Els fulls són pinnadas, en molts lòbuls extremadament prims, i poden tindre al voltant de 2,5 a 5 cm.
Cada talle està arrematat per una inflorescència única, que sol tindre al voltant de 2,34 cm de diàmetro, inflorescència en capítul. Els fruts són aquenios (sense vilano).
Propietats
[editar | editar còdic]Indicacions: és antiespasmódico, emenagogo, emético, tònic, febrífugo, carminativo, vermífugo, vulnerario.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anthemis cotula va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Candollea xxiii. 148 (1968)[3]
Número de cromosomes de Anthemis cotula (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=18[4]
Anthemis: nom genèric que ve de la paraula grega: "Anthemon" (= flor) després es va transformar en "Anthemis" (= menuda flor) i es referix a " les inflorescència de les plantes.[5][6] Este nom va ser utilisat pels antics grecs per a indicar una de les moltes espècies de camamirla. El nom científic acceptat actualment ( Anthemis ) va ser assignat a este gènero per Carlos Linneo (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753.[7] En realitat, va anar el botànic toscano Pier Antonio Micheli (1679-1737) qui va propondre originalment el nom d'este gènero en la seua obra Nova plantarum genera: iuxta Tournefortii methodum disposita (1729).
cotula: epítet que prové de la paraula grega per a "tassa", descrivint la forma de les flors, el nom va ser assignat per Carlos Linneo en la seua obra Species Plantarum en 1753.
NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:
- Anthemis cotula subsp. psorosperma (Tingues.) Arcang.
- Anthemis cotuloides Rafin.
- Anthemis foetida Lam.
- Anthemis psorosperma Tingues.
- Anthemis ramosa Link
- Anthemis sulphurea Wall.
- Chamaemelum cotula (L.) All.
- Chamaemelum foetidum
- Maruta cotula (L.) DC.
- Maruta foetida (Lam.) Cass.
- Maruta vulgaris Bluff & Fingerh.
- Matricaria cotula (L.) Baill.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: camomila fina, cotula fétida, magarza, magarza hedionda, magarza pajosa, magarza pobra, magarzuela, camamirla bastarda, camamirla brode, camamirla de ruc, camamirla fétida, camamirla fina, camamirla hedionda, camamirla loca, margarita fedionda, margarites, margaza, margazuela, matagata, matagatas, ull de cavall.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Britten, James (1886). «Page 84», [1], For the English Dialect Society, Trübner & Ludgate Hill, p. 618 pp..
- ↑ 2,0 2,1 Britton, Nathaniel Lord (1913). «BORAGE FAMILY», [2], 2ª Edició -- Revisada i aumentada edició, Nova York: Charres Scribner's Sons.
- ↑ «Anthemis cotula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de setembre de 2012.
- ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
- ↑ «Botanical names». Consultat el 5 aprile 2011.
- ↑ Motta 1960 | pag. 142
- ↑ «Tropicos Database». Consultat el 12 d'abril de 2011.
- ↑ «Anthemis cotula». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 d'octubre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Anthemis cotula.
- Neltje Blanchan (1917): Wild Flowers Worth Knowin. HTML or TXT fulltext en Project Gutenberg
- Phillpotts, Eden. «ANTHEMIS COTULA», [3], Putnam, pp. 61–71 de 492 pp..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthemis cotula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.