Anthyllis vulneraria
La vulneraria (Anthyllis vulneraria) és una planta de la família Fabaceae que alcancen els 5-50 cm.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual o perenne, extraordinàriament variable en casi tots els seus caràcters, especialment en les dimensions d'òrguens vegetatius i el color de les flors; per una atra part, el conjunt de races que agrupa, té una considerable amplitut ecològica.[1]
Talles velludos alcancen els 5-50 cm d'altura, estesos o ascendents, a voltes erectos. Les fulls són pinnadas i alternes; les inferiors en folíols desiguals ovados a elíptics; les superiors en folíols llineal-oblongos iguals, casi iguals o desiguals. Les florés generalment grogues pero (especialment en la costa) també poden ser crema, roses o anaranjadas en inflorescèncias globulars denses de fins a 4 cm de diàmetro, en 2 bràcteas molt dividides baix les cabezuelas normalment pareadas. Pétals 12-15 mm; cáliz unflat i constreñido en el àpiç, en 5 dents desiguals.
El frut és una menuda baïna ovoide, reticulada. Espècie molt variable, en unes 35 subespecies identificades. Florix en primavera i estiu.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en praderies seques, riscs i junt a carreteres.
Distribució
[editar | editar còdic]Per tota Europa.
Propietats
[editar | editar còdic]És utilisada per a fins medicinals interessant les sumidades aérees, les #inflorescència, i en menor medida la planta sancera en l'época de floració, seca o fresca. S'ha de secar a l'aire lliure sense calor artificial.[2]
Principis actius
[editar | editar còdic]Sobre la seua composició química, apareixen molts principis actius que poden ser utilisats despuix per l'home com a remei contra malalties:
- Saponinas[3]
- Taninos
- Mucílacs
- Flavonoides: de les parts herbáceas
- Pigments antociánicos: Blau, roig i colorant groc.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]Els seus usos tradicionals són per a accelerar la curació de feridas, cremadas, úlceras tórpidas, llagues, pero també actua sobre corts, contusions i #hematoma. Talla una possible hemorràgia i facilita la necessària cicatrisació de la ferida. Des d'époques antigues s'ha utilisat com a remei contra #erupció cutànees, ferides de curació llenta, cremades menors, corts i colps.[4]
Accions farmacològiques
[editar | editar còdic]Hemostático local, cicatrizante i antiséptico. Popularment es considera depurativa i antiemética. També té propietats com laxante, astringente, desinfectante i vulneraria.[5]
L'extracte etanólico s'ha demostrat actiu front a poliovirus i herpes virus[6] inhibint la seua activitat.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anthyllis vulneraria va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 720. 1753.[7]
- Etimologia
Anthyllis: nom genèric que vaig provindre del grec antic anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "florecilla"; de anthos = "flor"). El gènero va ser establit per Rivinus i revalidat per Linneo per a plantes que res tenen que vore en les dites; encara que ya Dodonaeus i Lobelius incloïen entre els seus Anthyllis plantes de les que hui cridem aixina.[8]
vulneraria: epítet llatío que significa "per a curar ferides.[9]
Sinònims
[editar | editar còdic]NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:
No s'editen els noms invalidats ni els que tenen com a nom acceptat a una atra espècie
- Anthyllis dillenii Schult. ex Loudon
- Anthyllis linnaei (Sagorski) Juz.
- Anthyllis rubicunda
- Anthyllis vulneraria subsp. corbierei (C.I.Salmon & Travis) Cullen
- Anthyllis vulneraria var. corbierei C.I.Salmon & Travis, 1917
- Anthyllis vulneraria var. subrubens N.H.F.Desp., 1838
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: herba de la gavinetada, peu de gall encarnat, pitiflor blanca, ungla de gat, vulneraria.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Talavera Lozano, Salvador & al. (eds.). Flora iberica. [...] Vol. VII(II). Leguminosae (partim), 2000
- ↑ Font Quer, Pío. Plantes medicinals: El Dioscórides renovat 2a. edició. Península, 2000. ISBN 84-8307-242-4
- ↑ Saponines[1]
- ↑ Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopèdia de les plantes medicinals: el dioscórides del tercer mileni. Ed. Tikal. Madrit, 1998. ISBN 843058496X.
- ↑ Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripció. 4a ed.. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
- ↑ Herpes [2]
- ↑ «Anthyllis vulneraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'abril de 2014.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ http://www.anthos.es Programa eixecutable
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthyllis vulneraria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.