Antic eslau oriental
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El antic eslau oriental, tradicionalment rus antic (autoglotónimo рѹсьскъ ѩзыкъ), va anar un idioma del grup de llengües eslaves orientals que es va parlar durant els sigles X a XV pels eslaus orientals en la Rus de Kiev i en els estats que es varen desenrollar despuix de la caiguda de la Rus de Kiev. Dialectes d'esta llengua es varen parlar, encara que no de manera exclusiva, aproximadament en la regió que actualment comprén Bielorússia, Ucrània i part de Rússia europea.
ya que este idioma forma part de l'història (pre-)nacional de tots els eslaus orientals, en anys recents s'han referit a ell de manera progressiva com:
- Antic bielorús (en bielorús: старабеларуская o старажытнабеларуская мова, en lloc de la denominació tradicional supranacional старажытнаруская мова);
- Antic rus (en rus: древнерусский язык);
- Antic ucranià (en ucranià: староукраїнська o давньоукраїнська мова, antic idioma ucranià, o давньокиївська мова, antic idioma de Kiev, més que давньоруська мова, antic idioma dels rus).
Existixen pocs documents en este idioma, de manera que és difícil saber fins a quin punt gojava d'unitat. En consideració al número de tribus i clans que varen constituir la Rus de Kiev, és provable que hi haguera molts dialectes d'antic eslau oriental.
L'unificació política de la regió en l'estat cridat Rus de Kiev, al que remonten els seus orígens Ucrània, Bielorússia i Rússia, va ocórrer aproximadament un sigle abans de la cristianización de la Rus de Kiev en 988 i l'establiment del antic eslau eclesiàstic, una llengua eslava meridional, com l'idioma lliterari i llitúrgic. La documentació de l'idioma d'este periodo és escassa, fent difícil determinar la relació entre la llengua lliterària i els dialectes parlats.
Encara que es va introduir breument l'alfabet glagolítico, com pot vore's en inscripcions eclesiàstiques en Nóvgorod, va anar totalment substituït pel cirílico.
L'idioma antic eslau oriental va desenrollar una lliteratura pròpia, encara que molta d'ella (de la mà junt en aquelles dels idiomes eslaus que varen ser, despuix de tot, escrits) va ser influït per lo que es referix a l'estil i el vocabulari pels texts religiosos escrits és antic eslau eclesiàstic. Entre els monuments lliteraris que sobreviuen es troben el còdic llegal Justícia de la Rus (Руська правда, Ruska Pravda), un corpus d'hagiografia i homilia, la discutida èpica Cantar de les huestes d'Ígor (Слово о полку Игореве) i el manuscrit més antic supervivent de la Crònica de Néstor o Crònica Primària (Повесть временных лет) – el Còdex de Laurencio (Лаврентьевский список) de 1377.
El llingüiste Serguéi Stárostin va desenrollar un método per a introduir modificacions en la glotocronología tradicional. Amprant dit método, en 2004, Stárostin va presentar una revolucionària classificació de les llengües eslaves.[1][2][3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ fotosik. pl/696/fddec0302c0c8ab9. jpg Classification of the Slavic languages after S. Starostin (presented in Santa Fe, NM, USA, March 2004)
- ↑ phil. muni. cz/linguistica/art/blazek/bla-003. pdf Blažek, Václav. On the internal classification of Indo-European languages: survey, p. 15. ISSN 1801-5336
- ↑ baltistica. lt/index. php/baltistica/article/view/1168/1090 Novotná, Petra; Blažek, Václav. Glottochronology and its application to the Balto-Slavic languages. BALTISTICA, XLII (2), 2007, p. 197
- Este artícul conté una traducció derivada de «Old East Slavic» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiguo eslavo oriental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.