Anticiclón de Siberia

Archiu:Сибирский антициклон.png

Anticiclón Siberiano: Distribució del promig de la pressió atmosfèrica sobre el nivell de la mar sobre el territori d'Àsia en els mesos d'hivern de 1961 a 2017.

El anticiclón de Siberia és una massa d'aire sec fret o molt fret que s'acumula en el territori de Siberia durant gran part de l'any i està relacionat en el clima hipercontinental. Alcança el seu major tamany i alcanç en l'hivern, quan les temperatures de l'aire prop del centre de la cèlula d'alta pressió o anticiclón és a sovint inferior a -40 °C. La pressió a nivell de la mar (pressió atmosfèrica) està a sovint per damunt dels 1.040 milibarés. El anticiclón de Siberia és el anticiclón semipermanente més fort de l'hemisferi nort i és responsable tant de la temperatura més baixa en l'hemisferi nort, de -67,7 °C en Verjoyansk el 5 i 7 de febrer de 1892 i en Oimiakón el 6 de febrer de 1933 i la pressió més alta, 1.083,8 milibares (108,38 kPa) en Àgata, en el Krai de Krasnoyarsk, el 31 de decembre de 1968.

El anticiclón de Siberia afecta a les pautes del temps en les latitut altes de l'hemisferi nort i s'estén cap a l'oest al surest d'Europa i inclús fins al vall del Po en Itàlia. Pot bloquejar o reduir el tamany de les cèlules de baixa pressió o ciclons i general temps sec per gran part del paisage euroasiàtic i canadenc. El anticiclón és responsable tant de fredor hivernal severa i condicions molt seques per tota Siberia. En l'estiu, el anticiclón de Siberia es veu substituït, en gran mida, per un sistema de baixes pressions, lo que dona com resultat un màxim de precipitacions en estiu per casi tota Siberia. En general, el sistema del anticiclón de Siberia comença a construir-se a finals d'agost, alcança el seu punt àlgit en l'hivern i seguix fort fins al final d'abril.