Anar al contingut

Krai de Krasnoyarsk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Krai de Krasnoyarsk

Krai de Krasnoyarsk (en ruso: Красноярский край) és un dels nou krais de Rússia. La seua capital és l'homònima Krasnoyarsk. Està ubicat en el districte federal de Siberia, llimitant al nort en les mars de Kara i Láptev (oceà Àrtic) a on posseïx l'archipèlec de Terra del Nort, a l'est en Sajá, al surest en Irkutsk, al sur en Tuvá, al suroest en Jakasia i Kémerovo, i a l'oest en Tomsk, Janti-Mansi i Yamalia-Nenetsia.

En una superfície de 2 339 700 km² és la segona entitat més extensa del país (i la tercera subdivisió de país més gran del món) —despuix de la república de Sajá— i en 1,3 hab/km², la sèptima menys densament poblada, per darrere de Kamchatka, Yamalia-Nenetsia, Magadán, Sajá, Nenetsia i Chukotka, la menys densament poblada.

Geografia

[editar | editar còdic]

El krai està localisat en el centre de Siberia, alcançant 3000 quilómetros de nort a sur, prop de la frontera en Mongòlia. Llimita en els óblast de Tiumén, Tomsk, Irkustsk, i Kémerovo, les repúbliques de Jakasia, Tuvá i Sajá; l'oceà Àrtic al nort.

El krai conta en 43 districtes. L'1 de giner de 2007, segons lo acordat el 17 d'abril de 2005, els districtes autònoms d'Evenkía i Taimiria es varen unir al krai.

A l'extrem sur es troba la cadena montanyosa de Yergakí.

L'archipèlec àrtic de Sévernaya Zemlyá, prop de 37 000 km², pertany a este krai.

Zona horària

[editar | editar còdic]

El krai de Krasnoyarsk s'ubica en la Zona Horària de Krasnoyarsk (KRAT), que correspon a UTC+8.

En el segon mapa es poden llegir els noms de les següents ciutats d'este krai: Divnogorsk (Дивногорск), Krasnoyarsk (Красноярск), Yeniseisk (Енисе́йск), Turujansk (Туруханск), Igarka (Игарка) i Dudinka (Дудинка).

Història

[editar | editar còdic]

Este krai va ser fundat en 1934, i en eixe llavors incloïa lo que ara és Jakasia. En 1991, Jakasia es va separar, i es va tornar una república.

En els temps de Stalin, molts alemans de Rússia i ucranians varen ser arrestats i deportats als camps de treball forçat del Gulag del krai de Krasnoyrask per raons de persecució ètnica. També varen ser deportats allí russos i bielorusos per persecució ideològica i condenats a treballs forçats, per eixemple, els trotskistas.

L'1 de giner de 2007, els territoris independents d'Evenkía i Taimiria varen ser anexats al krai.

Economia

[editar | editar còdic]

Més del 95% de les ciutats, la majoria de les indústries, i tota l'activitat agrícola es concentra en la partix sur de la regió. És una de les parts més riques de Rússia en recursos naturals. El 80% del níquel, 75% del cobalt, 70% del coure, 16% del carbó i 10% del or s'extrau en esta regió. També es produïx el 20% de la llenya. Les majors indústries de la regió són: metalúrgia de metals no-ferrosos, energia, de la fusta, química, i refinament de petròleu.

Demografia

[editar | editar còdic]

Grups ètnics

[editar | editar còdic]

Segons el cens de Rússia de 2002, la composició regional és de: • Russos: 88.38 % • Ucranians: 2.37 % • Tàrtars: 1.49 % • Alemans de Siberia: 1.24 % • Azeríes: 0.65 % • Bielorusos: 0.61 % • Chuvasios: 0.57% • Dolgano: 0.38% • Armenis: 0.36% • Ewenkis: 0.29% • Mordvinos: 0.25% • Nenets: 0.21% • Maris: 0.17% • Jakasios: 0.16% • Estonios: 0.14% • Kirguiz: 0.13% • Baskires: 0.13% • Moldavos: 0.13% • Tayikos: 0.12% • Udmurtos: 0.11% • Letons: 0.10% • Uzbekos: 0.09% • Kazakhs: 0.09%

Polacs: 0.08% • Yakutos: 0.08% • Lezguinos: 0.07% • Lituans: 0.07% • Gitanos: 0.07% • Georgianos: 0.06% • Judeus 0.06% • Osetios: 0.06% • Nganasanos: 0.05% • Tuvanos: 0.05% • Ket: 0.05% • Coreans: 0.04% • Buriatos: 0.04% • Chechens: 0.03% • Grecs: 0.03% • Latgalianos: 0.03% • Atres grups ètnics de menys de 800 representants

També un 0.56% dels residents no varen indicar la seua nacionalitat en el qüestionari del cens.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]