Antidesma ghaesembilla
| Antidesma ghaesembilla | |
|---|---|
| Scientific classification | |
| Kingdom: | Plantae |
| Clade: | Tracheophytes |
| Clade: | Angiosperms |
| Clade: | Eudicots |
| Clade: | Rosids |
| Order: | Malpighiales |
| Family: | Phyllanthaceae |
| Genus: | Antidesma |
| Species: | A. ghaesembilla
|
| Binomial name | |
| Antidesma ghaesembilla | |
| Synonyms[2] | |
Antidesma ghaesembilla és una planta que pertany a la família Phyllanthaceae i es troba nativa en una àmplia regió que comprén des del nort d'Austràlia fins a Filipines, China, i s'estén cap a l'oest fins a l'Índia.[3] Este arbust o arbre sol prosperar en sols humits en diverses comunitats vegetals, des de la sabana fins al bosc de galeria i el bosc dens. Ademés, esta planta manté relacions simbiòtiques en diverses espècies de fongos, insectes i animals, incloent els emúes. En les cultures dels Mangarrayi i Yangman en el nort d'Austràlia, el dolç frut madur d'este arbre és altament valorat i s'associa estretament en la temporada de preparació i el koel. Ademés de la seua funció alimentària, la planta s'ampra en diverses aplicacions, com la confecció de calendaris, la producció de tenyides, la medicina tradicional, rituals religiosos i màgics, com a font de combustible i inclús com a insecticida.
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie es troba originària en una extensa àrea que comprén des del nort d'Austràlia i Nova Guinea fins a les regions tropicals i subtropicales d'Àsia, aplegant fins al Himalaya occidental i el surest de China.[2] Els països i regions a on prospera inclouen: Austràlia (particularment Queensland, Noreste i Veta York, Territori del Nort, Austràlia Occidental en Kimberley);[4] Papúa Nueva Guinea (inclús el archipèlec de Bismarck); Indonèsia (com Papúa Occidental, Molucas, Illes Menors de la Sonda, Célebes, Kalimantan, Jawa, Sumatra); Filipines; Malàsia (comprenent Sabah, Sarawak i la Península Malaya); Tailàndia; Camboya; Vietnam; China (específicament en Guangdong, Guangxi, Hainan i Yunnan); Laos; Birmània; Índia (incloent les illes Andamán, les illes Nicobar i Assam); Bangladés; Himalaya Oriental; Nepal; Sri Lanka; i el Himalaya Occidental. Ademés, la planta ha segut introduïda i naturalisada en Guyana.[5]
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]En Austràlia, esta espècie es troba en diversos tipos d'hàbitats, incloent boscs de galeria, àrees monsòniques i boscs tancats, a sovint en sols pesats que s'inunden durant la temporada de pluges, i pot trobar-se des del nivell de la mar fins a altituts de 600 metros. En la regió de Kimberley, en Austràlia Occidental, es localisa en les rodalies de pantans i cursos d'aigua, aixina com en goles de arenisca, desenrollant-se en sols aluvials i basálticos.[4] En la costa de la Província del Nort d'Papúa Nueva Guinea (PNG), esta espècie creix en pegats boscosos que es troben en pasturages subjectes a incendis freqüents; ademés, esta planta mostra resistència al fòc. La botànica camboyana Pauline Dy Phon descriu que la planta sol créixer en boscs oberts o en les vores de boscs densos. En China, l'espècie es localisa en xares obertes i en boscs dispersos, ya siguen caducifolios, sempre verts o secs mixts, en elevació que oscilen entre 200 i 1100 metros sobre el nivell de l'mar.
Esta espècie es troba en el surest de Kimberley(Austràlia Occidental), i en la regió occidental de Top End, en el Territori del Nort, en el nort d'Austràlia. El poble jaru ha documentat que esta planta creix a lo llarc de les vores de rius i rieres. Ademés, consideren que el runggu (Fluegga virosa) és un "compatriota", lo que significa que existix una conexió espiritual i física entre el runggu i el ngujiyi (A. ghaesembilla).
En la zona de sabana a l'oest de Port Moresby, en Papúa Nueva Guinea, esta planta es manifesta com un arbre pioner que sorgix despuix d'incendis o activitats de cultiu. Sol ser de baixa estatura i té una vida comparativament curta.[6] En el nort d'Papúa Nueva Guinea, en les planures dels valls de Ramu i Markham, anteriorment existien sabanes de cícadas fins que l'introducció de pasturages millorats i la crío de ganado varen transformar la megaterma de terres baixes d'altura mija en una sabana dominada per pasturages alts, en rodales permanents d'Albizia procera, A. ghaesembilla i ocasionalment atres espècies com Glochidion, Kleinhovia, Macaranga i Mallotus. Estos canvis han modificat la vegetació original de la zona. En la sabana que solia rodejar el Aeroport Internacional de Port Moresby, en Papúa Nueva Guinea, es trobaven #espècimen aïllats d'esta planta que creixien en sols arcillosos negres a lo llarc de barrancs i rieres.[7]
En el archipèlec de Tanimbar, específicament en la costa noreste de l'illa principal de Yamdena, es troba un bosc sec caducifolio. Este bosc es caracterisa per tindre un dosel arbòreu que alcança una altura d'aproximadament 30 metros. El dosel està conformat principalment per espècies de les famílies Ebenaceae, Fabaceae, Apocynaceae i Menispermaceae. Estos grups taxonómicos representen una part minoritària del dosel inferior, ubicat per baix dels arbres emergents i del dosel superior, pero per damunt de la capa del pis del bosc (també coneguda com a pol). [8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La planta ha segut classificada com "Preocupació Menor" per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) per la seua àmplia distribució i una població considerable, sense enfrontar amenaces significatives en l'actualitat. No obstant, s'ha observat una disminució constant en el número d'individus madurs, i el seu hàbitat es reduïx contínuament en térmens d'extensió i calitat. Encara que la situació de conservació de la planta en el seu conjunt es califica com menys preocupant, l'estat dels arbres en particular és motiu de major inquietut.
Usos
[editar | editar còdic]En Austràlia, els chiquets solen consumir esta fruta, que és prou àcida. Quan la fruta madura, adquirix un color púrpura obscur i té un contingut molt alt de vitamina C. [9]
Els pobles Mangarrayi i Yangman que habiten en les regions de Elsey i el riu Roper, en el nort d'Austràlia, consumixen esta fruta quan està madura, adquirint un color que va des del púrpura fins al negre. Estes frutes madures són descrites com "molt dolços i altament valorades". Ademés, la fruta es tritura i s'amera en aigua per a crear una beguda que s'assembla a un cordial. Una traça distintiva del seu consum és que en ingerir-la, els llavis i la llengua de les persones s'teñir d'un color blau violeta. La planta també eixercita un paper important en el calendari d'estos pobles. Durant l'época de Gaynwarr, que és la temporada d'acumulació de calor abans de les pluges, que generalment ocorre entre els mesos d'agost i novembre, el dowo'min (en la cultura Mangarrayi) o jowogban (en la cultura Yangman) que és el cuco de collar (Eudynamys orientalis), també conegut com el koel o el pardal de la tormenta, canta per a senyalar als pobles Mangarrayi i Yangman que esta fruta, junt en atres tres, estan llestes per a ser collides. El pardal eixercita un paper de "custodie" de l'arbre.
El poble Jaru de les regions de Kimberley i Top End, en Austràlia, descriu esta fruta com "dolç i saborosa" i senyala que alcança el seu punt de maduració quan adquirix un color negre. En estes regions, la maduració de la fruta generalment coincidix en la estació humida.
En Kalimantan Oriental, la resina, coneguda com "nyatang", de l'arbre es crema en el propòsit de crear una tenyida negra que s'utilisa en l'elaboració de capells per a protegir-se del sol. [10]
En Camboya, la fruta es consumix fresca o encurtida com a part de la dieta local. Ademés, en la medicina tradicional camboyana, s'utilisen vàries parts de la planta per a diferents propòsits. Per eixemple, les branques tendres es mesclen en raïls de papaya i s'ampren per a regular la menstruació. Aixina mateix, una mescla de la corfa de la planta i tabac s'utilisa per a tractar certes ferides, i els fulls trituradas s'apliquen en la fontanela dels recent naixcuts en la finalitat de previndre el refredat comú.
En el llogaret de Pu Ndreng, que es troba en la comuna de Dak Dam, districte d'Ou Reang, en la província de Mondulkiri, a l'est de Camboya, aproximadament el 90% de la població està composta pel poble Bunong. En esta comunitat, el "dolor d'úter" és una de les dolències més comunes i menys costoses de tractar utilisant medicines tradicionals.[11] Els tractaments per a esta afecció solen involucrar l'us de plantes selvades locals, inclosa la planta A. ghaesembilla.
En un estudi més ampli sobre la etnofarmacología del poble Bunong en Mondulkiri, es va observar que vàries parts de la planta A. ghaesembilla, com la corfa, la fusta, la raïl i els fulls, s'utilisaven per a tractar una varietat de dolències. Estes dolències incloïen la diarrea, diarrea en bossades, contes posparto, dolor d'estòmec, hemorroides, febra, tós i neteja de ferides. La corfa, quan es rallaba i es mesclava en aigua, s'aplicava sobre la pell per a actuar com a repelent d'insectes. No obstant, és important destacar que, encara que la planta va ser citada per un gran número de informantes, va haver poca fidelitat i acort llimitat sobre les dolències específiques que es devien tractar en esta planta. Ademés, la planta s'usava predominantment en combinació en atres plantes en mescles complexes. cal senyalar que s'ha demostrat que la planta A. ghaesembilla posseïx activitat antibacteriana contra bactèries patógenas gastrointestinals, lo que podria explicar el seu us tradicional en el tractament d'afeccions relacionades en el sistema digestiu.
Història
[editar | editar còdic]L'espècie va ser nomenada en 1788 pel botànic alemà Joseph Gaertner (1732-1791),[12] qui va portar a terme la seua llabor en els actuals Països Baixos i Rússia. Gaertner va descriure este tàxon en la seua obra "De Fructibus et Seminibus Plantarum". La seua contribució va ser fonamental en la classificació i nomenclatura de plantes, i el seu treball seguix sent valiós en l'història de la botànica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ye, J.F.; Botanic Gardens Conservation International (BGCI).; IUCN SSC Global Tree Specialist Group (2019). "Antidesma ghaesembilla". IUCN Ret List of Threatened Species. 2019: i.T147615363A147615365. doi:10.2305/IUCN.UK.2019-2.RLTS.T147615363A147615365.en
- ↑ 2,0 2,1 "Antidesma ghaesembilla Gaertn".
- ↑ «Binayuyo Philippine medicinal plants: Binayuyo Antidesma ghaesembilla Gaertn.». Consultat el 2020-01-03.
- ↑ 4,0 4,1 «Antidesma ghaesembilla Gaertn. Yangu». FloraBase: The Western Austràlia Flora. Western Australian Herbarium. Consultat el 2021-04-29.
- ↑ «Antidesma ghaesembilla Gaertn.». Tropicos. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2021-04-29.
- ↑ Gillison, A.N. (1993). «9. Tropical savannas of Austràlia and the southwest Pacific», Bourlibre (ed.). [1], Ansterdam: Elsevier Scientific Publishing Company, pp. 183–243.
- ↑ «Observations on Themeda australis- Eucalyptus Savannah in Papua».Pacific Science.20(October)
- 477–89.Consultat el 2021-04-29.
- ↑ «Rừng tự nhiên theo mùa cuối cùng của Indonèsia: Ý nghĩa đối với quản lý và bảo tồn rừng».Applied Vegetation Science.21(3 July)
- 461–476.doi:10.1111/avsc.12377.Consultat el 2021-04-30.
- ↑ Lyons, Graham; Taylor, {{{nom2}}} (2014). [2], Canberra: Australian Centre for International Agricultural Research (ACIAR), Australian Government.
- ↑ Novellino, Dario (2006). «Weaving traditions from Island Southeast Àsia: Historical context and ethnobotanical knowledge», [3], pp. 307–316.
- ↑ «cây chòi mòi».Cambodian Journal of Natural History.(1)
- 29–39.Consultat el 3 May 2021.
- ↑ «Antidesma ghaesembilla Gaertn., De Fructibus et Seminibus Plantarum (1788).». International Plant Name Index (IPNI). Royal Botanic Gardens. Consultat el 2021-04-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antidesma ghaesembilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.