Kleinhovia hospita
El tanag de Filipines[1] o apong-apong (arbre hoste), Kleinhovia hospita (syn. Kleinhovia serrata Blanco, Grewia meyeniana Walp.), és una espècie d'arbre tropical siempreverde, natiu d'Indonèsia, Malàsia i atres zones tropicals d'Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]K. hospita és un arbre frondós siempreverde que alcança els 20 m d'altura, posseïx una densa fronda redonejada i brots rosats verticals en flors i fruts. Les seues fulles són simples i alternades; posseïx estípulas ensiformes a llineals, d'uns 8 mm de llarc; els peciols medixen 2.5–30 cm de llarc; el full posseïx una forma ovada a cor, desprovista de pèls per abdós costats, en l'àpiç en punta. Posseïx entre 6 a 8 parells de venes secundàries.
Les florés de K. hospita són terminals, en panícules soltes que descollen de la corona; les flors medixen uns 5 mm d'ample, de color rosa clar; els pedicels medixen 2–10 mm de llarc; els bracteolos són lanceolats i medixen 2–4 mm de llarc pubescentes; els ginandroforos medixen 4–7 mm de llarc pubescentes. Posseïx 5 sépals, llineals lanceolats que medixen 6–8 mm de llarc i són rosats, tormentosos; 5 pétals, inconspicuos, el superior groc; 15 estams de 8–15 mm de llarc, tubo estaminal àmpliament campanulado, en 5-lòbuls, cada lòbul té 3 anteres i alternant en estaminodos. Les anteres són sésiles. El pistil posseïx un ovari piloso en 5 celes. K. hospita florix durant tot l'any.
Els fruts comencen a formar-se enjorn, a sovint al tercer any d'haver plantat l'arbre. Els fruts de K. hospita són càpsules membranosas redones, o lòbuls, de clafoll prim, medixen 2-2.5 cm de diàmetro. Les llavors són globosas, blancuzcas, barrugoses i exalbulminosas.[2] Els fruts són més conspicuos que les flors a causa del seu tamany i abundància.
Usos
[editar | editar còdic]K. hospita és utilisada en la medicina alternativa tradicional en zones de Malàsia, Indonèsia i Papúa Nueva Guinea per a tractar la sarna. La corfa i els fulls són utilisats per a llavar el pèl per a combatre els polls, mentres que el suc que s'obté dels seus fulls és utilisat per a llavar els ulls. Els fulls jóvens són consumides com a verdura de full. Les fibres dures són utilisades per a fabricar sogues que s'utilisen per a nugar o immovilisar ganado.[3]
La fusta de K. hospita posseïx un to llaugerament rosat i una textura fina, blana, llaugera, i fàcil de treballar i polir. La seua càrrega energètica és d'uns 19 000 kJ/kg. Els fulls i corfa contenen composts cianogénicos que se supon ajuden a matar ectoparásitos tals com els polls. Estudis realisats han indicat que l'extracte dels seus fulls posseïx activitat anti tumoral en sarcomas de rates. Ha segut possible aïllar varis #àcit grassos dels seus fulls, els quals contenen un anell de ciclopropeno (escopoletina, kaempferol, i quercetina).[2]
K. hospita és usada en fins ornamentals: lo atractiu dels seus panículos rosats li ha valgut la seua popularitat com planta ornamental.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 2,0 2,1 Lattiff, pp 166-167
- ↑ Philippine medicinal Herbs, "Tan-ag / Kleinhovia hospita Linn, guest tree "[1], Alternative Medicine in the Philippines. Consultat l'1 de giner de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Latiff, A., 1997. Kleinhovia hospita L. in Faridah Hanum, I. & van der Maesen, L.J.G. (Eds.): Plant Resources of South-East Àsia No. 11. Auxiliary Plants. Prosea Foundation, Bogor, Indonèsia; url source: Species Information, retrieved on 29 June 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- PLANTS Profile for Kleinhovia hospita (guest tree)
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kleinhovia hospita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.