Anar al contingut

Antigravedad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antigravedad

La antigravedad és una força predita per les lleis de la física d'altes energies que consistix en la repulsió de tots els cossos per una força que és igual en magnitut a la gravetat pero en lloc de ser atractiva, és repulsiva.

Aspectes generals

[editar | editar còdic]

l'antimatèria és un tipo de matèria que és simétricamente igual a la matèria ordinària que coneixem, pero en la diferència de que les seues càrregues són completament opostes, responent a les lleis de la supersimetría del univers. Una de les creències sobre l'antimatèria és que és possible que el seu comportament siga també opost al de la matèria ordinària, de la mateixa manera que una atra de les seues propietats, com l'espin.

En l'actualitat se sap que la matèria està formada per àtoms: partícules diminutes que a principis de el XX es creïen indivisibles, i que hui es teorizan formades per un núcleu en a on es trobarien els protones i neutrons, al voltant del com girarien chicotetes partícules carregades eléctricamente cridades electrons. A principis de el XX, el físic Ernest Rutherford teorizó el seu model atòmic, en el qual els àtoms estarien composts per un núcleu central i partícules negatives electrons girant al voltant del núcleu (i no incrustats en ell com afirmava Joseph John Thomson). Esta teoria especulativa va ser complementada per Niels Bohr en el model atòmic quàntic.

Per a 1935, ya es teorizaba que els àtoms no eren els constituents més menuts de la matèria sino que tant els protones com els neutrons conformaven el núcleu, units entre sí per mig de dos forces teòriques cridades força forta i la força dèbil i per a 1975 es teorizaba que a la seua volta estes estaven encara constituïts per sub-partícules, hui en dia denominades partícules elementals. Específicament, per als neutrons es va especular que estarien constituïts per partícules teòriques: dos quarks down i un quark up, i els protones estarien constituïts també per partícules teòriques: dos quarks up i un quark down. Els fermiones serien els constituents de tota la matèria que podem observar i ells a la seua volta poden ser leptones o quarks; i els bosones es dividixen en: bosones de gauge que a on es troben els bosones W i Z, el fotó i el gluón i alguns bosones hipotètics que com el gravitón.

Discussió

[editar | editar còdic]

El gravitón és un bosón hipotètic, i seria responsable de l'interacció gravitatoria de la matèria (interacció atractiva). La seua existència és predita per les actuals lleis de la física de partícules i la teoria de gravetat quàntica. Dit bosón seria com un conectivo a unes de les grans teories de la física en l'actualitat com és la Teoria del tot.

D'igual forma com es va descriure en un principi, tota partícula posseïx la seua respectiva antipartícula, com per eixemple l'electró posseïx el seu antipartícula que és el positrón. Teòricament i seguint este mateix patró de conducta i comportament simètric de l'univers, el gravitón també posseiria el seu antipartícula i es cridaria (en principi) Antigravitón, que hipotèticament parlant, seria una antipartícula elemental. Si les propietats i comportament de l'antimatèria són perfectament oposts al de la matèria ordinària, el antigravitón seria responsable d'una interacció repulsiva per mig d'una força que mantindria a estes antipartículas separades, en una magnitut perfectament igual a l'eixercida pel gravitón per a produir les interaccions atractives.

Referències

[editar | editar còdic]