Any sidéreo

El any sidéreo o any sideral és el temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra per un mateix punt del seu òrbita, prenent com a referència a les estreles. Generalment usat pels astrònoms, la seua duració és de, aproximadament, 366,256 dies siderales. Equival a 365,256363 dies solars mijos (365 dies 6 hores 9 minuts 9,7632 segons), és dir, 31558149,76 s.

Per a comprendre la diferència en l'any tròpic es deu tindre en conte la precesión dels equinoccios. Quan es fa referència a un equinoccio o solstici, es parla del punt de l'òrbita terrestre en el que la proyecció de l'eix de rotació de la Terra sobre el pla de la eclíptica s'alinea (solstici) o se situa perpendicular (equinoccio) a la llínea imaginària Sol-Terra. Estos punts (concretament l'equinoccio vernal) són la referència per a l'any tròpic. Si l'eix de rotació de la Terra sempre apuntara en la mateixa direcció, l'any tròpic i el sidéreo durarien lo mateix. Pero resulta que eixe eix, per la citada precesión dels equinoccios, dona un regrés sobre la perpendicular a l'eclíptica en uns 26 000 anys.

Per això, com pot vore's en l'ilustració, l'any tròpic és llaugerament més curt que el sideral. En transcórrer un any tròpic, la recta imaginària Terra-Sol no apunta en la seua proyecció cap al mateix punt (mateixa estrela) perque l'eix ha fet part del gir comentat. Pel contrari, l'any sidéreo es basa en l'alliniació del Sol en el mateix punt de referència (la mateixa estrela), per lo que no es veu influït pel desplaçament del eix terrestre.