Anar al contingut

Apochiton burttii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Apochiton és un gènero de plantes herbàcees pertanyent a la família de les poáceas.[1] La seua única espècie: Apochiton burttii C.I.Hubb., és originària de l'est d'Àfrica tropical a on es troba en les sabanas, en sols estacionalmente humits.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes anuals; cespitosas (sense apretar), o decumbentes. Culmos de 30-70 cm d'alt; herbáceo ; no ramificat dalt. Culmos en nodos glabros. Plantes desarmades en fulls no agregats basals; no auriculadas; sense bolets auriculars. La làmina llineal; estreta; de 4 mm d'ample; plana; sense glándulas multicelulares abaxiales; sense venación; . La lígula una membrana en flocs (pero el marge de curts cilios) ; truncada; 0.5 mm de llarc. Contra-lígula absent. Són plantes bisexuales, en espiguillas bisexuales; en els florets hermafroditas. Inflorescència paniculada ; oberta (de 20 cm de llarc); sense ramillas capilars; espateada; no comprén inflorescència parcials i dels òrguens foliares.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Apochiton burttii va ser descrita per Charles Edward Hubbard i publicat en Hooker's Icones Plantarum 34: t. 3319. 1936.[2][3]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]