Apollo Applications Program
Apollo Applications Program (AAP) va ser un programa de vols espacials tripulats previst per la NASA el 6 d'agost de 1965 com a continuació del proyecte Apolo, i que mai va aplegar a realisar-se.
Este programa prevea el desenroll de missions de llarga duració en òrbita terrestre, destinades a realisar experiments científics, d'ingenieria i tècnics. El material utilisat era el sobrant del programa Apolo, acondicionat per a permetre l'estància de 3 persones durant un periodo de fins a 2 mesos.
L'estació orbital bàsica, denominada Taller Orbital (Orbital Workshop) estaria constituïda pel depòsit de hidrogen buit de la segona etapa S-IVB del llançador Saturn IB (tercera etapa del Saturn V), en un volum de 283,20 m³ (195 una volta presurizado), el qual seria acondicionat pels propis astronautas que deurien tripular-ho. El laboratori tindria forma cilíndrica, en un pes d'uns 32.000 kg i unes dimensions de 17,6 metros de llongitut i 6,1 de diàmetro.
Estaria dividit en tres parts: estage de la tripulació, sistemes auxiliars i laboratori d'experimentació. Per al seu abastiment dispondria de 5 punts d'atraque en un extrem i 3 en l'atre, que servirien per a acoplar les naus de transport que des de la Terra deurien aportar els suministraments.
Les fases del montage serien:
- Colocació en òrbita, a 370 quilómetros d'altitut, del primer element denominat AAP-1, format per una astronave Apolo tripulada (CM i SM) que duria en el morro un equip de cartografia i alçament topogràfic M-SS (Mapping and Survey System).
- Colocació en la mateixa òrbita de l'element AAP-2, format per la segona etapa S-IVB a la qual se li hauria acoplat una esclusa i un adaptador d'acoplament.
- Acoplament dels dos vehículs, fixant l'equip AAP en un dels costats del dispositiu d'acoplament per a després unir frontalment l'Apolo a dit dispositiu.
- Transformació de el NASA en taller orbital per mig del seu acondicionament, que comprendria l'eliminació de la pressió del tanc d'hidrogen, la desconexió del sistema elèctric, el desmontage de la tapa circular d'1,1 m de diàmetro de l'extrem del tanc substituint-la per un passadiç-mancha d'unió a l'esclusa, presurización del tanc en atmòsfera de nitrogen i oxigen, accés dels astronautes en els elements necessaris per al seu acondicionament i instalació dels mamparos de separació realisats en lones i cordes. S'obtindrien aixina 2 compartimento independents de 3 m d'altura en accés entre abdós i un espai complementari: el compartimento inferior destinat a l'estage de la tripulació, lliteres, cuines, servicis, gimnasi, i el superior com a laboratori d'experiments científics i tecnològics.
- Despuix de passar unes 4 semanes, els astronautes retornarien a la Terra en el S-IVB o mòdul de mando.
- Als 3-6 mesos es llançaria el IB, un segon Apolo tripulat i un dia despuix el AAP-1 en un telescopi o Apolo CM, ensamblando abdós mòduls en òrbita.
- El conjunt Apolo SM es ensamblaría al taller orbital, començant nous experiments.
Les dificultats en acondicionar el taller orbital i les despeses de la guerra de Vietnam, aixina com les restriccions econòmiques, varen fer que este programa, pensat per a començar a efectuar els primers llançaments entre 1971 i 1972, anara substituït pel proyecte Skylab.
Base llunar M-SS (Apollo Extension Systems)
[editar | editar còdic]El programa AAP va ser una derivació del NASA, el programa Apollo Extension Systems. Es tractava de desenrollar conceptes tecnològics per a propostes de missions basades en l'us dels Saturn S-IVB i Saturn V, lo que incloïa una base llunar tripulada i una estació orbital.
La base llunar seria la primera base llunar americana planificada, i supondria modificacions mínimes dels components del programa Apolo ya existents. El mòdul de mando i servici de les naus Apolo serien modificades per a una major duració en òrbita llunar. Es desenrollarien dos versions del mòdul llunar: el IB Taxi i el AAP-1 de refugi. La movilitat en superfície seria facilitada per un rover llunar de menys de 2050 kg de massa, llímit de la capacitat de càrrega de el CM de refugi. Esta base preliminar necessitaria dos llançaments d'eixides Saturn V, permetent a dos astronautes explorar el veïnat de la base durant dos semanes. El desenroll de l'idea va començar en maig de 1966, en plans per a una primera missió en març de 1970, pero retallades presupostàries varen dur a la cancelació de la producció d'eixides Saturn V, i el proyecte va ser abandonat totalment en juny de 1968.
SM Taxi
[editar | editar còdic]El S-IVB Taxi era un mòdul llunar modificat per a llargues estàncies en la superfície llunar i s'esperava que anara la nau principal del programa AAP per a principis dels anys 1970 i en avant. Els canvis en el NASA original incloïen cantitats adicionals d'aigua, oxigen, i hidrogen i oxigen líquits, cèlules de combustible en l'etapa d'ascens, un tanc redundante d'oxigen líquit per a l'etapa d'ascens i blindage adicional contra micrometeoritos i radiació. Les millores haurien permés una estància en espera de fins a 14 dies per a una tripulació de tres astronautes sobre la superfície llunar, més tres dies de funcionament de la nau. El S-IVB Taxi aterrisaria prop d'un refugi o una base preestablida a on els astronautes passarien la major part de la seua estància, per a després retornar de nou a la nau per al regrés a casa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apollo Applications Program» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.