Apple Lisa
El Apple Lisa va ser un ordenador dissenyat i fabricat per Apple Computer a principis de la década de 1980 i el segon en tindre una interfaç gràfic d'usuari. A pesar de no tindre èxit comercial en el seu moment i desaparéixer del mercat als pocs anys del seu llançament, va anar un microcomputador molt alvançat per a la seua época i pioner en integrar un conjunt d'alvanços tecnològics a nivell de hardware i software que varen terminar convertint-se en estàndarts de l'indústria de la computació, com el rata, la GUI (interfaç gràfic d'usuari), el sistema de mapa de bits, pantalla de fondo blanc en visualisació WYSIWYG abans d'impressió, el disc dur, el microfloppy, la memòria virtual, capacitat multitarea, finestres de tasques traslapables i un software de suite ofimàtica com a paquet incorporat, basat en sèt programes utilitaris compatibles i auto-integrables en capacitats de generació de gràfiques matemàtiques i financeres.
Història
[editar | editar còdic]El Proyecte Lisa va ser iniciat per Apple en 1978[1] en la finalitat de dissenyar un computador personal accessible a múltiples usuaris com a producte massiu d'us simplificat. El computador Lisa finalment es va orientar al mercat empresarial corporatiu.
El 2 de decembre de 1979, una delegació d'Apple liderada per Steve Jobs va visitar les oficines de Xerox PARC en Pal Alt, Califòrnia. Xerox en aquell moment buscava ser inversor d'Apple i les seues accions varen experimentar un aument exponencial del seu valor. Jobs ya havia negociat en ells per a intentar accedir a la seua tecnologia. En aquelles visites, Jobs, junt als ingeniers John Couch, cap del proyecte, Bill Atkinson, Bruce Horn i el restant del seu equip varen poder observar els alvanços realisats en este centre d'investigació i innovació digital, entre ells la GUI (Graphic User Interface, en espanyol interfaç gràfic d'usuari) per mig de l'us de mapes de bits, el llenguage de programació orientat a objectes i l'interconexió en ret de computadors aplicada a l'entorn Smalltalk. Varen quedar profundament impressionats, duent a redefinir l'objectiu inicial del proyecte.
Apple va prendre del Xerox PARC el concepte del rata. Era un innovador dispositiu que per mig de la rodadura d'una bola de goma dura permetia desplaçar el cursor per tota la pantalla activant els icons generats a través del sistema de mapa de bits. Totes estes innovacions i conceptes varen ser millorats i desenrollats per Apple d'una forma que Xerox no va conseguir en els seus productes Xerox Alt i Xerox Star. Per eixemple, el sistema operatiu de Lisa permetia arrastrar carpetes i archius a través de la pantalla i per mig de menuts clics en el botó de la rata obrir carpetes i introduir informació. Aixina mateix Bill Atkinson va desenrollar el sistema de finestres traslapades a través del concepte de les regions, la qual cosa va permetre introduir l'ilusió de marcs de treball traslapados que hui en dia és l'estàndart usual en qualsevol computadora d'escritori. Els ingeniers de Xerox PARC, al vore lo que Atkinson havia conseguit a partir de la seua visita als laboratoris varen quedar impressionats. Una atra innovació sugerida per Atkinson que finalment es va introduir en esta computadora va ser el de la pantalla de fondo blanc, la qual cosa permet a l'usuari vore en pantalla lo que finalment s'anava a imprimir (WYSIWYG, pel seu acrònim en anglés). Alguns dels ingeniers que varen formar part del proyecte Smalltalk finalment varen participar també en est.
Va ser l'insistència de Jobs la que va permetre que la màquina en qüestió tinguera una série de característiques especials, que superava al prototip mostrat en Xerox PARC, donant-li al sistema un funcionament més natural i decorregut. Va ser ell també, junt en Atkinson, qui es va encarregar de convertir la rata en un dispositiu accessible, econòmic i pràctic.
Finalment, en 1981 Xerox va llançar al mercat el Xerox Star, que va resultar ser un fracàs comercial. Aquell fet va ser pres llavors com a senyal de via lliure per al llançament definitiu de l'Apple Lisa en 1983, despuix de vàries prorrogacions.
En 1982, per discrepàncies en John Couch, que era el cap del proyecte Lisa, Steve Jobs va ser forçat a abandonar el proyecte,[2] unint-se posteriorment a un proyecte semi clandestí i en ciernes dins de l'empresa conegut com Macintosh. Al contrari de lo que se sol pensar, el Macintosh no és un descendent directe de Lisa, encara que hi ha òbvies semblances entre abdós sistemes, i el computador en la seua revisió final, denominada Lisa 2/10, va ser modificat i venut com el Macintosh XL.
Etimologia
[editar | editar còdic]Encara que la documentació inclosa en el computador Lisa original solament es va referir a ella com The Lisa («El Lisa»), oficialment, Apple va indicar que el nom era l'acrònim per a Local Integrated Software Architecture («Arquitectura de Software Integrada Localment»).[3] ya que la primera filla de Steve Jobs, naixcuda en 1978, es dia Lisa, es presumix que el nom també tenia una associació personal i que l'acrònim es va inventar despuix per a quadrar en el nom. Andy Hertzfeld[4] va indicar que l'acrònim va ser creat del nom «Lisa» en autumne de 1982 per l'equip de mercadeo d'Apple, despuix de contractar a una consultora en màrqueting per a trobar noms que reemplaçaren a «Lisa» i «Macintosh» (en eixe llavors Jef Raskin considerava que es tractava dels noms de proyecte interns) i rebujaren totes les sugerències. En privat, Hertzfeld i atres desenrolladors usaven el retroacrónimo recursivo Lisa: Invented Stupid Acronym («Lisa: acrònim estúpit inventat»), mentres que analistes de l'indústria de la computació varen falcar el terme Let's Invent Some Acronym («inventem algun acrònim»). Décades més vesprada, Jobs li contaria al seu biógraf Walter Isaacson: «Òbviament va ser nomenada aixina per la meua filla».[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Apple FileWare
- Llistat d'emuladors d'Apple Lisa
- Apple I
- Apple II
- Apple III
- Apple Macintosh
- Macintosh 128K
- Xerox Alt
- Xerox Star
- IBM PC
- Apple Computer
- Història de les computadores personals
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dernbach, Christoph. «Apple Lisa». Mac History. Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2012. Consultat el 15 de novembre de 2012.
- ↑ Simon (14 d'abril de 2006). iCon : Steve Jobs, the greatest second act in the history of business, Newly updated. edició, Wiley (retrieved via Google Books). ISBN 978-0471787846.
- ↑ O'Grady, Jason D. (2009). Apple Inc., Greenwood Press (retrieved via Google Books), p. 7. ISBN 978-0313362446.
- ↑ Andy Hertzfeld (2005). «Bicycle», Revolution in the Valley, O'Reilly, p. org/details/bwb_O8-BYB-875/page/36 36. ISBN 0-596-00719-1.
- ↑ Isaacson, Walter (2011). Steve Jobs, Simon & Schuster, p. org/details/stevejobs00isaa/page/93 93. ISBN 978-1-4516-4853-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Isaacson, Walter (2011). Steve Jobs, Debat. ISBN 978-987-1786-23-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apple Lisa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.