Apropiació de la naturalea
Apropiació de la naturalea és el terme utilisat per al conjunt de pràctiques que consistixen en apoderar-se d'un inventari natural prèviament nomenat i classificat.
Les pràctiques científiques portades a terme vistes des del seu caràcter social permeten explicar cóm la ciència en Amèrica feya part d'interessos polítics, econòmics i religiosos que varen ser indispensables en el desenroll de la taxonomia vegetal i la farmàcia, fets que reflectixen el control que es posseïa tant de la naturalea com de la societat. Seria un sério error pretendre imaginar que el coneiximent de la naturalea no és part d'un orde social i és important tractar d'evadir contraposició entre nocions com a “societat”, “poder”, “política”, per una part, i “coneiximent”, per una atra.[1]
Ademés, deu resaltar-se que no solament els humans s'apropien de la naturalea sino que tots els sers vius fan us d'entitats naturals i ampra estos com a recursos segons siga la seua capacitat de fer-ho.[2]
Apropiació del nou món
[editar | editar còdic]
En l'época de la colónia, la corona va finançar distintes exploracions en la finalitat d'herborizar i enviar a Espanya gran cantitat de plantes disecadas, ilustracions botàniques ademés de descripcions detallades d'estes.[3] Per açò en el periodo de l'ilustració, els espanyols varen sentir que el seu poder sobre la naturalea estava creixent; açò no solament es reflectia pels territoris que en el moment posseïen sino que també per la forma en la que matemàticament escomençaven a entendre el funcionament del món.
L'imperi espanyol va notar que la clau de la prosperitat econòmica es basava en una millor explotació dels recursos existents en Amèrica, per açò es va decidir escomençar a portar a terme una série d'expedicions a càrrec de botànics que varen escomençar a descobrir els usos medicinals i comercials dels diferents espècimen; per això, la relació entre la biologia i la medicina va permetre un auge vital per a la botànica en les polítiques econòmiques d'Espanya.
L'apropiació no es va llimitar únicament a obtindre la major cantitat d'espècies noves sino que sumada a la visió d'ordenar la creació de Deu baix el pensament funcional de que tot lo existent havia segut creat per a l'home, en particular per a l'europeu, va donar lloc a la necessitat de classificar i organisar els nous dominis, açò seria solucionat per la taxonomia donant cabuda a la naturalea domesticada en a on el coneiximent adquirit escomença a ser funcional. Aixina que el fet de nomenar, ordenar i classificar va ser una activitat inseparable del compromís de controlar i impondre un orde sobre el territori i les cultures que habitaven allí.
Per la necessitat de transportar les coleccions adquirides en les exploracions i el coneiximent derivat d'estes es varen desenrollar formes de superar les diferents contingències locals, ademés posat que en el passat solia dur-se sol or i argent a Espanya i ya que el maneig de plantes era molt més complex va ser imperant adaptar les tècniques i instruments usats en l'exportació d'elements des d'Amèrica. Els elements duts a Espanya(Europa), eren posats en llocs a on podien seguir sent estudiats i exhibits.
Per lo anterior; llocs com el Real Jardí Botànic de Madrit o distints museus d'història natural es varen convertir en llocs claus d'Europa degut a que posseïen grans cantitats d'informació arreplegada en les expedicions del nou món, ademés dites institucions varen conformar rets de colaboració a través de tot lo món, varen ser llocs en els que els naturalistes tenien la capacitat de comparar espècimen de diferents tipos de llocs normalment inalcançables. Els botànics per lo tant varen ser capaços d'alcançar un major nivell de control per sobre la naturalea major inclús que el dels habitants dels llocs explorats.
L'història natural, la medicina, la geografia i l'astronomia es convertirien en la professió també d'hòmens no europeus pero de la mà de natius espanyols que no solament varen servir com a tutors sino que també varen fundar institucions com a observatoris i museus, al voltant d'un d'estos europeus, José Celestino Mutis i la seua expedició Botànica, es trobava un grup d'americans que es varen convertir en practicants i promotors d'activitats científiques, pero a pesar d'estar en llabors de ciència mai es varen desarraïlar dels seus interessos polítics ademés, sense desentender de cóm les seues pràctiques científiques els varen ubicar en posicions socials de prestigi, un d'estos va ser Francisco José de Caldas en Nova Granada que pese a no ser europeu, troba en les preocupacions i activitats pròpies de l'Ilustració una forma de reconeiximent social i en la ciència com un espai per a obtindre una posició política.
Apropiació material dels recursos naturals
[editar | editar còdic]En qüestionar-se la relació entre problemàtiques com la supervivència humana i l'extinció d'espècies, degradació d'ecosistemes i l'agotament de recursos naturals es va despertar una consciència pública sobre els danys ambientals i una evident falta de suficients polítiques que hagen previst açò, ademés es planteja un debat entre si és correcte o no l'utilisar la naturalea simplement com una font d'abastiment partint de la relació axiomàtica i casi natural entre tot ser viu i l'ambient en el que es desenrolla.
Sobre els sers vius, és possible identificar una dimensió de apropiamiento per sobre la naturalea pero en els humans ademés de l'anterior, es troba una apropiació material del recurs natural, la qual no solament partix d'una necessitat únicament de supervivència sino que permet tot un sistema de treball per a l'extracció i us del recurs ademés d'una possible creació d'un pensament de consum.
Els diversos modos de producció incidixen en les formes d'explotació i d'apropiació de la naturalea portant-se a terme no solament a la força sobre esta sino establint sempre valors de canvi basant-se en factors d'escassea, abundància o funcionalitat del recurs en qüestió, no obstant, en el mercat actual i en l'intervenció de l'estat en les relacions referents al recurs natural el valor va passar a ser una expressió de les diferents factors socials entre les parts que, en casos com el del capitalisme, transforma la naturalea des d'un be, a un recurs i mercaderia. [4]
És en l'apropiació de la naturalea que s'eixercix un verdader poder sobre esta, est va més allà de l'apropiació entre individus i per l'adaptació que deuen generar posteriorment tots els sers vius, inclosos els humans, adquirix sentit per sí mateixa la relació entre l'home i la naturalea ya que l'apropiació per força va més allà de lo social lloc que es dirigix l'atenció als canvis sistemàtics de l'ambient generats per esta.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Barnes, 1988; Rouse, 1987).
- ↑ Morales, G. 2016. “L'apropiació de la naturalea com a recurs. Una mirada reflexiva”. Gestió i Ambient 19(1): 143.
- ↑ Maurici Net Olarte, « Història Natural i l'Apropiació del Nou Món en l'Ilustració espanyola », Bulletin de l'Institut français d'études andines, 32 (3) | 2003, 418.
- ↑ (Brailovsky i Timm 2014; Gutelman 1981b; González 2011; Hernández de l'Àguila i Bou 2012; Marín s/f; Montané 1980; Padilla 2012; Sánchez 2007; Swyngedouw et al. 2002).
- ↑ (Gutelman 1981b: 48; Serrano et al. 2012).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apropiación de la naturaleza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.