Apus
Apus o l'Au del Paraís és una constelació del sur. Apareix per primera volta en Uranometría de Johann Bayer (any 1603), pero va poder haver segut usada per navegants en anterioritat. Representa a un au del paraís.
Apus o Apous, tal i com ho va escriure Cesi a partir del grec, es troba just baix del Triàngul Austral. El seu orige aviar solament es troba en l'illa de Papúa, i el títul prové de Ἄπους, «sense pates», que és com es dia l'oroneta en l'antiga Grècia, pero que s'aplica molt be a esta au que ha segut objecte de llegendes, com ho atesta Keats en el seu poema «Les aus del paraís sense pates», inclós en la seua obra La vespra de Sant Marcos (Eve of Saint Mark). Bayer va incloure Apis Indica en el seu planisferi de les noves figures del sur. El catasterisme sempre s'ha referit a l'au del paraís, que Cesse va adoptar en el seu Paradisaeus Ales; pero a voltes és Avis Indica, el «Au de l'Índia».[1]
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
Les cinc estreles més lluentes de Apus presenten un color rojós. La més lluenta, α Apodis —oficialment cridada Paradys—[2] és una jaganta taronja de tipo espectral K3IIICN0.5[3] el radi estimat del qual és 57 voltes més gran que el ràdio solar. Li seguix en lluentor γ Apodis, jaganta de tipo G9III[4] de característiques molt semblades a Vindemiatrix (ε Virginis). β Apodis —tercera estrela sobre lluentor—, és també una jaganta taronja de tipo K0III[5] en una temperatura superficial de 4677 K. No és comparable a α Apodis, ya que la seua ràdio és 11 voltes major que el radi solar i la seua lluminositat, 52 voltes la del Sol, equival a 1/14 de la de α Apodis.
Atres jagantes taronges en esta constelació són ζ Apodis, δ2 Apodis i R Apodis; esta última, de tipo espectral K4III,[6] no és variable en absolut pese al seu denominació R d'estrela variable.[7] Per la seua banda, δ1 Apodis, jagant roja de tipo M4III, posseïx un radi —calculat a partir de la mida de la seua diàmetro angular—[8] 138 voltes més gran que el del Sol.
NN Apodis és una variable Alfa2 Canum Venaticorum i una estrela químicament peculiar —catalogada com Ap(SiCrFe)—[9] que mostra una notable sobreabundancia de silici, ferro, cromo i titani, aixina com un empobriment d'heli, calcio i magnesi.
Una atra estrela en nom propi, Karaka (HD 137388),[2] és una nana taronja de tipo K0/K1V a que el seu entorn orbita un planeta extrasolar a una distància de 0,89 ua. Una atra estrela en planetes —cinc en este cas, a 0,05, 0,10, 0,18, 0,30 i 1,94 ua— és HD 134606, subgigante groga de tipo G6IV.[10]
Els dos objectes de cel profunt més prominents de Apus són els cúmuls globulars NGC 6101 i IC 4499. El primer, distant 47 000 anys llum, té una antiguetat estimada de 13 000 millons d'anys i és pobre en metals ([Fe/H] = -1,98).[11] Per la seua banda, IC 4499 és un cúmul dispers situat en el halo mig-exterior de la Via Làctea distant 61 500 anys llum del sistema solar.[12]
Estreles principals
[editar | editar còdic]- α Apodis (Paradys), l'estrela més lluenta de la constelació en magnitut 3,83, una jaganta taronja a 411 anys llum.
- β Apodis, també jaganta taronja de magnitut 4,23, la tercera estrela més lluenta de Apus. Una possible companyera de magnitut 12 es troba a 85 segons d'arc.
- γ Apodis, la segona estrela més lluenta en la constelació en magnitut 3,89, una jaganta groc-taronja a 160 anys llum.
- δ Apodis, denominació compartida per dos estreles distintes: δ1 Apodis, jagant roja i variable irregular, i δ2 Apodis, jaganta taronja.
- ε Apodis, estrela Be de magnitut 5,05.
- ζ Apodis, jaganta taronja de magnitut 5,99.
- θ Apodis, jagant roja i variable semirregular, la lluentor de la qual oscila entre magnitut 6,4 i 8,6 en un periodo de 119 dies.
- R Apodis, encara que du la denominació de variable R, actualment es pensa que no és una estrela variable. La seua magnitut és 5,37.
- NN Apodis, estrela químicament peculiar de magnitut 6,80 que té un camp magnètic molt intens.
- NO Apodis, jagant roja i variable semirregular, la lluentor de la qual varia entre magnitut 5,71 i 5,95.
- HD 134606, subgigante groga de magnitut 6,86 en cinc planetes.
- HD 137388 (Karaka), nana taronja en un planeta.
- Gliese 637, nana roja de baixa metalicitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Noms de les estreles: «Apus».
- ↑ 2,0 2,1 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 16 d'abril de 2021.
- ↑ alf Aps - Star (SIMBAD)
- ↑ «Search for associations containing young stars (SACY). III. Ages and Li abundances».Astronomy and Astrophysics.508(2)
- 833–839.doi:10.1051/0004-6361/200911736.
- ↑ bet Aps -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ R Aps -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ «R Aps». The International Variable Star Index. AAVSO – American Association of Variable Star Observers. Consultat el 16 d'abril de 2021.
- ↑ “A catalogue of stellar diameters and fluxes for mid-infrared interferometry” (2019). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 490 (3): 3158-3176.
- ↑ V* NN Aps -- Variable Star of alpha2 CVn type (SIMBAD)
- ↑ “Revised Architecture and Two New Super-Earths in the HD 134606 Planetary System” (8 de agost 2024). The Astronomical Journal 167 (4): 155. doi:. Bibcode: 2024AJ....167..155L.
- ↑ (2016).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.462(3)
- 2333-2342.Consultat el 17 d'abril de 2021.
- ↑ Baumgardt, H.. “Accurate distances to Galactic globular clusters through a combination of Gaia EDR3, HST, and literature data”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 505: 5957. doi:. Bibcode: 2021MNRAS.505.5957B.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.