Aqüeducte de Valente
El aqüeducte de Valente (Plantilla:Lang-tr) és un antic aqüeducte romà situat en la part europea d'Estambul; la seua construcció va finalisar baix el regnat de l'emperador romà Valente en l'any 368,[1][2][3][4] encara que les obres provablement varen començar baix Constantino I el Gran o Constancio II.[3][4]
Història
[editar | editar còdic]Periodo romà
[editar | editar còdic]
Construït entre la tercera i quart tossal de la ciutat antiga, s'utilisava per a dur aigua a la font monumental (ninfeum) des del bosc de Belgrat.[5][4]Va ser promogut per l'emperador Valente, que va finalisar les obres durant el seu regnat, encara que pròximament es reforçaria la seguritat de l'aqüeducte, açò es deu a la batalla de Adrianópolis en el 378,[6][7] a on el godo Fritigerno i el seu eixèrcit li varen llevar la vida a l'emperador romà.[6][7]
Periodo bizantí mig
[editar | editar còdic]L'emperador Anastasio va crear un mur en l'inspiració del mur d'Adriano, l'objectiu era defendre Tracia dels atacs bàrbars, alguna cosa que va poder conseguir en el temps gràcies als seus esforços.[8][9] Aixina i tot, l'aqüeducte es convertiria en els pròxims anys en un lloc abandonat, deixant-ho a merced de els constants atacs dels pobles bàrbars, per eixemple, en l'any 626 els ávaros varen sitiar Constantinopla, deixant inhabilitat l'aqüeducte en l'intenció de pressionar als defensors.[6][8]
En l'any 758 l'aqüeducte va ser restaurat per orde de Constantino V, els Balcans varen ser invadits per ávaros i eslaus, mentres que els àraps varen conquistar totes els les províncies d'Àsia fora d'Anatolia.[6][8] La falta d'aigua provablement va contribuir a la disminució de la població en Constantinopla en esta época i, a mida que la població es va recuperar, va tornar la necessitat de l'aqüeducte.[6][8]
Durant la Quarta Creuada i la posterior ocupació llatina de Constantinopla, el sistema d'aqüeductes va colapsar, la capital bizantina va colapsar, gran part dels seus edificis es varen reduir a sol enrunes. La població de la ciutat es va desplomar durant eixe temps i segurament la falta d'aigua va contribuir a que els centenars de mils de persones de la Constantinopla de el XII no pogueren sobreviure només en cisternes.[8][6] Despuix de 1261, la ciutat ni tan sols va estar prop de recuperar la seua població o prosperitat, i els romans no tenien recursos per a aqüeductes.[8][6]
Periodo otomà
[editar | editar còdic]La pren de Constantinopla per Mehmet el Conquistador va aumentar les necessitats d'aigua de la ciutat i els otomans varen estendre el sistema de distribució fins al palau de Topkapi. [6]En el periodo de Solimán, l'arquitecte Mimar Sinan va construir dos noves conducció d'aigua que confluïen en l'aqüeducte des del Bosc de Belgrat, situat al nort d'Estambul.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'aqüeducte romà de Valens» (en és). hui nos anem a .... Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Valens Aqueduct | Archiqoo». archiqoo.com. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ 3,0 3,1 «Valens Aqueduct». istanbultourstudio.com. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Aqüeducte de Valente» (en és). Planeta Estambul. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ Escur, Sara Potau; Barba, César (2019-09-20). Estambul. Tots els capítuls (en és), Ecos. ISBN 978-84-15491-04-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «Aqueduct of Valens» (en en). The Byzantine Legacy. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ 7,0 7,1 «L'infernal batalla de Roma contra els bàrbars: 25.000 soldats morts i un emperador cremat» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Aqueduct of Valens» (en en). Consultat el 2023-11-02.
- ↑ Frye, David (2020-04-28). Murs: La civilisació a través de les seues fronteres (en és), Turner. ISBN 978-84-17866-92-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acueducto de Valente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.