Ara macao
_Copan.jpg){kind=link}
El guacamayo escarlata,[1][2][3] guacamayo macao o guacamayo bandera (Llaura macao) és una espècie d'au psitaciforme pertanyent a la família dels psitácidos i au nacional de la República d'Hondures. Ademés, és una de les nou espècies existents del gènero Llaura, del com és una de les de major tamany, puix aplega a alcançar 90,7 cm de llongitut i 1 kg de pes. Es distinguix pel seu plomall de colors vius, que és principalment roig escarlata, complementat en algunes plomes blaves i grogues en vert que inicien des de les ales fins a la seua coa.
Habita a lo llarc d'un ampli ranc de distribució que comprén des del surest de Mèxic fins a les selves pedemontanas del departament de Cochabamba en el centre de Bolívia, en boscs humits tropicals propencs a grans corrents d'aigua, a altitutés que van des del nivell de la mar fins als 1000 m s. n. m. Es reconeixen dos subespecies: A. m. macao (guacamayo roig suramericà) i A. m. cyanoptera (guacamayo roig centroamericano o tel roig).
És una espècie d'hàbits diürns i molt social, que pot aplegar a formar bandadas de vàries decenes de membres, els quals es reunixen per a buscar aliment, acicalarse, protegir-se mútuament i dormir junts. Els membres dominants del grup solen ser els machos adults en edat de reproducció. Es comuniquen principalment a través de la vocalisació, en graznidos fortes i greus. És una espècie endogàmica que escomença a reproduir-se als quatre anys d'edat, posant entre un i quatre ous cada temporada de reproducció, la qual comprén de novembre a maig. La seua dieta es compon predominantment de llavors, encara que també consumix frutes, néctar, insectes o les flors, els fulls i el talle de certes plantes. Ademés, la complementen en minerals que contrarresten algunes toxines presents en els seus aliments, que para ells són difícils de digerir i per als humans apleguen a ser tòxiques.
En algunes regions la seua supervivència està amenaçada, considerant el seu gran ranc de distribució, la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) la classifica segons la seua estat de conservació com espècie baixe preocupació menor. Per un atre costat, l'espècie està llistada en l'Apèndix I del Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvada (CITES). Molts països també conten en lleis i organisacions pròpies que protegixen esta espècie, i que busquen revertir la seua desaparició en moltes regions de la seua àrea de distribució original a causa del ser humà, a través de re-introduccions en eixemplars criats en captivitat.
La seua relació en el ser humà és tan añeja com el sorgiment de les primeres civilisacions precolombinas. Les civilisacions maya i asteca la vinculaven fortament en la religió, en relacionar-la en les deidades del fòc i el sol. Açò ho varen plasmar en numerosos elements artístics com esteles, peces de ceràmica i murals, ademés de que les seues plomes eren molt apreciades per a elaborar adorns i produir obres d'art plumario. En époques més recents, l'interés en esta au ha creixcut per a tindre-la en captiveri, per #lo que ha aplegat a ser una de les aus més comunes en el món per a este propòsit. Se li aprecia com a mascota o per a la seua exhibició en zoològics i parcs d'entreteniment. Esta popularitat ha sorgit pel seu atractiu plomall i per la seua capacitat per a deprendre trucs i imitar paraules, ya que és un au molt inteligent. Com a símbol cultural, va ser elegida per la República d'Hondures com la seua au nacional, i també com la mascota de la Copa Amèrica 2007 celebrada eixe any en Veneçola.
- ↑ Bernis, F., De Juana, I., Del Clot, J., Fernández-Cruz, M., Ferrer, X., Sáez-Royuela, R. i Sargatal, J. (1998). Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quarta part: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes i Cuculiformes). Ardeola, 45: 87-96.
- ↑ «Guacamayo Macau» en The Internet Bird Collection. Consultat el 25 de maig de 2013.
- ↑ Guacamayo Macau (Llaura macao) (Linnaeus, 1758) en Avibase. Consultat el 25 de maig de 2013.