Araripesuchus buitreraensis

Araripesuchus buitreraensis

Araripesuchus buitreraensis és una espècie de crocodilomorfo notosuchio de tamany mijà (mig metro a un metro de llarc anteroposterior) d'hàbits terrestres. Pertany al gènero Araripesuchus el qual s'inclou dins dels Uruguaysuchidae. Araripesuchus buitreraensis va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 99 a 96 millons d'anys, en el nort de la Patagonia, Argentina i els seus restants varen ser trobats en la localitat La Buitrera, Província de Riu Negre. L'espècie va ser trobada en estrats de la Formació Candeleros (subgrup Ric Limay) d'edat Cenomaniense (Cretácico superior). Uruguaysuchidae està format per 9 espècies, 7 de les quals pertanyen al gènero Araripesuchus: A. wegeneri i A. rattoides (descobertes en Níger), A. tsangatsangana (descoberta en Madagascar), A. gomesii (descoberta en Brasil), A. manzanensis i A. patagonicus (atres 2 espècies descobertes en Argentina, una de les quals provinent de la Buitrera).[2]

Descobriment

Este cocodril notosuquio va ser trobat en la localitat La Buitrera cap a fins de la década de 1990, en la Formació Candeleros (Cenomaniense-Turoniense). Estos afloraments es troben a 30 km de Cerro Policia en Riu Negre (noroest de la Patagonia). El conjunt faunístico d'esta localitat inclou driolestoideos, terópodos, crocodiliformes, serps, esfenodontos i restants de granotes i peixos. La Formació Candeleros, en Neuquén, es caracterisava per una diversa fauna que incloïa saurópodos titanosaurios i diplodocoideos, terópodos carcharodontosáuridos, quélidos, anurs pipoideos i el crocodiliforme Araripesuchus patagonicus. No obstant, la fauna de la Buitrera diferix d'atres tipos de fauna, que inclou abundants restants de vertebrats menuts. El terme Buitreraensis fa referència al lloc a on es va trobar l'espècimen, en la localitat La Buitrera.

Cladograma de Uruguaysuchidae (Fernández Dumont et al., 2024)

Taxonomia

L'espècie Araripesuchus buitreraensis compartix característiques filogenético en el clado Uruguaysuchidae. Entre les característiques diagnòstiques que permeten diferenciar esta espècie d'unes atres del mateix grup, es poden destacar la maxila en 7 dents, una cresta mija en la superfície dorsal del frontal, frontals que s'estenen dins de la fenestra supratemporal, superfície dorsal del parietal angosta entre les fenestras supratemporales, vores elevades a lo llarc dels màrgens posteriors i mijos de la fenestra supratemporal, els flancs pterigoideos neumàtics, el septo coanal en forma de T en secció travessera, dividint completament l'obertura coanal, la superfície ventral d'este septo manté el seu ample en la secció anterior i mija, el palpebral anterior és subrectangular en un marge posterior sinusoidal, el dentario posseïx una concavidad lateral per a la recepció d'una dent maxilar gran, entre atres característiques. L'eixemplar trobat en La Buitrera (MPCA-Pv 235), el qual correspon al holotip de l'espècie, és considerablement diferent a tots els eixemplars de Araripesuchus patagonicus. Per eixemple, en l'espècie A. patagonicus, l'os frontal no s'estén fins a la fossa supratemporal, i l'os parietal s'articula en el postorbital en l'obertura. En canvi, en l'eixemplar MPCA-Pv 235, l'os frontal s'estén fins a la fossa supratemporal, que a la seua volta aplega fins al marge de la fenestra supratemporal i impedix que es forme una superfície de contacte entre l'os parietal i el postorbital. Sobre la forma general del cervell del Araripesuchus buitreraensis, presenta una gran similitut en l'espècie Araripesuchus wegeneri i es diferencia considerablement de Alligator i Anatosuchus. Encara que els hemisferis cerebrals estan menys comprimits dorsoventralment que en les espècies africanes, el sen que els separa està ben marcat. Este anàlisis filogenético permet demostrar que Araripesuchus és un clado basal dels mesoeucrocodilios, dins del com els tàxons suramericans s'assemblen més entre sí que a l'espècie Araripesuchus wegeneri, pertanyent al Cretácico inferior d'Àfrica.