Araujia angustifolia

Araujia angustifolia és una espècie de fanerógamas de la família Apocynaceae, natives d'Argentina, Brasil i Uruguay.^[1]

Etimologia

El epítet específic ve del llatí i fa referència a la forma angosta dels fulls.

Nom comú

En Argentina li'l coneix com Tasi, “doca”, “planta cruel”, “tasi fragant”.^[2]

Descripció

És una planta trepadora, voluble en abundant làtex, de brots ben desenrollats en creiximent secundari, aplegant a medir entre 2 a 5 metros d'altura, presentant entrenudos apicales en tricomas retrorsos i entrenudos basals sublabros.^[1]^[3]^[2]

Full

Les seues fulles són oposts, angostes, triangulars o lanceoladas, hastadas o sagitadas, de 3-10 cm de llarc x 1,5-4 cm d'ample, pecioladas, de marge sancer, color vert clar en el envés.

Inflorescència

Presenta cims umbeliformes paucifloras en pedúncul d'1,5 cm de llarc, formada per flors perfectes, blanc-groguenques a blanc-verdosas, alguna cosa fragants, solitàries o bifloras.

Fruts

El seu frut és un folícul ovoide, acuminados, de 8-10 cm de llarc x 1,5-2,5 cm d'ample, color castany en la madurea. Llavors numeroses, verruculosas i proveïdes de pèls sedosos (vilanos).

Usos

Araujia angustifolia és utilisada per a atraure palometes de Monarca suramericana.^[4]

S'utilisa preferentment com a medicinal i també com a alimentícia. Els seus fruts són comestibles i els consumixen mocovíes i vilelas del Chaco tant crus, com hervir o torrats.^[5]^[6] En medicina popular, el làtex s'aplica sobre les molgues en càries per a calmar el dolor^[7] provablement per una acció antibacteriana.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2022-08-19.
↑ ^2,0 ^2,1 Penya, Martín Rodolfo de la (1997). [1], Universitat Nacional del Llitoral, Centre de Publicacions. OCLC 38524173. ISBN 987-508-009-8.
↑ Francisco Pensiero, José.; Francisco Gutiérrez, {{{nom2}}} (2005). [2], Universitat Nacional del Llitoral. OCLC 71211195. ISBN 987-508-582-0.
↑ «Quin plantes natives tenés que cultivar en casa per a conseguir un jardí de palometes» (en és). LA NACION. Consultat el 2022-08-19.
↑ Martínez Crovetto R. (2014). Algunes senyes sobre etnobotánica mocoví. Bonplandia 23(2): 119-131.https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/19256
↑ Martínez-Crovetto R. (1965). Estudis etnobotanicos II: noms de plantes i la seua utilitat, segons els indis Vilelas del Chaco. Bonplandia 2(1): 1-23. https://revistes.unne.edu.ar/index.php/bon/article/view/1451
↑ Rondina R.V., Bandoni A.L. i Coussio J.D. (2008). Espècies medicinals argentines en potencial activitat analgésica. Dominguezia 24(1): 47-69.

Este artícul conté una traducció derivada de «Araujia angustifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2022-08-19.

[:1-2] 2,0 ^2,1 Penya, Martín Rodolfo de la (1997). [1], Universitat Nacional del Llitoral, Centre de Publicacions. OCLC 38524173. ISBN 987-508-009-8.

[3] Francisco Pensiero, José.; Francisco Gutiérrez, {{{nom2}}} (2005). [2], Universitat Nacional del Llitoral. OCLC 71211195. ISBN 987-508-582-0.

[4] «Quin plantes natives tenés que cultivar en casa per a conseguir un jardí de palometes» (en és). LA NACION. Consultat el 2022-08-19.

[5] Martínez Crovetto R. (2014). Algunes senyes sobre etnobotánica mocoví. Bonplandia 23(2): 119-131.https://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/19256

[6] Martínez-Crovetto R. (1965). Estudis etnobotanicos II: noms de plantes i la seua utilitat, segons els indis Vilelas del Chaco. Bonplandia 2(1): 1-23. https://revistes.unne.edu.ar/index.php/bon/article/view/1451

[7] Rondina R.V., Bandoni A.L. i Coussio J.D. (2008). Espècies medicinals argentines en potencial activitat analgésica. Dominguezia 24(1): 47-69.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]