Archipèlec Els Monges
El archipèlec Els Monges és un archipèlec caribeny de vintiquatre hectàrees (0,24 km²), que fa part de les dependències federals de Veneçola,[1] el qual està ubicat a 34,8 km a l'est de la costa de la península de la Guajira i a 78 km al noreste de l'estat Zulia. S'ubica al nort del golf de Veneçola.[2][3][4]
Història
[editar | editar còdic]Es creu que varen ser descoberts per l'explorador espanyol Alonso d'Ojeda en l'any 1499, qui va batejar les illes aixina per la semblança de les formacions rocoses en les capuches que utilisen els monges. Este archipèlec i la falta de disposició dels governs de Colòmbia i Veneçola per definir els seus llímits marítims, ha generat contactes diplomàtics entre abdós nacions.
La primera aparició de les illes en un mapa és la del Duc de Weimar en una document que apareix en Sevilla, Espanya en 1527.[5] El croniste Juan López de Velasco en una publicació de 1574 els descriu com a part de la Governació o Província de Veneçola.[5]
En el tractat Pombo-Michelena de 1833 la península de la Guajira quedava repartida de forma llongitudinal entre Veneçola i Colòmbia, no obstant el congrés veneçolà es va negar a ratificar dit document per considerar-ho desfavorable a la nació en vàries de les seues parts. En 1856 Veneçola va protestar l'intent de Colòmbia d'otorgar una concessió de guano, que finalment no es va terminar de concretar.
Territori Colón
[editar | editar còdic]El 22 d'agost de 1871,[6] el govern de Veneçola inclou a les illes com a part de Territori Federal Colón (junt en atres archipèlecs com l'archipèlec Els Roques, o illes com La Tortuga) entitat que organisava a les illes no incorporades als estats de Veneçola pero pertanyents al seu territori.[6][7]
En 1891, es produïx el fallo arbitral de la reina María Cristina d'Espanya en el que se li reconeix a Colòmbia la propietat de casi tota la península de la Guajira en base en les cèdules de 1777 i 1790 sobre la segregació de Maracaibo i Sinamaica, manifestant que totes les diferències sobre llímits territorials quedaven terminades. En 1922 el fallo arbitral suís reitera els térmens anteriors.[8][9] El reconeiximent de la Guajira i la seua anexidad dels Monges a favor de Colòmbia era absolut. [10]
En 1934 Alfonso López Pumarejo basat en lo anterior va publicar un llibre intitulado Llímits de Colòmbia, en el qual diu que "pertanyen també a Colòmbia les illes i cayos cridats els Monges i totes les demés illes, illots, cayos, morros i bancs que es troben pròxims a les costes". El llibre és reeditat en 1944 en el mateix títul i el mateix text trascrito, incloent als Monges com a part del territori colombià, No obstant, des del punt de vista veneçolà es va tractar de publicacions privades sense valor llegal.
Dependències Federals
[editar | editar còdic]En juliol de 1938 s'aprova la Llei orgànica per mig de la qual Veneçola inclou el territori com a part de les Dependències Federals. El 29 de juny de 1951[11] adicionalment per mig del decret 214[12] (a on es determinaven les jurisdiccions de les Capitanies de Port de Veneçola) el govern Veneçolà inclou l'Archipèlec dels Monges en la Capitania de Port de les Pedres en Paraguaná.[13]
En 1952 el president colombià encarregat, Roberto Urdaneta Arbeláez a través del seu canceller Juan Uribe Holguín, davant un reclam de Veneçola, va reconéixer la sobirania veneçolana sobre Els Monges per mig de la nota diplomàtica[14] (GM-542):
El govern veneçolà, a través del seu embaixador Luis Gerónimo Pietri, va agrair el reconeiximent i el 29 de novembre de 1952 és issada la Bandera de Veneçola en els illots, en la qual cosa el govern del general veneçolà Marcos Pérez Jiménez dona per terminat l'assunt i comença l'ocupació efectiva del grup d'illes per part de Veneçola, instalant un observatori científic-militar.
El 31 de març de 1978 es firma el Tractat de Llímits Marítims entre els Països Baixos i Veneçola que fixava la frontera marítima entre Veneçola i l'illa d'Aruba, per a llavors pertanyent a les Antilles Neerlandeses, usant-se com a base de referència l'archipèlec dels Monges. En abundant cartografia a nivell mundial es registra la sobirania veneçolana de l'archipèlec com per eixemple els mapes elaborats per la "National Geographic Society".
El 9 d'agost de 1987 la fragata ARC Caldas de l'Armada Colombiana va navegar en aigües no delimitades del Golf que Veneçola molt prop de l'archipèlec, lo que va provocar una forta tensió entre abdós països i movilisació militar per part d'abdós Governs que incloïa en el cas veneçolà els caces F-16. Posteriorment la fragata colombiana es va retirar de l'àrea sense que es produïren combats.
El 22 d'octubre de 1992 el Consell d'Estat de Colòmbia va dictar sentència rebujant les excepcions de falta de competència i cosa jujada i declarant la nulitat de la Nota Diplomàtica GM-542 del 22 de novembre de 1952 sobre el reconeiximent dels Monges com a part de Veneçola. La Comissió de Relacions Exteriors de Colòmbia, va aclarir, posterior a la sentència, que esta tenia sol alcanç interns i no tenia cap efecte internacional.[15] En eixa mateixa ocasió, el Govern Gaviria va aclarir que Colòmbia no reclamaria les illes.[15]
En 1998 es va produir el primer naiximent d'un Veneçolà registrat en les Illes, ciutadà que va ser apadrinat pel llavors president de la República.[5]
En decembre de 1997 el llavors President de Veneçola, doctor Rafael Caldera realisa un visita d'inspecció a les illes.[16] El 22 de giner de 1999 el mateix Caldera casi en finalisar el seu segon mandat de Govern (1994-1999), va inaugurar les obres que varen permetre l'unió de les dos illes principals localisades al sur de l'archipèlec dels Monges,[17] en crear-se un pont artificial de roca en terres guanyades a la mar, utilisant com a material lo obtingut de voladures en les pròpies illes, ademés d'inaugurar un port de seguritat. El llavors canceller de Veneçola Miguel Ángel Burelli reafirme la sobirania de Veneçola sobre el territori.[17]
El 8 de novembre de 2015 el govern veneçolà[18] va denunciar la violació de l'espai aéreu veneçolà per part d'una aeronau d'inteligència de la Guàrdia Costera d'Estats Units[18] a 4 milles nàutiques a l'est dels Monges, que hauria partit de la Base Aérea d'Hato en la veïna Curazao.[18] El 18 de novembre del mateix any el Cap del Comando Sur general John Kelly[19] va admetre que es va sobrevolar espai aéreu de Veneçola[20] i va demanar disculpes pel fet.[19][21]
En juny de 2019 l'Armada de Veneçola junt en el lnameh (Institut Nacional de Meteorologia i Hidrologia de Veneçola) varen instalar una estació automàtica meteorològica en el Far que està ubicat en els Monges del Sur en l'Archipèlec dels Monges.[22] En febrer de 2024 Fundació Veneçolana d'Investigacions Sismològiques (per les seues sigles Funvisis) informe que s'havia registrat un sisme que el seu epicentre estava a sol quilómetros de l'illa Monges del Sur.[23]
Geografia
[editar | editar còdic]Els Monges {{ |dms-lat=12°21′N |dms-long=70°55′O |dec-lat=12.35 |dec-long=-70.917 |param=12_21_N_70_55_W_|default=dms|name=}}</noinclude> estan integrats per 9 illes[5] subdivididas en tres grups en les que solament existix presència permanent d'efectius militars veneçolans i esporàdica de peixcadors, posseïx escassa vegetació pròpia i estan situats en el mar Carib a escasses 31 km de la península de la Guajira que compartixen Colòmbia i Veneçola.
En els Monges del Sur (Monge Gran) es troba una cova marina denominada Josefa Camejo[5] en honor a una prócer de l'Independència de Veneçola. Dit accident geogràfic té més de 15 metros d'altura en la seua volta i els rajos del sol creen un efecte vistós en l'aigua.
l'avifauna terrestre està representada per 2 espècies de pardals becos que s'han vist amenaçats per la presència de gats domèstics que varen ser duts a les illes per embarcacions humanes.
| Illa (s) | Descripció | N.º d'illes | Altitut màxima | Coordenades | ||||||
| 1 | Monges del Sur[24] | Són les dos illes més grans que juntes sumen una 18,7 hectàrees conectades per un pont artificial inaugurat en 1999, en conjunt tenen 600 metros de llongitut, posseïxen una menuda baïa, un moll de peixca, un moll naval, un heliport, una cova anomenada "Josefa Camejo" i una rampa de desembarque, la partix sur dispon d'un far | 2 | 70 m | ({{ | dms-lat=12°22′N | dms-long=70°54′O | dec-lat=12.367 | dec-long=-70.9 | default=dms|name=}}</noinclude>) |
| 2 | Monge de l'Este[24] | 5,3 km al noreste de Monges del Sur, una illa menuda de 3,3 hectàrees en relleu abrupte també coneguda com "Àguila dels Monges" | 1 | 43 m | ({{ | dms-lat=12°24′N | dms-long=70°51′O | dec-lat=12.4 | dec-long=-70.85 | default=dms|name=}}</noinclude>) |
| 3 | Monges del Nort[24] | 12,3 km al nornoreste de Monges de l'Est, són sis roques chicotetes que juntes sumen unes 2,31 hectàrees. La més gran té una altitut de 41 m | 6 | 41 m | ({{ | dms-lat=12°30′N | dms-long=70°55′O | dec-lat=12.5 | dec-long=-70.917 | default=dms|name=}}</noinclude>) |
Fauna
[editar | editar còdic]| Família | Nº d'espècies | Nº d'individus | Espècies destacades | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Pomacentridae | 6 | 2083 | Chromis multilineata (23.7%), Stegastes partitus (19.4%) | Principalment planctívoros |
| Labridae | 6 | 513 | Thalassoma bifasciatum, Clepticus parrae | Carnívors i planctívoros |
| Scaridae | 6 | 246 | Sparisoma viride, Sparisoma aurofrenatum | Herbívors |
| Serranidae | 5 | — | — | Carnívors |
| Hemiramphidae | 1 | 440 | Hemiramphus brasiliensis | Cardumen abundant, espècie costera no típica de secs |
| Balistidae | 4 | — | — | Carnívors |
| Haemulidae | 4 | — | Haemulon striatum | Omnívoros |
| Lutjanidae | 4 | — | — | Carnívors |
| Atres famílies (16) | 21 | — | — | Diversos hàbits |
| Totals | 57 espècies (24 famílies) | 4105 individus | — | Planctívoros dominants (33.5%) |
Vore també
[editar | editar còdic]- Antilles Menors
- Regió Insular de Veneçola
- Geografia de Veneçola
- Anex:Illes de Veneçola
- Anex:Illes de la mar Carib
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ TuTiempo. net. «Els Monges». Consultat el 27 de juliol de 2011.
- ↑ Vila, Marco Aurelio. 1967: Aspectes geogràfics de les Dependències Federals. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. 115p.
- ↑ Cervigon, Fernando. 1995: Les Dependències Federals. Acadèmia Nacional de l'Història. Caracas. 193p.
- ↑ Hernández Cavaller, Serafín (Editor). 1998: Gran Enciclopèdia de Veneçola. Editorial Globe, C. A. Caracas. 10 volums. ISBN 980-6427-00-9 ISBN 980-6427-10-6
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Archipèlec dels Monges – Costa de Veneçola» (en és). Consultat el 2024-09-17.
- ↑ 6,0 6,1 Nacionals, Veneçola Direcció general d'Estadística i Censos (1876). Apuntes estadístics ... [dels estats, del Districo federal, i dels territoris federals: Districte federal. 1876] (en és), "La Opinion nacional.
- ↑ Veneçola (1891). Recopilació de lleis i decrets de Veneçola ... (en és), "L'Opinió Nacional.
- ↑ Carpio Castell, Rubén. 1971: El golf de Veneçola. Edicions del congrés de la República Caracas. 143p.
- ↑ González Oropeza, Hermann. i Donis Rius, Manuel. 1989: Història de les fronteres de Veneçola. Quaderns_Lagoven. Lagoven, S. A. Caracas. 180p. ISBN 980-259-257-9
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. banrepcultural. org. Consultat el 2024-04-23.
- ↑ Quevedo, Pedro J. Guzmán (1990). Rumb dels ports, costes i illes de Veneçola: des del Orinoco fins al llac de Maracaibo, incloent les regió insular (en és), L'Autor. ISBN 978-980-300-125-4.
- ↑ Arce, Daniel Valois (1981). Els Monges, un mit tràgic? (en és), Editorial Ealon.
- ↑ Olavarría, Jorge (1988). El Golf de Veneçola: és de Veneçola (en és), I. Armitano.
- ↑ (1 de giner de 2003) Dos colossos front a la mar (en és), Pontifícia Universitat Javeriana. ISBN 9789586836043.
- ↑ 15,0 15,1 http://www.eltiempo.com/archivo/documento/MAM-228618
- ↑ «1997. Decembre, 9. Inspecció a l'Archipèlec dels Monges. | Rafael Caldera - sitie web oficial» (en és). Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-23.
- ↑ 17,0 17,1 «1999 - Cronologia d'història de Veneçola». bibliofep. fundacionempresaspolar. org. Consultat el 2021-05-23.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «Governe va denunciar que aeronau d'EE. UU. va violar espai aéreu veneçolà». L'Universal. Consultat el 20 de novembre de 2015.
- ↑ 19,0 19,1 «EE. UU. oferix disculpes a Veneçola per ingrés espai aéreu». El Món Economia i Negocis. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2015. Consultat el 20 de novembre de 2015.
- ↑ «EE. UU. oferix disculpes a Veneçola per ingrés a espai aéreu». L'Universal. Consultat el 20 de novembre de 2015.
- ↑ «EE. UU. demana disculpes per ingressar en espai aéreu veneçolà - Veneçola al Dia» (en és-és). Veneçola al Dia. Consultat el 20 de novembre de 2015.
- ↑ «Varen instalar estació automàtica meteorològica en far de l'Archipèlec Els Monges» (en és). Primícies 24. Consultat el 2020-09-28.
- ↑ «Funvisis reporta tremolació de lleu intensitat en Els Monges».
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Gil (1870). Definició, determinació i demarcació dels llegítims i verdaders llímits territorials i marítims entre les repúbliques de Veneçola i Colòmbia en la secció de la Guajira (en és), J. A. Rosers Gil.
- ↑ Fariña, Á.; Bellorín, A.; Sant, S.; Méndez, I. (2005). Estructura de la comunitat de peixos en un sec de l'Archipèlec Els Monges, Veneçola. Ciències Marines, 31(3): 543–552.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archipiélago Los Monjes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.