Archiserratula forrestii

Archiserratula forrestii (Archiserratula forrestii)

Archiserratula forrestii és una espècie de planta herbácea a subarbustiva del gènero Archiserratula pertanyent a la família Asteraceae. És l'única espècie del gènero i és endèmica de China, a on és comunament coneguda com 滇麻花头, dian ma hua tou.

Descripció

Es tracta d'una espècie herbácea o subarbustiva de 0,7-1,5 m d'altura, en un talle, erecto i ramificado, basalmente leñoso i, a voltes, de color roig purpúreo. Les fulls són subsentadas, lanceoladas a linear-lanceoladas, glabras i en els màrgens denticulados i l'àpiç agut; són cada volta més menudes d'avall cap a dalt. La inflorescència està composta de capítuls en número molt variable. El involucre és cilíndric a estretament obcónico, de 6-10 mm de diàmetro, i els seus bràcteas, imbricadas, s'organisen en 7-8 files; són de color vert a vert groguenc, a voltes llaugerament teñir de púrpura. La corola dels flósculos, bicentimétrica, és de color púrpura clar. Les cipselas són de contorn elipsoide-cilíndric, de 7-9,5 per 2-3 mm, glabro, longitudinalmente estriado, en la vora de la placa apical denticulado i en un Vilano simple de pèls centimétricos finamente serrulados, més curts centrifugamente, de color pardo clar.

Distribució i hàbitat

Creix en els pasturageés en les ales de les montanyes, en clavills de les roques, de 1300 a 2000 m d'altitut, en China. Florix i fructifica d'agost a novembre.

Taxonomia

Archiserratula forrestii va ser descrit primer per Iljin com Serratula forrestii i publicat en Izvestija botaniceskogo sada akademii nauk SSSR, vol. xxvii, p. 91, 1928 i posteriorment atribuït al gènero, de nova creació, Archiserratula per L.Martins i publicat en Tàxon, vol 55, p. 973, 2006.

Etimologia

• Atrchiserratula: neologisme construït en el prefix d'orige grec άρχί, més important, destacat, superior i Serratula, prestat del llatí serrātǔla, -ae, del verp serro, -āvaig vore, -āre, serrar, i que en la Història Naturalis de Plinio el Vell (25, 84) erá la 'betónica' (Stachys officinalis), pels seus fulls serrats/denticuladas i que, per confusió, els autors botànics prelinneanos varen confondre en Serratula tinctoria. O siga, 'Serratula destacada, superior'.
• forrestii: dedicat a George Forrest, explorador, recolector i botànic escocés, que va dur d'Àsia centenars d'espècies.

Sinonímia

Serratula forrestii Iljin, 1928