Arcología
La arcología[1][2] és un tipo d'arquitectura basat en estructures de grans dimensions que permeten un disseny urbà d'alta densitat, compacte, integrat, de baix impacte ecològic i alta eficiència en l'us de recursos, en oposició a l'expansió illimitada de les ciutats actuals sobre el territori.[3] El terme prové de la fusió de "arquitectura" i "ecologia". Va ser introduït per Paolo Soleri.
Proyectes reals similars
[editar | editar còdic]Arcosanti és un poble experimental en construcció en el centre d'Arizona. Dissenyat per Paolo Soleri, el seu propòsit primari és demostrar els principis de la arcología.
Moltes ciutats en el món han propost proyectes que s'adherixen als principis de disseny del concepte de arcología, com Tòquio i Dongtan, prop de Shanghái.[4] La primera fase de Dongtan té prevista la seua inauguració en 2010.
Certes ciutats i proyectes urbans exhibixen algunes característiques que reflectixen els principis de disseny de la arcología. Els sistemes de conexió pedestre, com el sistema +15 en els suburbis de Calgary, o el Sistema Skyway de Mineápolis són eixemples. Són aparats autocontenidos, en supermercats interconectados, complexos de tendes i entreteniment. El +15 és el sistema skywalk pedestre més gran en una llongitut total de 16 km, i Mineápolis posseïx el sistema continu més llarc, en 13 km de llongitut. Seward's Success en Alaska va ser planificat pero no es va aplegar a construir. Haguera segut una chicoteta ciutat en les afores d'Anchorage. Co-op City en el Bronx de Nova York és un atre eixemple, en molts servicis proveïts en el lloc.
El Las Vegas Strip exhibix característiques de disseny inspirat en la arcología. La majoria de resorts de cassino principals estan conectats per túnels, ponts peatonals i monorailes. És possible desplaçar-se del Mandalay Bay en el sur al Strip del Centre de Convencions de Las Vegas, 5 km al nort, sense usar carrers. En molts casos, és possible desplaçar-se entre prou cassinos distints sense tindre que eixir al carrer.
La Base McMurdo del Programa Antàrtic dels Estats Units i atres estacions científiques d'investigació en el continent de l'Antàrtida poden ser més aproximades a la concepció d'una arcología com una comunitat humana alvançada tecnològicament i autosuficient. Encara que no siga enterament autosuficient (l'esforç de reabastecimiento "operació Deep Freeze" de l'eixèrcit de EE. UU., consumix 30'3 millons de litros de combustible i 5000 tonellades de suministraments i equipament anualment[5]), la base té un caràcter molt insular com a protecció necessària davant un entorn extremadament dur, estant aïllada geogràficament de les rets de soport convencional, i deuen evitar el dany a l'ecosistema antàrtic del seu entorn pel Protocol de Protecció Ambiental del Tractat Antàrtic. La base genera electricitat en el seu propi generador, i cultiva frutes i vegetals en un hivernàcul hidropónico, principalment per a us llimitat en hivern, quan el reabastecimiento és inexistent. La base també està proveïda d'un ranc complet d'elements de vida i espargiment per als aproximadament 3000 persones científiques i de soport que la visiten cada any.
Crystal Island és un proyecte de arcología propost en Moscou, Rússia, encara que en 2009 la construcció ha segut posposta indefinidament per la crisis econòmica global.
En 2008, la firma de dissenys Timelinks va propondre una superestructura de carbono neutral de 2'3 km² en capacitat per a 1 milló d'habitants en Dubái en molts conceptes de arcología (vore Inhabitat » ZIGGURAT: Dubai Carbon Neutral Pyramid will House 1 Million (en) per Evelyn Lee).
Proyectes visionaris
[editar | editar còdic]A lo llarc del temps, varis arquitectes i empreses d'ingenieria han dissenyat proyectes visionaris (o hipotètics) que no estan fets per a la seua construcció definitiva. Entre esta categoria estan les construccions més altes jamai abans dissenyades, com per eixemple Ultima Tower, o X-Seed 4000.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1973) The Bridge Between Matter & Spirit is Matter Becoming Spirit; The Arcology of Paolo Soleri, Garden City, Nova York: Anchor Books. ISBN 978-0-385-02361-0.
- ↑ Seth, Radhika. "Heavenly Abode" on the Yanko Design website (August 17, 2009)
- ↑ https://arcosanti.org/index.php?q=theory/arcology/main.html ¿Qué és la arcología? (en anglés)
- ↑ British to help China build 'eco-cities' | Business | The Observer
- ↑ Modern Marvels: Sub-Zero. The History Channel.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arcología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.