Arenaria pomelii

Arenaria pomelii és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família de les cariofiláceas.

Descripció

És una herba anual, escábrida, de fins a 15(18) cm d'altura, generalment ramosa. Tallos relativament robusts, de 0,5-1 mm de diàmetro, en indumento de pèls eglandulosos curts, retrorsos. Fulls 4-14 x (1) 1,5-6 mm, de obovadas a lanceoladas, uninervias, en nervi prominent, setosas en el marge, per lo que semblen serruladas; les inferiors, pecioladas; el restant, sésiles. Les inflorescència en cims paucifloras; pedicels fructífers de fins a 25 mm. Cáliz 4,5-6 mm; sépals externs, anchamente ovado-triangulars, cordiformes, aguts, herbáceos per complet, setosos en el marge, en nervi mig i uns atres més curts basals; els interns, lanceolados, en ampli marge membranoso. Pétals 4,5-6 mm, sancers, blancs, poc majors o menors que els sépals. Arteras c. 0,2 mm. Càpsula 4,5-6 mm, ovoidea, subcoriácea, poc menor o major que els sépals. Llavors 0,8-1 mm, reniformes, negres, en les cèlules de la testa obtuses.

Distribució i hàbitat

Es troba en llocs oberts, xares aclarides, en sols arenencs o peridotíticos, generalment silíceos; a una altitut de 250-1100 metros en Argèlia, Marroc, S de la península ibèrica. S d'Andalusia: Serra del Caíllo, Els Barris, Grazalema, Serra Bermeja.

Taxonomia

Arenaria pomelii va ser descrita per Giles Munby i publicat en Ann. Gén. Sci. Phys. 7: 291 1820.

Etimologia

Arenaria: nom genèric que deriva del terme latino arenarius = "d'arena, arenenc". Adjectiu sustantivado: la planta a la que J.Bauhin va donar este nom en 1631 viu en terreny arenenc.

pomelii: epítet otorgat en honor del botànic francés Auguste Nicolas Pomel.