Anar al contingut

Arestes múltiples

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Quan un grafo admet arestes múltiples, es diu multigrafo.

En teoria de grafos, les arestes múltiples (també cridades arestes paraleles o una multi-aresta), són dos o més arestes que són incidents (és dir, que conecten) a a lo manco dos vèrtiços. Els grafos sense arestes múltiples són cridats grafos simples.

Depenent del context, un grafo pot definir-se de manera que permeta o no la presència d'arestes múltiples (de la mateixa manera que a voltes es permet i a voltes no la presència de bucles):

  • En un context en que es permeten la presència d'arestes múltiples i bucles, un grafo sense bucles és usualment cridat multigrafo.[1]
  • En un context en que no es permeten arestes múltiples i bucles, un multigrafo o pseudografo és definit per a referir-se a un "grafo" que pot tindre bucles i arestes múltiples.[2]

Les arestes múltiples són útils, per eixemple, en la consideració de rets elèctriques, des d'un punt de vista de teoria de grafos.[3]

Un grafo planar permaneix planar si és afegida una aresta entre dos vèrtiços ya units per una aresta; per lo tant, l'agregació d'arestes múltiples preserva la planaridad.[4]

  1. Vore per eixemple Balakrishnan, p. 1, i Gross (2003), p. 4, Zwillinger, p. 220.
  2. Vore per eixemple Bollobas, p. 7, Diestel, p. 25, i Harary, p. 10.
  3. Bollobas, pp. 39, 40.
  4. Gross (1998), p. 308.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Balakrishnan, V. K.; Graph Theory, McGraw-Hill; 1.ª edició (1 de febrer de 1997). ISBN 0-07-005489-4.
  • Bollobas, Bela; Modern Graph Theory, Springer; 1.ª edició (12 d'agost de 2002). ISBN 0-387-98488-7.
  • Diestel, Reinhard; Graph Theory, Springer; 2.ª edició (18 de febrer de 2000). ISBN 0-387-98976-5.
  • Gross, Jonathon L, i Yellen, Jay; Graph Theory and Its Applications, CRC Press (30 de decembre de 1998). ISBN 0-8493-3982-0.
  • Gross, Jonathon L, i Yellen, Jay; (eds); Handbook of Graph Theory. CRC (29 de decembre de 2003). ISBN 1-58488-090-2.
  • Zwillinger, Daniel; CRC Standard Mathematical Tables and Formulae, Chapman & Hall/CRC; 31a edició (27 de novembre de 2002). ISBN 1-58488-291-3.


Referències

[editar | editar còdic]