Argei
.jpg){kind=link}
Els rituals dels Argei (en llatí Argei, -orum en plural) eren cerimònies religioses arcaiques que es realisaven en l'antiga Roma, tenien lloc el 16 i 17 de març, i es repetien el 14 o 15 de maig. En l'época d'Augusto es varen enfosquir els antics significats d'estos rituals, inclús per a aquells que els practicaven.
Per als ritos de maig, una processó constituïda per pontífexos, vestales i pretores, s'obria camí entorn a un circuit de 27 estacions (capelles, sacella o sacraria), en cada una de les quals s'arreplegava una figura humana feta de junc, canya i palla. Despuix de visitar totes les estacions, la processó es traslladava al Pont Sublicio, el més antic de Roma, a on es reunien les figures de junc per a tirar-les al riu Tíber.
Tant les figures o efigies com les estacions o santuaris (capelles), varen ser cridats Argei; no obstant, el seu etimologia contínua indeterminada.[1]
La continuació d'estos ritos en el periodo històric tardà Romà, quan ya no es comprenien cabalmente o s'havia perdut gran part del seu orige, demostra lo fortament tradicionalistes que varen anar els romans en matèria de religió.[2]
Interpretacions del cult
[editar | editar còdic]Abans d'iniciat el ritual, es deixava una efigie en cada u dels 27 santuaris (capelles) dels Argei (sacra Argeorum) de les muralles servianas. Es pensava que les efigies absorbien la corrupció i brutea de la zona, aixina el seu sacrifici posterior era una purificació ritual de la ciutat. Els pontífexos i les vestales eren els celebrantes principals. La ruta exacta de la processó entre les estacions no està clara en l'actualitat.
Segons Ovidio, el ritual s'havia establit com un sacrifici al deu Saturn, com a resultat d'un decret (o responsum) de Júpiter Fatidicus, l'oràcul de Dodona. Pero el significat del ritual s'havia enfosquit i Ovidio oferix una série d'explicacions antiquades.[3]
Alguns historiadors consideren la possibilitat de que el mit procedixca d'abans de la fundació de Roma. El sacerdot oficial sobre qüestions de la pràctica religiosa i la seua interpretació (el responsum), hauria exigit en realitat un sacrifici humà, un home per cada una de les gens (famílies o clans) que vivien prop de les vores del Tíber. Esta població primerenca es creïa tradicionalment d'orige grec, específicament els companyers d'Evandro i més vesprada els d'Hércules, que havia decidit quedar-se i viure allí. D'açò es desprén el punt de vista de que els primers habitants de la zona que es va convertir posteriorment en Roma haurien practicat el sacrifici humà. No obstant Ovidio insistix que Hércules havia posat fi als mateixos i mai va ser una pràctica dels propis romans.
Ovidio dona una atra interpretació relativa a la desembocadura del Tíber, el deu que personificaba al riu. Ya que els primers habitants eren d'orige grec, diu Ovidio, varen acumular nostàlgia en la seua vellea, i varen demanar ser enterrats en el riu com una espècie de tornada simbòlica a la seua pàtria en la mort. Si be esta última interpretació sembla incompatible en l'anterior, pot ser una reminiscència de les pràctiques funeràries en l'aigua, de les que es donen testimoni en moltes parts del món entre els pobles primitius.
Dionisio de Halicarnaso també explica el ritual en térmens del sacrifici humà, dient que Tíber va ser el destinatari regular d'estes ofrenes.[4] Les víctimes eren hòmens majors de xixanta anys, lo que explicaria l'expressió romana: sexagenària romana de Posa't, ‘sexagenaris romans des del pont’.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palmer, Robert (2009). The Archaic Community of the Romans. Cambridge University Press, pág.84.
- ↑ Gradel, Ittai (2002). Emperor Worship and Roman Religion. Oxford University Press, pág.11.
- ↑ Ovidio, Fastos (Inglés)
- ↑ Dionisio de Halicarnaso. Història antiga de Roma
- ↑ Fowler, William Warde (1908). The Roman Festivals of the Period of the Republic, págs. 113–120.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.