Aricia agestis

Archiu:Brown argus (Aricia agestis) male 2.jpg

Aricia agestis (Aricia agestis)

Aricia agestis, la argus parda, és una palometa de la família Lycaenidae. Es troba en tota la regió paleártica, des del nort fins al nort de Jutlandia (Dinamarca) i a l'est fins a Siberia i el Tian Shan.

Subespecie

• A. a. agestis Europa meridional i central
• A. a. calida Chavignerie Sicília, Itàlia, Àsia Menor
• A.a. azerbaidzhana Obraztsov, 1935 Transcaucasia, Caucas Major
• A.a. nazira (Moore, 1865) Darvaz, Pamir occidental, Himalaya nort-occidental

Descripció en Seitz

L. astrarche Bgstr. (= medon Hufn., agetis Schiff., anades Gerh. (?), nazira Moore) (79 k). Dalt similar a l'anterior, [ L. anteros ] de color marró obscur intens, en taca discocelular molt marcada, especialment en el macho. Els eixemplars típics tenen esta taca negra i presenten taques roges en el marge exterior. Cara inferior en numerosos ocelos, l'ala posterior en una taca pàlida des de l'àpiç de la cela fins al centre del marge exterior. Des de Escandinavia fins al Sahara i el nort de l'Índia, i des de les Illes Canàries fins a l'illa de Askold en el Pacífic, ascendint per les montanyes fins als 10.000 peus (Doherty). —Ademés de les aberracions accidentals en les direccions habituals de variació, s'han establit una série de formes estacionals i geogràfiques. Si es considera la críes primaveral de la forma centreeuropea com astrarche, que és típica del nom, ab. aestiva Stgr. És el nom de la segona crío, que ocorre regularment en el sur i més rarament en el nort i que conecta a astrarche en calida Bell. (79 k, 80 a) [ A. a. càlida (Bellier, 1862). Este últim té una part inferior molt més obscura, casi marró café, en una banda més ampla de taques roges. Ou de color vert pàlit, aplanado, en la part superior cóncava i la superfície minuciosament reticulada (Tutt, Harrison, Gillmer). Larva de color vert clar, en una ralla dorsal purpúrea i una atra similar a lo llarc dels costats, entre elles taques pàlides oblicuas; en primavera i estiu (en el sur durant tot l'any) sobre diverses plantes, com Helianthemum, Centaurea, Erodium, etc. Bua de color vert groguenc pàlit, a voltes en una ralla dorsal marró, sobre el sol o prop d'ell. Les palometes volen en maig i de nou a partir de juliol, en el sur durant tot l'estiu fins a l'autumne, en vàries nidadas. Volen en tots els llocs, en camps, en senderes, en tossals rocosos, inclús en jardins, sempre prop del sol i pertanyen a les palometes més comunes. Durant les hores de vol es posen en les ales desplegades sobre bolves d'herba, flors o gleves de terra, mentres dormen en les ales tancades generalment amagades baix les umbeles i les #inflorescència de les gramíneas.

Aspecte i biologia (Gran Bretanya)

Tinga en conte que l'informació sobre esta espècie s'aplica a Gran Bretanya i alguns detalls poden no ser consistents en les espècies en atres parts de la seua àrea de distribució.

Encara que és un dels "blaus", abdós sexes són de color marró en la part superior en una banda de taques anaranjadas en la vora de cada ala. Es poden confondre en atres femelles d'aranya blava, pero el argus marró mai té escamas blaus en la base de les ales com solen tindre atres femelles d'aranya blava. També podria confondre's en l'au argus parda del nort (Aricia artaxerxes) si no fòra pel fet de que les seues àrees de distribució no se superponen en el Regne Unit, a diferència de lo que ocorre en Europa continental. La part inferior té el patró "blau" típic d'un color de fondo grisáceo/marró en taques negres delineadas en blanc i una fila de taques anaranjadas a lo llarc de la vora. El patró de taques negres és la millor manera de distinguir esta espècie de les femelles de la palometa comuna, la palometa Chalkhill i la palometa Adonis, ya que carixen de la taca negra que es troba prop de la base de l'ala anterior que està present en estes tres espècies. Esta espècie ha experimentat una expansió de la seua àrea de distribució en els últims anys i està àmpliament distribuïda en el surest d'Anglaterra i la major part de les Midlands, en colónies en Gales i tan al nort com Yorkshire. Estos llocs del nort han segut escenari de molta confusió en els últims anys en estudis genètics que varen analisar vàries colónies per a separar les dos espècies de Aricia. Fins a fa uns anys, es creïa que estes colónies del nort eren argus pardos del nort, pero és possible que encara es troben més colónies que hagen segut identificades erròneament. De la mateixa manera que atres aus blaves, és comuna en les terres baixes calcáreas del sur d'Anglaterra, pero també utilisa atres hàbitats com a clars de boscs, pasturages costers i brezales. No està estretament relacionat en el argus escocés.

Cicle de vida i plantes alimentícies

Tinga en conte que l'informació sobre esta espècie s'aplica a Gran Bretanya i alguns detalls poden no ser consistents en les espècies en atres parts de la seua àrea de distribució.

La jara comuna (Helianthemum nummularium) és la planta alimentícia preferida en sols calcáreos. En atres hàbitats s'utilisen el Geranium molle i el Erodium cicutarium, aixina com possiblement atres espècies de Geranium. Els ous es posen individualment en el envés dels fulls. Les larves de lícidos, típicament semblades a bavoses, són verdes en una llínea pàlida a cada costat i sempre estan acompanyades per formigues. Hibernan com a larves completament desenrollades i pupan en la primavera següent. En les colónies del sur hi ha dos críes a l'any, en adults en vol en maig i juny i novament a fins de juliol fins a mediats de setembre, pero més al nort tenen una sola críes i volen en juny i juliol.

• female A. a. agestis, UK
  femella de A. a. agestis, Regne Unit
• female A. a. calida, Italy
  femella de A. a. calida, Itàlia
• larva
  larva

Vore també

• Llesta de palometes de Gran Bretanya (en anglés)