Anar al contingut

Ariocarpus trigonus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ariocarpus trigonus (Ariocarpus trigonus)

Ariocarpus trigonus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Ariocarpus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste de Mèxic, concretament, Nou #León (Serra Mare Oriental), Tamaulipas (Valle de Jaumave) i Sant Luis Potosí.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Ariocarpus trigonus és una espècie de cactus solitari que creix en el cos semienterrado en la terra, encara que les plantes més velles poden formar grups. És de color vert grisáceo parduzco lluent i pot alcançar un diàmetro de 30 cm. Té una raïl molt grossa pareguda a la de la remolacha.

Presenta una série de tubèrculs o protuberàncies paregudes a fulls aplanadas, agudamente triangulars en un costat i agudamente aquilladas cap a arrere fins a la base, que descollen de la base del talle. Medixen de 3 a 8 cm de llarc i d'1,5 a 2,5 cm d'ample en la base. Les areolas són a penes vivibles i se situen en les puntes de les protuberàncies, sense espines.

La base dels tubèrculs és molt lanosa i en el centre naixen numeroses florés de color blanc groguenc de 5 cm de diàmetro. El frut és una baya plana i globular protegida per la llana que la rodeja.[2]

Planta en floració

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el noreste de Mèxic (Tamaulipas, Nou #León) i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.

Concretament es troba en les ales orientals de la Serra Mare Oriental, al nort de Monterrey, entre Montemorelos i Linares, i en la vall de Jaumave al sur de Jaumave. Creix en cims plans de pedra calcàrea, en sols grossos, arenencs i en grava, a altituts entre 500 i 1200 metros sobre el nivell de l'mar.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Anhalonium trigonum, publicada en 1893 pel botànic francés Frédéric Albert Constantin Weber en el llibre ilustrat Dictionnaire d'Horticulture 1: 90.[3]

Més vesprada, el botànic alemà Karl Moritz Schumann va traslladar l'espècie al gènero Ariocarpus, per lo que va passar a cridar-se Acharagma trigonus. Va registrar estos canvis en la revista científica Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 24: 550, publicada en 1898.[1]

Etimologia
  • Ariocarpus: nom genèric format a partir de les paraules gregues ària (que significa 'blanc' o 'blanquecino') i carpus (que significa 'frut'), en alusió al color blanc tan característic dels seus fruts.
  • trigonus: epítet específic que prové del grec i significa 'triangular', fent referència a la forma triangular dels tubèrculs de l'espècie.[4]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]

Es cultiva principalment com planta ornamental pese al seu creiximent llent, i la seua propagació es realisa normalment a través de llavors. És molt sensible a la podrimenta, per lo que el substrat deu ser poroso.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Ariocarpus trigonus (F.A.C.Weber) K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-29.
  2. «Ariocarpus trigonus». www.llifle.com. Consultat el 2024-12-29.
  3. «Anhalonium trigonum F.A.C.Weber | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-02.
  4. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
  5. «Ariocarpus trigonus ha segut evaluat per última volta per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2009. Ariocarpus trigonus està catalogat com de Preocupació Menor.».

Bibliografia

[editar | editar còdic]