Arisarum simorrhinum
Arisarum simorrhinum Durieu és una espècie de planta fanerógama de la família de les aráceas.
Característiques generals
[editar | editar còdic]Herba perenne, glabra en rizoma en estat vegetatiu i en tubèrculs en el reproductor. Fulls sagitadas o cordadas, en peciol a voltes teñir de violeta. Pedúncul més curt que el peciol, freqüentment incurvo. Tubo de l'espata generalment inflado en la part inferior, pardo clar o blanquecino, intensament teñir de roig en els nervis i en numeroses taques roges internervales; llim cuculado, generalment mucronado, en marge rojós-violáceo. Espádice en 2-10 flors masculines contigües a les femenines; part estèril estovada cap a la mitat superior, capitada, inclosa o exerta.
Florix de novembre a febrer; fructifica de març a maig.
Hàbitat
[editar | editar còdic]El arisaro està present en roquedos i sols arcillosos baix el olivar i florix de febrer a maig.
Distribució general
[editar | editar còdic]Es distribuïx per les àrees templades de la Península ibèrica, Noroest d'Àfrica i Sur de França.
Principis actius i usos medicinals
[editar | editar còdic]Els principis actius presents en alguns òrguens d'esta planta encara no es coneixen molt be, pero entre ells destaca la coniína. El arisaro és aparentment útil com a estimulant (rizoma) i té també un efecte diurético (raïl). Els emplastres de fulls sembla ser que tenen cert poder emoliente sobre les ferides. En qualsevol cas, és necessari manejar la planta en esment perque estos principis actius són també tòxics, s'han donat casos d'intoxicacions per ingerir esta planta, per la seua cridanera forma i color.
Curiositats
[editar | editar còdic]En la Província de Còrdova creixen dos varietats, la típica, #present en els roquedos calizos del nort i Subbéticas, i la varietat clusii, característica dels sols arcillosos de la Vega i la Campiña Baixa.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Arisarum simorrhinum va ser descrita per Michel Charles Durieu de Maisonneuve i publicat en Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.[1]
Arisarum: nom genèric que deriva de "aresta", pel espádice de l'inflorescència i "arum", l'espata o baïna que protegix l'inflorescència.
simorrhinum: epítet latino que procedix de "simis", "mona" i "rhinos", "morro", per la forma del espádice.
- Arisarum clusii Schott
- Arisarum hastatum Pomel
- Arisarum subexertum Webb & Berthel.
- Arisarum tingitanum Schott
- Arisarum vulgare subsp. exsertum Maire & Weiller
- Arisarum vulgare subsp. subexertum (Webb & Berthel.) G.Kunkel
- Arisarum vulgare subsp. transiens Maire & Weiller[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: candil, candileja, candilejas, candilera, candiles, mata del candil.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Arisarum simorrhinum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de giner de 2013.
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ «Arisarum simorrhinum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 12 de decembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arisarum simorrhinum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.