Anar al contingut

Aristolochia maxima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aristolochia maxima4.jpg
Aristolochia maxima (Aristolochia maxima)

Aristolochia maxima és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae. És l'espècie més comuna en Centroamérica. Es pot reconéixer pels seus fulls glabras i oblongas en bases truncades i per les seues inflorescèncias ramificadas i a voltes dispostes en la base de la planta. La càpsula s'assembla a la de Aristolochia constricta.[1]

Archiu:Aristolochia maxima00.jpg
Ilustració

Característiques

[editar | editar còdic]

Són lianas, brots madurs en la corfa acostillada i suberosa, brots jóvens glabrescentes. Fulls ovadas a oblongas, 6–16 cm de llarc i 2.5–7 cm d'ample, àpiç obtús a apiculado, base truncada a llaugerament cordada, fes glabra, envés glabrescente; pseudoestípulas absents. Flores en cims ramificadas, axilars o dispostes en la base de la planta, bracteoladas, morades; utrículo ovoide, 2.5 cm de llarc, tubo doblat, 1–2 cm de llarc, llim unilabiado, ovado, expandint-se des del tubo, 2–4 cm de llarc. Càpsula ovoide, colgante, 8–12 cm de llarc i 5–8 cm d'ample, septos persistents semblants a membranes conectant les valvas despuix de la dehiscencia; llavors triangulars, aladas.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Espècie comuna, es troba en xares i boscs a lo llarc d'abdós costes; a una altitut de 100–900 metros; fl sep–oct i ene–mar, fr durant tot l'any;[2] des de Mèxic fins al nort de Sudamérica.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie comuna, que es troba en boscs caducs, zones alterades i xaraés humits en la zona pacífica; a una altitut de 100–700 metros, fl i fr durant tot l'any;[3] des de Guatemala al nort de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia maxima va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 30. 1760.[1]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[4][5] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

maxima:, epítet latino que significa "la més gran".[6]

Sinonímia
  • Aristolochia biflora Willd. ex Duch.
  • Aristolochia geminiflora Kunth
  • Aristolochia maxima var. angustifolia Duch.
  • Aristolochia maxima var. geminiflora (Kunth) Duch.
  • Aristolochia mexicana D.Dietr.
  • Aristolochia oblongifolia Brandegee
  • Aristolochia reticulata Holton ex Duch.
  • Aristolochia sprucei Hoehne
  • Howardia gollmeri Klotzsch
  • Howardia golmerii Klotzsch
  • Howardia hoffmannii Klotzsch
  • Howardia maxima (Jacq.) Klotzsch[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Aristolochia maxima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de novembre de 2012.
  2. Castro 2381, Stevens 4432;
  3. Moreno 15924, Stevens 4466;
  4. Jepson Manual: Aristolochia
  5. Missouri Botanical Garden
  6. En Epítets Botànics
  7. Aristolochia maxima en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons