Aristolochia maxima
Aristolochia maxima és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae. És l'espècie més comuna en Centroamérica. Es pot reconéixer pels seus fulls glabras i oblongas en bases truncades i per les seues inflorescèncias ramificadas i a voltes dispostes en la base de la planta. La càpsula s'assembla a la de Aristolochia constricta.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Són lianas, brots madurs en la corfa acostillada i suberosa, brots jóvens glabrescentes. Fulls ovadas a oblongas, 6–16 cm de llarc i 2.5–7 cm d'ample, àpiç obtús a apiculado, base truncada a llaugerament cordada, fes glabra, envés glabrescente; pseudoestípulas absents. Flores en cims ramificadas, axilars o dispostes en la base de la planta, bracteoladas, morades; utrículo ovoide, 2.5 cm de llarc, tubo doblat, 1–2 cm de llarc, llim unilabiado, ovado, expandint-se des del tubo, 2–4 cm de llarc. Càpsula ovoide, colgante, 8–12 cm de llarc i 5–8 cm d'ample, septos persistents semblants a membranes conectant les valvas despuix de la dehiscencia; llavors triangulars, aladas.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie comuna, es troba en xares i boscs a lo llarc d'abdós costes; a una altitut de 100–900 metros; fl sep–oct i ene–mar, fr durant tot l'any;[2] des de Mèxic fins al nort de Sudamérica.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie comuna, que es troba en boscs caducs, zones alterades i xaraés humits en la zona pacífica; a una altitut de 100–700 metros, fl i fr durant tot l'any;[3] des de Guatemala al nort de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aristolochia maxima va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 30. 1760.[1]
Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[4][5] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.
maxima:, epítet latino que significa "la més gran".[6]
- Aristolochia biflora Willd. ex Duch.
- Aristolochia geminiflora Kunth
- Aristolochia maxima var. angustifolia Duch.
- Aristolochia maxima var. geminiflora (Kunth) Duch.
- Aristolochia mexicana D.Dietr.
- Aristolochia oblongifolia Brandegee
- Aristolochia reticulata Holton ex Duch.
- Aristolochia sprucei Hoehne
- Howardia gollmeri Klotzsch
- Howardia golmerii Klotzsch
- Howardia hoffmannii Klotzsch
- Howardia maxima (Jacq.) Klotzsch[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Aristolochia maxima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de novembre de 2012.
- ↑ Castro 2381, Stevens 4432;
- ↑ Moreno 15924, Stevens 4466;
- ↑ Jepson Manual: Aristolochia
- ↑ Missouri Botanical Garden
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Aristolochia maxima en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aristolochia maxima.- Este artícul conté una traducció derivada de «Aristolochia maxima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.