Anar al contingut

Aristolochia odoratissima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aristolochia odoratissima (Aristolochia odoratissima)


Aristolochia odoratissima és una espècie de planta 'herbàcea pertanyent a la família Aristolochiaceae.

Característiques

[editar | editar còdic]

Són lianas, glabras. Fulls triangulars i subhastadas, freqüentment estretides en la mitat, de 7–14 cm de llarc i 4–8 cm d'ample, àpiç agut a acuminado, base cordada en sen de 10–20 mm de profunditat, en 3 nervis principals divergents des de la base, glabras; pseudoestípulas abrazadoras generalment presents. Flors axilars, solitàries, morades i grogues; utrículo ovoide, 1.5–2.5 cm de llarc i 0.5–1 cm d'ample, tubo en àngul recte sobre el utrículo, 0.5–1 cm de llarc, llim peltado, unilabiado, expandint-se abruptament des del tubo, 5–10 cm de llarc i 3–5 cm d'ample, acuminado. Càpsula cilíndrica, encorvada, 7–10 cm de llarc i 1 cm d'ample, hipanto doblat agudamente formant un rostre; llavors triangulars, no aladas.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en els boscs secundaris humits, a una altitut de 350 m; fl oct; àmpliament distribuïda en Centroamérica. Esta espècie té fulls de forma variable, encara que generalment es reconeix per tindre els fulls estretits en la mitat. Està relacionada en Aristolochia elegans.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia odoratissima va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1362. 1763.[1]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[2][3] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

odoratissima:, epítet latino que significa "molt olorosa".[4]

Sinonímia
  • Aristolochia aurantiaca Duch.
  • Aristolochia glaziovii Mast.
  • Aristolochia hassleriana var. guaranitica Chodat
  • Aristolochia macropoda Duch.
  • Aristolochia martiniana Standl.
  • Aristolochia moschata Wedd. ex Duch.
  • Aristolochia odorata Aikman
  • Aristolochia ottonis Klotzsch ex Duch.
  • Aristolochia pandurata Jacq.
  • Aristolochia pandurata var. warscewiczii Duch.
  • Aristolochia panduriformis Willd.
  • Aristolochia picta H.Karst.
  • Aristolochia rimbachii O.C.Schmidt
  • Aristolochia scandens P. Browne
  • Howardia pandurata (Jacq.) Klotzsch
  • Howardia warscewiczii Klotzsch ex Duch.
  • Howardia warszewiczii Klotzsch ex Duch.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons