Arma explosiva

Vàries granades i mines terrestres en exhibició en Hanoi

Un arma explosiva és un tipo d'arma que usa algun explosiu d'alta potència per a proyectar una explosió i/o fragmentació des d'un punt de detonació.

Per la seua naturalea, els països comunament regulen que les armes explosives siguen generalment propietat dels militars, per al seu us en situacions de conflicte armat, i rara volta s'utilisen en fines policials domèstics.

Quan les armes explosives no funcionen com correspon, solen deixar-se com artefactes explosius sense detonar.

Classificació

Archiu:Aircraft rocket and explosive ordnance at Swiss Air Force Museum, Dubendorf (Ank Kumar) 01.jpg

Artefactes explosius per a aeronaus, entre atres càrregues útils d'aeronaus, en el Museu Flieger Flab en Dübendorf

Les armes explosives poden subdividirse segons el seu método de fabricació en municions explosives i artefactes explosius improvisats. Certs tipos de municions explosives i molts artefactes explosius improvisats es poden denominar baix el terme genèric «bomba».

Certs tipos d'armes explosives poden classificar-se com armes llaugeres (per eixemple, les granades, els lanzagranadas, els lanzamisiles, els missils antitanque, els sistemes portàtils de defensa aérea i els morters que tinguen un calibre inferior a 100 mm). Moltes armes explosives, com les bombes aérees, els lanzacohetes múltiples, l'artilleria i morters més grans, es classifiquen com a armes pesades.

Impacte humanitari

En els conflictes armats, les normes generals del dret internacional humanitari que rigen la conducció de les hostilitats s'apliquen a l'us de tot tipo d'armes explosives com a mijos o métodos de guerra.

Presos en conjunt, el Protocol II Esmenat i el Protocol V de la Convenció de les Nacions Unides sobre Certes Armes Convencionals establixen la responsabilitat dels usuaris d'armes explosives de registrar i conservar informació sobre el seu us de tals armes (inclós el lloc d'us i el tipo i cantitat d'armes utilisades), per a proporcionar dita informació a les parts en control del territori que pot vore's afectat per municions no explotades, i per a ajudar en l'eliminació d'esta amenaça.

Certs tipos d'armes explosives han segut objecte de prohibició en tractats internacionals. La Declaració de Sant Petersburgo de 1868 prohibix l'us de certs proyectils explosius de fusil. Esta prohibició s'ha convertit en una prohibició de l'explosió de municions en virtut del dret internacional humanitari consuetudinari vinculant per a tots els Estats. La convenció sobre la prohibició de mines antipersonales de 1997 i les normes sobre municions d'arracada de 2008 també prohibixen tipos d'armes explosives, mines terrestres antipersonales i municions d'arracada, per als estats partix d'estos tractats internacionals.

El Secretari General de les Nacions Unides ha expressat una creixent preocupació per "l'impacte humanitari de les armes explosives, en particular quan s'utilisen en àrees densament poblades". El president del Comité Internacional de la Creu Roja (CICR), Jakob Kellenberger, ha senyalat que "les operacions clau de el CICR en 2009, en la Franja de Gaza i en Sri Lanka, varen ilustrar clarament les conseqüències humanitàries potencialment devastadores de les operacions militars realisades en zones densament poblades, especialment quan s'utilisen armes pesades o altament explosives".

Segons la ONG britànica Action on Armed Violence (AOAV), quan s'utilisen armes explosives en zones poblades (ciutats, pobles, barris residencials), la gran majoria (91% en 2012) de les víctimes directes són civils.

AOAV també ha registrat un espectacular aument en l'us de bombes suïcides i artefactes explosius improvisats en tot lo món. Les seues senyes varen mostrar que el número de civils assessinats o ferits per coches bomba, bombes suïcides i atres artefactes explosius improvisats va aumentar en un 70% en els tres anys fins a 2013.