Arqueologia experimental
La arqueologia experimental és una disciplina acadèmica de recent creació dins de les ciències socials que es constituïx com una ciència auxiliar de l'història i de l'arqueologia i que representa l'aplicació del método experimental per a desenrollar processos que interessen a l'arqueologia.[1][2][3][4][5][6] Els resultats de l'investigació i experimentació realisats s'usen en fins didàctics, museístics, de concienciació sobre el patrimoni històric i arqueològic, i d'animació sociocultural i turística.
A través de diferents tècniques, l'arqueologia experimental intenta comprendre les fases que varen amprar els grups humans per a realisar les seues activitats; la recreació de l'us i el modo d'obtenció de tot tipo d'artefactes fabricats per el home permet rebujar idees o modificar teories, raó per la qual es reconstruïx experimentalment eixos objectes, usos i tècniques per a després es comparats en els objectes originals. Poden estudiar-se al mateix temps els métodos de fabricació (per eixemple, la talla lítica o l'arquitectura popular), la procedència dels materials (per eixemple, la zona d'orige d'un mineral o d'un material de construcció) i els seus usos (per eixemple, les muescas que queden despuix d'usar un astral revelen la forma en que es va usar i el tipo de fusta sobre la que es va utilisar).
Convergència en atres disciplines
[editar | editar còdic]És notable la similitut d'estes formes de reconstrucció de la història de la tecnologia en la metodologia de ciències molt diferents, com la criminologia o la ciència dels materials.
Fins
[editar | editar còdic]El fi principal de l'arqueologia experimental és participar en el coneiximent del passat més allà dels llímits de la deducció i de l'investigació de fonts arqueològiques. L'arqueologia "clàssica" es llimita en essència als fets del passat que varen deixar una chafada o impacte incontestable. Els elements com les tècniques que es varen utilisar per a produir un efecte determinat o la durea de la vida dels hòmens del passat, que no ho varen fer, poden clarificar-se per la seua reproducció a través de l'experimentació.
Els fins de l'arqueologia experimental poden complir-se tant a través de la validació d'una hipòtesis prèvia com a través d'una busca cega.
Vore també
[editar | editar còdic]- Método experimental
- Tecnologia lítica experimental
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ascher, R.(1961).«Analogy in archaeological interpretation».17(4)
- 317-325.
- ↑ Ascher, R.(1961).«Experimental Archeology».63(4)
- 793-816.doi:10.1525/aa.1961.63.4.02a00070.
- ↑ (1971).«A Quantitative Comparison of Efficiency Between A Stone Axe and A Steel Axe».36(2)
- 216-217.doi:10.2307/278680.
- ↑ (1973).«Experimental Archaeology: A New Outlook».38(3)
- 344-350.doi:10.2307/279722.
- ↑ Gifford-Gonzalez, D. P.(1985).«The Third Dimension in Site Structure: An Experiment in Trampling and Vertical Dispersal».50(4)
- 803-818.doi:10.2307/280169.
- ↑ Frison, G. C.(1989).«Experimental Use of Clovis Weaponry and Tools on African Elephants».54(4)
- 766-784.doi:10.2307/280681.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arqueología experimental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.