Artefacte arqueològic

Archiu:Solvognen DO-6865 2000.jpg

Artefacte arqueològic

Archiu:Lapa do Santo - Artefatos em osso Lapa do Santo.jpg

Artefactes en os, lloc arqueològic Tel do Sant, Brasil.

Un artefacte arqueològic és qualsevol material o objecte distintiu que es troba en una excavació arqueològica en alguns dels estrats del sol (sepultat) o en la superfície de la terra. Estos artefactes varen ser creats per persones d'una época i lloc determinats per a satisfer una necessitat o facilitar la vida quotidiana d'un grup concret de humans. Ademés, poden ser de diverses tipologies segons les característiques per a descobrir a quina civilisació varen pertànyer, quina funció tenien en el passat, quin és el lloc a on es varen formar o per a saber la data exacta en que es varen fer, segons la composició química i per mig d'un procés de datació. Des del punt de vista etnogràfic i arqueològic, un artefacte ancestral pot definir-se com qualsevol objecte de matèria primera natural (sílex, obsidiana, fusta, os, coure natiu, etc.) fabricat per gent que seguix un estil de vida basat en el forrajeo (per eixemple, caça, recolecció) i/o una agricultura bàsica o el pastoreig (per eixemple, horticultura, trashumancia).

La majoria d'ells, despuix de la seua manufactura, rebien l'us funcional propi que tenien de per sí, fins que usualment aplegava el seu trencament (desfuncionalizaació) i es procedia (a voltes) a la seua conversió funcional, utilisant-se per a un atre us menor fins al seu abandó. Molts d'ells podien ser reutilisats, pero generalment el seu abandó es deu a un canvi tecnològic que va favorir el seu desús sent reposts per atres artefactes que complien la seua funció de manera més eficient, per destrucció parcial del material o per simple abandó de l'objecte en sí al ras.

Anàlisis de l'artefacte

En una excavació, sempre es deurà identificar i classificar en un primer instant, cada objecte o material que es trobe en el jaciment (pedra, fusta, metals, ceràmica ...), per mig d'un anàlisis directe, descrivint: la funcionalitat (encara que no sempre es pot), la cronologia (relativa), la tipologia (ya siguen aspectes cronològics, culturaels, socials, artístics, sicològics ...) i la procedència (característiques del material i propietats). I despuix d'això se sol anotar el contingut i el nom en una ficha d'inventari de materials arqueològics, per a aixina poder posteriorment estudiar-ho en més precisió en el laboratori, a on es pot analisar l'estructura, la composició química, les propietats, la seua reconstrucció en un dibuix arqueològic en el cas de que estiguera trencat o faltara una peça .

Artefactes especials: les ceràmiques

Les ceràmicas són els artefactes que més abunden en les excavacions arqueològiques que es porten a terme, ya que és un material que ha segut utilisat molt pels nostres antepassats, gràcies a les seues qualitats de solidea i resistència al pas del temps, conservant-se aixina, fins als nostres dies. És cert que els metals i les pedres també són resistents al pas del temps, pero abans costava adequar-los i donar-los forma segons les necessitats dels respectius individus. La ceràmica, formada primer per pastes arcillosas i de fanc espesses, permetia donar una forma insòlita i creativa segons cada cultura o utilitat i realisant la cocció del material al fòc a altes temperatures, les argila procedien a vitrificarse -o solidificarse en lo que es podia efectuar a posteriori una decoració diferent i harmònica depenent de la funció de la ceràmica o les creències dels grups humans corresponents. Normalment els artefactes ceràmics, com a gerres, vasijas, ánforas i uns atres, tenien una funció d'almagasenament d'alguns sòlits i líquits, que generalment eren comestibles.

Vore també

• Jaciment arqueològic

Bibliografia

• Renfrew, C. i Bahn, P. (1993), "Arqueologia. Teories, Métodos i Pràctica", Madrit: Edicions Akal.

• Mannoni, T. Giannichedda. "Arqueologia de la producció". E. 2004