Artefactes quimbaya

Archiu:Precolombina cultura prc.jpg

Els Pardals de Otún són figures d'or i bronze propis de la cultura quimbaya.

Els artefactes quimbaya, també coneguts com a avions precolombinos, antigament cridats Pardals de Otún, són unes figures zoomorfas, foses en una mescla d'or i bronze anomenada tumbaga, trobades en els voltants del riu Otún, en Colòmbia. Atribuïts erròneament a la cultura quimbaya, en realitat varen ser creats pels habitants de la regió de Tolima.

Estan exposts en el Museu de l'Or en Bogotà. Per la similitut d'algunes peces en la forma de les aeronaus modernes, alguns investigadors de lo paranormal, com Erich Von Däniken i Robert Steven Thomas, han tractat de demostrar que es tractaria de models d'avions prehistòrics que uns suposts visitants extraterrestres haurien usat per a desplaçar-se en la Terra.

Descripció

Els primers varen ser trobats prop de les vores del Riu Otún (d'ahí l'antic nom de pardals del Otún). , pero presentats com a figures zoomorfas i no com a avions antics. Es coneixen 24 d'estes figures, encara que s'han trobat molts més, pero molts d'estos han eixit illegalment del país.^{cita requerida}

S'interpreten com a figures imaginàries en característiques combinades, aus, insectes o peixos. Una de les peces té semblances en un peix volador, algunes figures tenen un cap paregut a la del cocodril, tal com els que habiten en rius i marismas colombians, pero unes atres combinen traces de diferents animals, com una coa curta vertical i pates amples, per lo que no s'han pogut atribuir a cap animal concret.^{cita requerida}

Una interpretació és que s'hagen creat com "joguets", ya que en la part inferior tenen uns menuts mànecs rectangulars per a poder sostindre'ls.^{cita requerida}

Interpretació pels autors de lo paranormal

Erich Von Däniken, en el seu llibre “L'Or dels Deus” (1974) va comparar un dels objectes en la rèplica d'un bombarder B-52, encara que no va ser el creador d'eixa interpretació. Ivan T. Sanderson, un investigador i divulgador de misteris els va mencionar en un capítul de la seua obra Investigating the Unexplained en 1972. Sanderson va consultar a varis experts en aeronàutica per a recaptar la seua opinió.

No obstant, en 2013 la revista L'Ull Crític que dirigix Manuel Carballal va publicar un artícul sobre els "avions precolombinos" en el que l'investigador Antonio Luis Moyano va rastrejar el seu orige. Segons pareix, el famós "avió precolombino" respondria a una rèplica "versionada" per un joyer de Philadelphia i que va caure en mans d'Ivan T. Sanderson.

Crítics de l'interpretació d'estos artefactes com a avions moderns argumenten que les cultures precolombinas en Amèrica del Sur no tenien el coneiximent ni la tecnologia per a manufacturar avions. Entre els punts que s'argumenten es troben els següents:

• Els artefactes de metal que estes cultures varen crear generalment eren ornamentals o objectes menuts pràctics com a gavinets.
• Per a construir un avió modern es necessiten làmines de metal, tornells, i ferramentes de soldadura, entre uns atres, els quals no existien en l'época d'estos artefactes.
• Considerant que l'acer era desconegut en l'época d'estos artefactes, el bronze no és un bon material per a construir avions.
• El motor de combustió interna i el combustible encara no existien.
• No s'han trobat pistes d'aterrisage per als avions.

• Quan es comparen els artefactes en atres artefactes semblants de l'época, la majoria han segut identificats com a peixos i insectes. Els pocs que no s'han pogut identificar positivament en un animal en específic no formen un número suficientment gran de la població d'artefactes per a extrapolar conclusions estadísticament significatives.

En 1994, els experts en aeromodelismo alemans Peter Belting i Conrad Lubbers varen crear models a escala d'estos objectes, dotats de motor i controlats per radiocontrol, encara que sense alguns de les traces més complicades presents en les figures. Varen trobar que els models eren efectivament capaços de volar.

Vore també

• Oopart
• Pardal de Saqqara