Artemisia barrelieri
Artemisia barrelieri és una espècie pertanyent a la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes que alcancen un tamany de 20-50 cm d'altura, de cano a blanc-aracnoideas, fortament olorosas. Tallos erectos, ramiflcados, en branques divaricadas. Fulls de 2-15 mm, generalment molt pròximes, dividides; lòbuls de 0,2-0,4 mm, de lineares a elíptics, subcilíndricos, obtusos; les inferiors espatuladas, bipinnatisectas, en pecíol llarc; les miges generalment pinnatisectas, assentades o en pecíol curt; les més superiors generalment sanceres, assentades. Panícula piramidal, densa. Capítuls assentats, erectos o erecto-palesos. Involucre de 2-2,5 x 1,5-2 mm, campanulado, atenuat. Bràctees involucrales glabrescentes o puberulentas, generalment glandulosas, groguenques; les més externes ovadas; les internes més llargues que les externes, oblongas, en marge ample i escarioso. Receptàcul convexo, generalment glanduloso. Capítuls discoideos i homógamos en 4-7 flors flosculosas i hermafroditas. Flores flosculosas glandulosas, rojoses en la base del tubo oblicua. Aquenios d'1-1,2 x 0,5-0,6 mm, blanquecinos. Florix i fructifica de novembre.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en sols algepssos, calizos o arcillosos, entre 400 i 700 metros. Espècie rara apareix en la subbética cordovesa en Grazalema. Endèmica de l'est d'Espanya.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Artemisia barrelieri va ser descrita per Willibald S.J.G. von Besser i publicat en Bulletin de la Société Impériale dones Naturalistes de Moscou 9: 87. 1836.[2]
Número de cromosomes de Artemisia barrelieri (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=36[3]
Artemisia: nom genèric que té dos teories en l'etimologia: segons la primera, deu el seu nom a Artemisa, germana bessona d'Apolo i deesa grega de la caça i de les virtuts curativas, especialment dels embaràss i els parts . segons la segona teoria, el gènero va ser otorgat en honor a Artemisia II, germana i dòna de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 a. C., que va regnar despuix de la mort del sobirà. En el seu homenage es va erigir el Mausoleu de Halicarnaso, una de les sèt maravelles del món. Era experta en botànica i en medicina.[4]
barrelieri: epítet otorgat en honor de Jacques Barrelier.
- Artemisia costae Sennen
- Seriphidium barrelieri (Besser) Soják [5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: abrótano macho, ajenjos dolços, altamisa fina, boja, boja granadina, boja reina, bojantina, bolina, bolinas, manzanillón, matapestosa, salá, tomello negre.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Artemisia barrelieri en Flora Vascular
- ↑ «Artemisia barrelieri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de setembre de 2013.
- ↑ Aportació al coneiximent citotaxonómico de huit táxones ibèrics del gènero Artemisia L. (Asteraceae). Vallés Xirau, J. (1987) Anals Jard. Bot. Madrit 44(1): 79-96
- ↑ en Flora de Canàries
- ↑ Artemisia barrelieri en PlantList
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Artemisia barrelieri.- Este artícul conté una traducció derivada de «Artemisia barrelieri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.