Asclepias syriaca
El thlalayotl de Mèxic[1] (Asclepias syriaca) és una espècie de plantes de la família de les apocináceas. Va ser una de les primeres espècies d'Amèrica del Nort descrites per Cornut en 1635, en Canadensium plantarum història. L'epítet va ser reutilisat per Linnaeus, per la confusió de Cornut en una espècie procedent d'Àsia Menor.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbácea perenne de fins a 1-2 m d'altura que creix d'un rizoma. El talle i totes les parts de les plantes contenen un làtex blanc que s'aboca quan es trenquen. Les fulls són opostes, simples, àmplies, aovado-lanceoladas de 7-25 cm de llarc i 3-12 cm d'ample, per lo general en marge ondulat i una vena principal de color roig. Tenen un curt pecíol i un envés aterciopelado.
Les florés s'agrupen en umbelas semiesfèriques en numeroses flors en cada una. Les flors individuals són menudes, d'1-2 cm de diàmetro, perfumadas, en cinc campanes cornades. El polen no està solt sino en masses anomenades polinias. Els fruts tenen forma de baïna. Les llavors tenen pèls sedosos llarcs i blancs trobant-se en grans folículs.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie és nativa de la major part d'Amèrica del Nort a l'est de les Montanyes Rocoses, con exclusión de les parts més seques de les praderias. Creix en sols arenencs, arcillosos o rocós-calcáreos i aprecia molt la llum solar.
La deforestación per la colonisació europea pot haver ampliat la gama i la densitat de l'espècie. La planta pot convertir-se en invasora i, a sovint, actua com una mala herba. S'ha naturalizado en vàries zones fòra de la seua àrea de distribució, incloent Oregó i parts d'Europa.
Ecologia
[editar | editar còdic]Les flors són visitades per numeroses espècies d'insectes de varis órdens diferents. Liban el néctar; en general el polen no és accessible perque es troba en polinias.[2] A voltes resulten en chicotetes trampes per a insectes, especialment els de menor tamany, que no poden desapegar de nou.
Alguns insectes viuen de la planta, inclosa la palometa monarca (Danaus plexippus), els escarabats (Tetraopes tetrophthalmus, el corcó de les asclepias (Rhyssomatus lineaticollis) i Labidomera clivicollis), les chinches de les asclepias (Oncopeltus fasciatus i Lygaeus kalmii) entre uns atres. Han desenrollat tolerància als efectes tòxics dels glucósidos cardíacs i a la seua volta estos els conferixen protecció contra depredadorés. Estes espècies són de colors cridaners: negre i roig o negre i taronja anunciant la seua toxicitat als depredadors que deprenen a evitar els insectes de tals colors, un fenomen cridat aposematismo.
Usos
[editar | editar còdic]El làtex de la planta conté grans cantitats de glucósidos cardíacs, sent els fulls i baïnes tòxicas per a les ovellas i atres mamífers grans, i possiblement per als sers humans (encara que tindrien que ser ingerides en grans cantitats). Els brots i fulls jóvens, els botons florals i fruts inmaduros són tots comestibles, no obstant, és important assegurar-se de que estiguen ben llavats i cuits abans de menjar-los, puix d'un atre modo són encara tòxics.
Tant la fibra com la seda han segut usades històricament pels indígenes americans per a cordeles i textils. També usaven esta planta com a aliment i medicina.
S'ha tractat en va d'aprofitar el làtex. En canvi la seda pot usar-se per a farcidura de matalafs o coixins i té potencial comercial. També la corfa interior dels tallos té potencial comercial com a fibra i s'està estudiant el seu possible us.
S'ha usat en casos de neumonia i com diurético, emético i expectorante. És verísa, sobretot el suc lechoso que conté el heterósido asclepiadina en medicina popular.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Asclepias syriaca va ser descrita per Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 214. 1762.[4]
Asclepias: nom genèric que Carlos Linneo va nomenar en honor d'Esculapio (deu grec de la medicina), per les moltes aplicacions medicinals que té la planta.
syriaca: epítet geogràfic latino que significa "de Síria".[5]
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Illinois wildflowers. Asclepias syriaca Flower-Visiting Insects of Common Milkweed
- ↑ en Plantes útils
- ↑ «Asclepias syriaca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de novembre de 2012.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ Asclepias syriaca en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Asclepias syriaca.- pàgina de la asclepia comuna de Natural Resources Conservation Service Plants Database [1] archivat en Wayback Machine.
- Lamoureux, Gisèle and a el (1978). , Fleurbec/Éditeur officiel du Québec.
- Lamoureux, Gisèle and a el (1981). , Fleurbec.
- Brother Marie-Victorin (1975). , Els Presses de l'Université de Montréal.
- Buchanan, Rita (1987). [2], Interweave Press, Inc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asclepias syriaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.