Asiarca

El asiarca va ser el superintendente dels jocs, espectàculs i demés assamblees que se celebraven en Àsia a les seues expensas, com feyen els edils i els pretorés en Roma, els quinquenal en les colónies i els duunviros i decenviros en les atres ciutats de l'Imperi.

Els asiarcas reunien en la seua persona la magistratura i el sacerdoci. S'elegien baix els emperadors romans cada any d'entre les famílies més poderoses per a poder atendre a les grans despeses que duya en si el asiarcato. Per esta raó, observa Estrabon, els habitants de Teaile varen ser molt a sovint revestits d'esta dignitat perque eren considerats com els més rics d'Àsia. He ací el modo com li elegien. Totes les ciutats d'Àsia es reunien al començament de l'any asiàtic, és dir, prop del equinoccio d'autumne, nomenant cada una d'elles a un dels seus ciutadans que era enviat a l'assamblea general en el vot de la ciutat que representava. Llavors, el Sinedrío triava dèu candidats d'entre tots els diputats de les ciutats i el procònsul romà nomenava al asiarca d'un d'aquells dèu.

Els atributs del asiarca eren una corona d'or en una toga adornada d'or i púrpura. Va existir també esta dignitat algun temps baix els emperadors cristians a pesar d'estar abolits els jocs sagrats i els temples comuns a tota Àsia.

El de Síria es dia siriarca i aixina successivament.

Referències

El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari històric enciclopèdic (1828) de Vicenç Joaquin Bastús i Carrera, que es troba en el domini públic.