Asimetria actor-observador

La asimetria actor-observador (també cridada biaixe actor-observador) explica els errors que un comet quan es forma atribucions sobre el comportament d'uns atres (Jones i Nisbett 1971). Quan les persones jugen el seu propi comportament i són l'actor, és més provable que atribuïxquen les seues accions a la situació particular que a una generalisació sobre la seua personalitat. No obstant, quan un observador està explicant el comportament d'una atra persona (l'actor), és més provable que atribuïxquen este comportament a la disposició general dels actors més que a factors situacionals.

Plantejament

Este error freqüent mostra el biaix que les persones tenen en les seues evaluacions de comportament (Miller i Norman 1975). Degut a que les persones coneixen millor els factors situacionals (externs) que afecten les seues pròpies decisions, és més provable que vegen el seu propi comportament afectat per la situació social en la que es troben. No obstant, degut a que els efectes situacionals del comportament alié són menys accessibles, els observadors veuen el comportament de l'actor com influenciat més per la personalitat general de l'actor. L'asimetria actor-observador és un component de l'error d'atribució final.

Este terme entra dins de la "teoria de l'atribució". L'hipòtesis específica d'una asimetria actor-observador en l'atribució (explicacions del comportament) va ser originalment proposta per Jones i Nisbett (1971), quan varen afirmar que "els actors tendixen a atribuir les causes del seu comportament als estímuls inherents a la situació, mentres que els observadors tendixen a atribuir el comportament a les disposicions estables de l'actor "(Jones i Nisbett 1971, p.93). En el respal de l'evidència inicial, l'hipòtesis es va mantindre durant molt temps com fermament establida, descrivint un fenomen robust i penetrant de la cognició social.

No obstant, un metanálisis de totes les proves publicades de l'hipòtesis entre 1971 i 2004 (Malle 2006) va tirar un resultat contradictori: no hi havia asimetria actor-observador del tipo que Jones i Nisbett (1971) havien propost. Malle (2006) va interpretar este resultat no tant com una prova de que els actors i observadors varen explicar el comportament exactament de la mateixa manera sino com a evidència de que l'hipòtesis original era fonamentalment defectuosa en la forma en que emmarcava les explicacions de conducta de les persones, és dir, com a atribucions a disposicions estables o a la situació. En el context d'una teoria diferent de l'explicació, Malle et al. (2007) varen provar un conjunt alternatiu de tres asimetria actor-observador i varen trobar un soport consistent per a totes elles. Per lo tant, l'asimetria actor-observador no existix en una formulació teòrica (teoria de l'atribució tradicional), pero sí existix en la nova formulació teòrica alternativa. Malle (2011) argumenta que açò favorix la formulació teòrica alternativa, pero els llibres de text actuals encara no han abordat per complet este desafiu teòric.

Les consideracions de les diferencies actor-observador es poden trobar també en atres disciplines, com la filosofia (per eixemple, accés privilegiat, incorregibilidad), els estudis de gestió, l'inteligència artificial, la semiòtica, l'antropologia i la ciència política.

Antecedents i formulació inicial

El trasfondo d'esta hipòtesis va ser en la década de 1960, en el creixent interés de la psicologia social en els mecanismes cognitius per mig dels quals les persones donen sentit a la seua pròpia conducta i la dels demés. Este interés va ser instigat pel llibre de Fritz Heider (1958), The Psychology of Interpersonal Relations, i l'investigació derivada es coneix com "investigació de l'atribució" o "teoria de l'atribució".

L'hipòtesis específica d'una "asimetria actor-observador" va ser proposta per primera volta pels sicòlecs socials Jones i Nisbett en 1971. Jones i Nisbett varen plantejar l'hipòtesis de que estos dos rols (actors i observadors) produïxen explicacions asimètriques. Els resultats de les seues investigacions varen mostrar que "existix una tendència generalisada dels actors a atribuir les seues accions als requisits situacionals, mentres que els observadors tendixen a atribuir les mateixes accions a disposicions personals estables". Per eixemple, un estudiant que estudia molt per a un examen és provable que explique el seu propi estudi intensiu (de l'actor) referint-se al pròxim examen difícil (un factor situacional), mentres que atres persones (els observadors) provablement li expliquen que estudia per les seues disposicions, com ser treballador o ambiciós.

Vore també

• Atribució (psicologia)
• Error fonamental d'atribució
• Llistade biaix en el juí i la presa de decisions
• Biaixe d'autoservici
  
• Biaix de l'observador

Bibliografia

Investigacions inicials

• ·  Heider, Fritz (1958). The psychology of interpersonal relations. New York: Wiley.
• ·  Jones, Edward; Nisbett, Richard (1971). The actor and the observer: Divergent perceptions of the causes of behavior. New York: General Learning Press.
• ·  Miller, Dona-li T.; Norman, Stephen A. (1975). "Actor-observer differences in perceptions of effective control". Journal of Personality and Social Psychology. 31 (3): 503–515. doi:10.1037/h0076485.
• ·  Nisbett, Richard; Caputo, Craig; Legant, Patricia; Marecek, Jeanne (1973). "Behavior as seen by the actor and as seen by the observer". Journal of Personality and Social Psychology. 27 (2): 154–164. doi:10.1037/h0034779.
• ·  Storms, Michael (1973). "Videotape and the attribution process: Reversing actors' and observers' points of view". Journal of Personality and Social Psychology. 27 (2): 165–175. doi:10.1037/h0034782. PMID 4723963.

Investigacions posteriors

• ·  Critcher, Clayton; Inbar, Yoel; Pizarro, David (2012). "How quick decisions illuminate moral character". Social Psychology and Personality Science. 4 (3): 308–315. doi:10.1177/1948550612457688.
• ·  Kiesler, Sara; Lee, Shang-Lin; Kramer, Adam (2006). "Relationship effects in psychological explanations of nonhuman behavior". Anthrozoös. 19 (4): 335–352. doi:10.2752/089279306785415448.
• ·  Krueger, Joachim; Ham, Jacob; Linford, Kirsten (1996). "Perceptions of behavioral consistency: Llaure people aware of the actor-observer effect?". Psychological Science. 7 (5): 259–264. doi:10.1111/j.1467-9280.1996.tb00371.x.
• ·  Malle, Bertram; Knobe, Joshua (1997). "Which behaviors do people explain? A basic actor-observer asymmetry". Journal of Personality and Social Psychology. 72 (2): 288–304. doi:10.1037/0022-3514.72.2.288.
• ·  Malle, Bertram (1999). "How people explain behavior: A new theoretical framework". Personality and Social Psychology Review. 3 (1): 23–48. doi:10.1207/s15327957pspr0301_2. PMID 15647146.
• ·  Malle, Bertram (2004). How the Mind Explains Behavior: Folk Explanations, Meaning, and Social Interaction. MIT Press. ISBN 9780262134453.
• ·  Malle, Bertram (2006). "The actor-observer asymmetry in causal attribution: A (surprising) meta-analysis". Psychological Bulletin. 132 (6): 895–919. doi:10.1037/0033-2909.132.6.895. PMID 17073526.
• ·  Malle, Bertram; Knobe, Joshua; Sarah, Nelson (2007). "Actor-observer asymmetries in explanations of behavior: New answers to an old question". Journal of Personality and Social Psychology. 93 (4): 491–514. doi:10.1037/0022-3514.93.4.491. PMID 17892328.

• ·  Malle, Bertram (2011). "Clave to give up the dogmes of attribution: An alternative theory of behavior explanation" (PDF). Advances in Experimental Social Psychology (PDF). 44. pp. 297–352. doi:10.1016/B978-0-12-385522-0.00006-8. Archived from the original on 2015-11-23.
• ·  O'Laughlin, Matthew J.; Malle, Bertram F. (2002). "How people explain actions performed by groups and individuals". Journal of Personality and Social Psychology. 82 (1): 33–48. doi:10.1037/0022-3514.82.1.33. PMID 11811632.
• ·  Robins, Richard W.; Spranca, Mark D.; Mendelsohn, Gerald A. (1996). "The actor-observer effect revisited: Effects of individual differences and repeated social interactions on actor and observer attributions". Journal of Personality and Social Psychology. 71 (2): 375–389. doi:10.1037/0022-3514.71.2.375. PMID 8765487.

En diferències culturals

• ·  Choi, Incheol; Nisbett, Richard (1998). "Situational Salience and Cultural Differences in the Correspondence Bias and Actor-Observer Bias". Personality and Social Psychology Bulletin. 24 (9): 949–960. doi:10.1177/0146167298249003.
• ·  Masuda, Takahiko; Nisbett, Richard (2001). "Attending holistically versus analytically: Comparing the context sensitivity of Japanese and Americans". Journal of Personality and Social Psychology. 81 (5): 922–934. doi:10.1037/0022-3514.81.5.922. PMID 11708567.