Anar al contingut

Aspartamo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El aspartamo o aspartame és un edulcorante no calòric descobert en 1965 per la multinacional farmacèutica G. D. Searle and Company.

En 1985 la companyia Monsanto va comprar G. D. Searle i va comercialisar aspartamo a través de la companyia NutraSweet. En març de 2000, Monsanto va vendre NutraSweet a J. W. Childs Equity Partners II LP. La palesa europea va expirar en 1987 i la nortamericana va expirar en 1992. Des de llavors, la companyia ha competit per la quota de mercat en atres fabricants com Ajinomoto, Merisant i the Holland Sweetener Company. El aspartamo s'ampra en numerosos aliments en tot lo món i es comercialisa baix vàries marques com Natreen i Canderel, ademés de NutraSweet, i correspon al còdic I 951 en Europa.[1]

El aspartamo és de 150 a 200 voltes més dolça que el sucre. Tots els edulcorantes es classifiquen sobre la sacarosa o sucre comú, per lo que el valor de 200 voltes s'obté en comparar-ho en dilució fetes en laboratori de sacarosa (dolçor relativa = 100) al 15 %.[2][3]

Descobriment

[editar | editar còdic]

El aspartamo va ser descobert en 1965 per James M. Schlatter. Estava treballant sobre una droga contra les úlceras, i va derramar per accident una miqueta de aspartamo sobre la seua mà. Quan es va llepar el dit, es va donar conte de que tenia un sabor dolç. És una pols blanca, cristalí, sense olor, que es deriva de dos aminoàcits: l'àcit aspártico i la fenilalanina. És aproximadament 200 voltes més dolça que el sucre i pot usar-se com edulcorante de taula o en darreries congelades, gelatina, begudes i en goma de mastegar. El seu nom químic és L-alfa-aspartil-L-fenilalanina metil éster i la seua fòrmula química és C14H18N2O5. Encara que no té el sabor amarc que deixa la sacarina, el seu inconvenient és que podria no saber exactament igual que el sucre perque reacciona en atres sabors del menjar. Quan és consumit, el aspartamo es metaboliza en els seus aminoàcits originals i té un baix contingut energètic.

Efectes sobre la salut

[editar | editar còdic]

El aspartamo ha segut declarat segur per a consum humà per les agències de més de noranta països i la FDA ho descriu com un dels aditius més estudiats de l'història i afirma que la seua seguritat està més que confirmada. Més de 100 organisacions nacionals i internacionals han evaluat la inocuïtat del aspartamo.[4] El Comité Conjunt FAO/WHO d'Experts ha establit un nivell d'ingesta diària admissible (IDA) de 40 mg/kg de pes corporal,[5] mentres que la FDA ho establix en 50 mg/kg.[6] Existix, no obstant, polèmica entre certs sectors, entre els que han sorgit numeroses controvèrsia i bulos a la seua entorn.[7]

Alguns estudis han referit que el consum massiu de aspartamo aumenta en rates la sensibilitat a drogues que induïxen epilèpsia.[8]


En 2005, Morant Soffritti, de la Fundació Ramazzini, va revivar la polèmica sobre lo perillós del aspartamo. Despuix d'un estudi en 1800 rates durant huit anys, l'equip d'investigadors que ell va liderar en la ciutat italiana de Bolonya va concloure que el aspartamo podria tindre efectes cancerígenos.[9] Els estudis de la Fundació Ramazzini varen ser evaluats per l'Autoritat Europea per a la Seguritat Alimentària (EFSA) i per la FDA i varen ser rebujats pels seus numerosos errors metodològics,[10][11] mantenint que el aspartamo és segur per al consum humà.[12] El seu informe va estimar el consum màxim teòric de aspartamo en els adults en 21,3 mg/kg de pes corporal per dia. Estos valors estan de nou subjectes a revisió per la mateixa Comissió (2012), ya que tots els aditius alimenticis són revisats periòdicament.

De nou en 2010, Soffritti i Halldorsson varen publicar dos artículs en els que concloïen que el aspartamo era un agent cancerígeno.[13][14] La EFSA va tornar a evaluar estes investigacions,[15] concloent que no hi ha una relació causal entre el aspartamo i el càncer (ademés alega que el disseny experimental va ser deficient). Va descartar reconsiderar les evaluacions dels edulcorantes que ya varen ser declarats com a segurs i per això autorisats en l'Unió Europea; en esta ocasió tampoc es varen tindre en conte els estudis que manifesten la perillositat del aspartamo, en carir de rigor científic.

En juny de 2011, l'Institut Ramazzini va emetre un comunicat en la seua web[16] en el que s'informa que, pels resultats obtinguts en les seues investigacions, alguns científics de l'Institut varen ser rebuts per varis parlamentaris europeus. A raïl d'açò, els parlamentaris han conseguit que la Comissió Europea haja solicitat a la EFSA que comence un nou procés de revaluación d'este compost en 2012.[17]


En decembre de 2013, la EFSA va publicar un informe en el qual es dia que l'actual ingesta diària admissible per al aspartamo, sifrada en 40 mg/kg al dia, no necessita revisió alguna, en considerar-se segura per a la població en general (incloent als bebés, chiquets i dònes embarassades). Els experts varen concloure que el aspartamo no danya el cervell, el sistema nerviós, ni afecta el comportament o la funció cognitiva en chiquets o adults, i varen descartar que cause càncer o dany en els gens.[18]

En juliol de 2023, l'OMS va publicar un artícul en el que es va mencionar que el CIIC (Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer) ha classificat el aspartamo com possiblement carcinógeno per als sers humans degut a que existix «evidència llimitada» que sugerix que el aspartamo podria ser un carcinogeno per a humans i animals, no obstant va reafirmar que ingesta diària admissible d'este edulcorante és de 40mg/Kg de pes corporal. No obstant, la OMD també va declarar que els resultats de les investigacions al aspartamo realisades pel Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i el Comité Mixt FAO/OMS d'Experts en Aditius Alimentaris (JECFA) de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i l'Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) no són concloents, i es necessiten més investigacions per a conseguir evidència sòlida que respale dites afirmacions.[19]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Aspartame».
  2. ↑ (1991).450doi:10.1021/bk-1991-0450.ch020.
  3. ↑ Relative sweetness
  4. ↑ (2002).Regulatory Toxicology and Pharmacology.35(2 Pt 2)
    S1-93.doi:10.1006/rtph.2002.1542.
  5. ↑ (2006).Food Additives & Contaminants.23
    327-38.doi:10.1080/02652030500442532.
  6. ↑ «Aspartame and Cancer: Questions and Answers». National Cancer Institute. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  7. ↑ «Aspartame: A Toxic Consumption» (en anglés). Natural Society. Consultat el 1º de decembre, 2014. «“Research is now indicating that sweeteners maycause people to gain weight because of a negative metabolic response,” says Lippert. “They ca also increase sweet cravings and alter our taste buds in terms of our ‘threshold’ for sweetness. Aspartame is 200 claves sweeter thanpicr, and Splenda is 600 claves sweeter.” - See more at: http://naturalsociety.com/aspartame-a-toxic-consumption/#sthash.eCzC15Vg.dpuf»
  8. ↑ Maher, T. J. i R. J. Wurtman,. «Possible neurologic effects of aspartame, a widely used food additive.» Environ Health Perspect. 1987 November; 75: 53-57, PMCID: PMC1474447.
  9. ↑ «Study Links Aspartame To Cancer» (en anglés).
  10. ↑ Panel on Food Additives and Nutrient Sources added to Food(2006).The EFSA Journal.356
    1-44.doi:10.2903/j.efsa.2006.356.
  11. ↑ «US FDA/CFSAN – FDA Statement on European Aspartame Study». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2010. Consultat el 23 de setembre de 2010.
  12. ↑ «Aspartame, EFSA».
  13. ↑ «Aspartame administered in feed, beginning prenatally through life span, induïxes cancers of the liver and lung in male Swiss mice» (en en). www.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2010-12-28.
  14. ↑ «Intake of artificially sweetened soft drinks and risk of preterm delivery: a prospective cohort study in 59,334 Danish pregnant women» (en en). www.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2010-09-25.
  15. ↑ «Statement of EFSA on the scientific evaluation of two studies related to the safety of artificial sweeteners» (en en). www.efsa.europa.eu. Consultat el 2011-22-28.
  16. ↑ Institut Ramazzini
  17. ↑ ««¿El aspartamo és cancerígeno?»». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2012. Consultat el 11 de giner de 2012.
  18. ↑ «EFSA completes full risk assessment on aspartame and concludes it is safe at current levels of exposure.» EFSA.
  19. ↑ «Es publiquen els resultats de l'evaluació del risc i la perillositat del aspartamo».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aspartamo&oldid=812422»