Asphodelus aestivus
Asphodelus aestivus és una planta coneguda com gamón comuna, espècie del gènero Asphodelus.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta resistent, alta, glabra i de color vert azulado. Posseïx un rizoma rodejat de fibres, en raïls tuberosas fusiformes. Els escapes alcancen fins als 1,5 m i són ramificats. Totes les fulls són basals i puntagudes, de fins a 40 x 2 cm, planes, en marge pla, en forma de “V” i en un nervi central que descolla en el envés.
Les inflorescèncias multifloras denses, presenten unes bràcteas de 3-6 mm en l'antesis, allargant-se fins a 5-10 mm i més curtes que els pedicels en la fructificació. Els pedicels són de 7-12 mm en la fructificació, i estan articulats fins a el ⅓ inferior, rara volta cap a la mitat. Posseïx sis tépals blancs en nervi mig pardo, de 10-15 x 2-4 mm ovado-elíptics o oblongos, obtusos. Les anteras són de 2-2,5 mm grogues.
El frut és tipo capsular, de 5,5-7,5 mm obovados, rara volta casi esfèrics, dins del com trobem llavors grises en papiles blanques.
Florix (en el hemisferi boreal) de giner a abril.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta planta és nativa d'Àfrica i de la majoria de les costes mediterrànees, lo que inclou:
- Nort d'Àfrica: Argèlia, Egipte, Líbia i Marroc.
- Àsia occidental: Chipre, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Síria i Turquia.
- Surest d'Europa: Albània, Grècia (inclosa Creta), Itàlia (incloent Cerdenya i Sicília).
- Suroest d'Europa: França (incloent Còrsega), Portugal i Espanya (incloent Illes Canàries i Balears).
Pero s'usa en jardineria, per lo que podem trobar-la en moltes parts del globo.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Asphodelus aestivus va ser descrita per Félix de Avelar Brotero i publicat en Fl. Lusit. 1: 525 1804.[1]
- Etimologia
Asphodelus: nom genèric que deriva del grec antic:[2] a = "no", sphodos = "cendres" i elos = vall: vol dir "la vall que no és cendra" (per causa del fòc). El nom està associat al fet de que els rizomes subterràneus d'esta planta no es veuen molt afectats pel fòc, per lo que la planta pot "reviure" despuix d'un incendi.
Ademés, el nom pot tindre orige grec, ya que els asfodelos es plantaven prop de les tombes, per a que els morts pogueren alimentar-se d'elles, com es fa referència d'això en molts poemes. El nom derivaria de la paraula grega ἀσφόδελος, que significa ceptre. En grec la llegenda del asfodelo és una de les més famoses de les plantes relacionades en els morts i el món subterràneu. Homero la descriu com que cobrix la gran praderia ( ἀσφόδελος λειμών ), la guarida dels morts. Va ser plantat en tombes , i en freqüència es relaciona en Perséfone, que apareix coronada en una guirnalda de asfódelos. La seua conexió general en la mort es deu sense dubte al color grisáceo dels seus fulls i les seues flors groguenques, que sugerixen l'obscuritat del inframundo i la palidez de la mort.
aestivus: epítet latino que fa referència al estío, relacionat en l'estiu.
- Sinonímia
- Asphodelus ramosus subsp. ramosus
- Asphodelus ramosus Gouan ex Willk. & Lange [1861, Prodr. Fl. Hisp., 1 : 204]
- Asphodelus tardiflorus Jord. [1860, Bull. Soc. Bot. France, 7, Sess. extr. : 736]
- Asphodelus microcarpus Viv. [1824, Fl. Cors. : 5]
- Asphodelus littoralis Jord. [1860, Bull. Soc. Bot. France, 7, Sess. extr. : 729]
- Asphodelus infestus Parl. [1857, Fl. Ital., 2 : 600]
- Asphodelus fuscatus Jord. Fourr. [1868, Brev. Pl. Nov., 2 : 123]
- Asphodelus crinipes Jord. [1860, Bull. Soc. Bot. France, 7, Sess. extr. : 729]
- Asphodelus corsicus Jord. [1860, Bull. Soc. Bot. France, 7, Sess. extr. : 739]
- Asphodelus comosus Jord. [1860, Bull. Soc. Bot. France, 7, Sess. extr. : 737]
- Asphodelus cerasiferus J.Gay [1857, Bull. Soc. Bot. France, 4 : 610] [1857b] senar J.Gay [1857, Ann. Sci. Nat., Sér. 4, 7 : 127] [quoad nom., excl. descr.]
- Asphodelus audibertii Req. ex Roem. & Schult. [1830, Syst. Veg., ed. 16, 7 (2) : 1695]
- Asphodelus albus subsp. microcarpus (Viv.) Bonnier & Layens [1894, Fl. Fr. : 301]
- Asphodelus affinis Parl. [1857, Fl. Ital., 2 : 596]
- Asphodelus albus subsp. ramosus (L.) Bonnier & Layens
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- Castellà: asfódelo, bola, castarañuela, canya, gamón, gamona, gamones, gamonita, gamonito, perigallo.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora Vascular d'Andalusia Occidental B. Valdés, S. Talavera, I. Fernández-Galiano, Ed. KETRES editora S.A.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Wild Plants of Malta & Goig
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asphodelus aestivus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.