Antera
En les plantas angiospermas, la antera, del grec anteros = 'florit', aludint a que la presència visible de les anteres senyala el punt àlgit de l'antesis (floració), és la part terminal del estam d'una flor. És una estructura homòloga als microesporangio en uns atres clados i està encarregada de la producció del polen.
Cada estam sol fonamentar-se en un piececillo cridat filament i una antera, subjecta lateralment a l'extrem del filament. Es diu de les anteres que són extrorsas si el filament s'unix a l'antera per la seua cara externa (la més alluntada de l'eix floral), i li les crida introrsas en el cas contrari, menys freqüent.
L'antera típica de les angiosperma sol constar de dos parts distinguibles, contigües, cridades teques, unides per una zona anomenada conectivo, que és també per a on l'antera s'unix al filament. Si es talla l'antera perpendicularmente al seu eix, s'observa que cada antera conté un o dos sacs polínicos que s'estenen en tota la seua llongitut.
L'antera és una estructura dehiscente, és dir, que es trenca espontàneament per a deixar visible el seu contingut, el polen. Cada sac polínico s'obrirà en general per una dehiscencia (talle) llongitudinal per a on eixirà el polen.
L'estam és un full transformat per a la producció d'espores masculines (microsporas) que són els grans de polen. Els sacs polínicos són els microsporangios.
Anatomia
[editar | editar còdic]
En un tall travesser d'antera jove, s'observen des de fòra cap a dins les següents capes:
- Epidermis o exotecio, prima i contínua. A voltes pot trencar-se o colapsar-se o interrompre's.
- Teixit mecànic o endotecio, capa fibrosa sobre les vores externes dels sacs polínicos. A voltes es continua en el conectivo.
- 2 a 4 estrats o capes parietals de cèlules parenquimáticas, que pronte desapareixen esclafades, o degeneran ràpit.
- Tapet o teixit nutricio.
- Teixit esporógeno o arquesporio, constituïx cada sac polínico. Les cèlules del teixit esporógeno formen per divisions mitòtiques les cèlules mares del polen o microsporocitos, cèlules prou grans, en núcleu voluminós.
Dehiscencia
[editar | editar còdic]La dehiscencia es produïx gràcies al endotecio. Les seues cèlules presenten parets desigualment engrossades, en filetes lignificados més amples cap a la cara interna de la cèlula, a on s'unixen entre sí; en canvi s'aprimen cap a la cara externa. Per esta raó, en produir-se la deshidratació de les cèlules, estes s'acurten tangencialmente, originant tensions que conduïxen a l'obertura de l'antera. La dehiscencia és l'última funció de la antera, lo que provoca la lliberació dels grans de polen. Este procés està exactament coordinat en la diferenciació del polen, el desenroll floral i la seua obertura.
La paret de l'antera es raja longitudinalmente, produint com una indentación entre els lóculos de cada teca.
El stomium és la regió de l'antera a on ocorre la dehiscencia. La degeneració necróptica de les cèlules del stomium i del septum forma part del cicle programat de desenroll i mort celular. L'expansió de les capes d'endoteciales i la lignificación de les parets celulars endoteciales són imprescindibles per a la dehiscencia.
Segons la forma d'obertura de l'antera es pot classificar com:
- Dehiscencia llongitudinal: quan l'antera s'obri longitudinalmente, és dir de dalt cap a avall, o viceversa.
- Dehiscencia travesser: quan l'antera s'obri transversalmente.
Dehiscencia apical: aquella en la qual s'obri un poro apical a través del com ix el polen.
D'acort a la direcció en la que els filaments realisen el procés de dehiscencia, pot ser:
- Dehiscencia introsa: aquella que ocorre cap al centre de la flor, açò facilita l'autopolinización.
- Dehiscencia extrorsa: aquella que ocorre cap a fòra de la flor, lo que obliga en gran mida a la polinisació creuada.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Antera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.