Anar al contingut

Asphodelus ramosus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Asphodelus ramosus (Asphodelus ramosus)


Asphodelus ramosus, cridada comunament asfódelo o gamón ramificat, és una espècie perenne pertanyent a la família de les asfodeláceas.
És oriunda de la Europa central i meridional, a on creix en llocs secs i sobre calcàrees. En l'actualitat està estesa per tot lo món com planta ornamental.

Inflorescència.
Vista de la planta.


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne molt ramificada que aplega a medir al voltant de 90 cm. Posseïx grans florés blanques en sis pétals solcat per una llínea central de color marró, en numeroses i llargues fulls. El frut és una menuda càpsula globosa.

Plinio, Dioscórides i Hipócrates la mencionen com a aliment; els seus bulbos eren torrats sobre cendres. Tant grecs com a romans l'utilisaven per a combatre diverses malalties i els perses elaboraven un fort pegament en els bulbos mòlts i mesclats en aigua. Hui es desaconsella el seu consum per la presència d'asfodelina en les raïls. En els prats es poden trobar en gran cantitat, ya que el ganado l'evita.

Principis actius: conté asfodelina, resina, asfodelósido, mucílac, sacarosa.[1]

Indicacions: és detergent, vulnerario, antidermatosis, emoliente, béquico. Diurético, emenagogo. Es desaconsella el seu us intern per a malalts de nefritis i gastritis. El seu us és casi sempre extern, sobre eritemas i com aclarante dels efélides.[1]

Atres usos: Pot obtindre's alcohol prèvia fermentació dels tubèrculs. És usat en cosmètica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Asphodelus ramosus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 310. 1753.[2]

Etimologia

Asphodelus: nom genèric que deriva del grec antic ἀσφόδελος, d'etimologia desconeguda[3]

En la Grècia Antiga el asfódelo es relaciona en els morts. Homero afirma que en el Hades o món subterràneu estaven els Prats Asfódelos (ἀσφόδελος λειμών), a on anaven els morts que no mereixien premi ni castic. En freqüència es relaciona el asfódelo en Perséfone, que apareix coronada en una guirnalda d'esta planta.

ramosus: epítet latino que significa "en branques".[4]

Sinonímia
subsp. ramosus
  • Asphodelus affinis Parl.
  • Asphodelus africanus Jord.
  • Asphodelus albus Boiss.
  • Asphodelus audibertii Req. ex Schult. & Schult.f.
  • Asphodelus crinipes Jord.
  • Asphodelus fuscatus Jord. & Fourr.
  • Asphodelus infestus Parl.
  • Asphodelus jacobi Sennen & Maurici
  • Asphodelus littoralis Jord.
  • Asphodelus messeniacus Heldr. ex Halácsy
  • Asphodelus microcarpus Viv.
  • Asphodelus morisianus Parl.
  • Asphodelus nervosus Pomel
  • Asphodelus olbiensis Jord. & Fourr.
  • Asphodelus stoechadensis Jord. & Fourr.
  • Asphodelus tardiflorus Jord.[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: abroita, afrodilla, asfodelo, bola, canya, cebollana, cebolleta morisca, cebollino, cebollón, cebollín del mont, gallera, gambonito, gamita, gamón, gamón-lliri, gamoncillo, gamonera, gamones, gamones castellans, gamones machos, gamones redons, gamonilla, gamonita, gamonito, gamonitos, jabonera, jamonita, labruétana, vara de Sant Josep, varicas de Sant Josep.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Asphodelus ramosus». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 30 d'octubre de 2009.
  2. «Asphodelus ramosus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de giner de 2013.
  3. Vore Diccionari Grec-Espanyol: ἀσφόδελος.
  4. en Epítets Botànics
  5. 5,0 5,1 «Asphodelus ramosus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
  6. Asphodelus ramosus en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]