Asteriacites

Asteriacites

Asteriacites sp.

Asteriacites von Schlotheim, 1820 és un paragénero d'icnofósilés de facies marina profunda a superficial present en roques sedimentarias del periodo Cámbrico a l'actualitat. Estos icnofósiles han segut identificats inequívocament com traces de descans realisades per equinoderms ofiuroideos i asteriodeos

Les traces de Asteriacites apareixen com hiporelieves i com epirelieves. Tenen una morfologia estrelada en cinc braços marcats i usualment en estriación travesser en ells. En numerosos eixemplars s'ha observat que una porció del perímetro del fòssil apareix menys marcada o casi borrada. Experiments realisats en equinoderms actuals han demostrat que el borrat parcial d'una zona de la traça es deu al propi desplaçament de l'organisme que ho va realisar.

Estes marques són produïdes per equinoderms de simetria radial en reposar enterrats o semienterrados en el substrat arenenc (icnofósiles tipo domichnia) a on les marques travesseres que a voltes apareixen es correspondrien als peus ambulacrales. La mucosidad segregada per estos animals contribuïx a la conservació de la traça i permet que siga reutilisada per atres organismes. La icnoespecie tipo és Asteriacites lumbricalis que von Schlotheim va descriure en sediment del Jurásico Inferior d'Alemània en 1820 i en posterioritat s'han identificat quatre més. L'assignació d'estes traces a un tàxon en problemàtica. En 1953 Adolf Seilacher va demostrar que Ophiura texturata, un ofiuroideo actual, realisava quatre tipos de marques totes asignables a la icnoespecie Asteriacites lumbricalis mentres que Astropecten aurantiacus, un asteroideo actual, les feya similars a la icnoespecie Asteracites quinquefolius. Gràcies a això es va poder fer una classificació primària entre traces realisades per ofiuroideos i per asteriodeos. Estudis posteriors han posat en dubte esta classificació en constatar-se que alguns ofiuroideos podien realisar marques similars a Asteracites quinquefolius.