Anar al contingut

Asteroide Apolo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Esquema del sistema solar interior

Els asteroides Apolo són un grup d'asteroides propencs a la Terra que duen el nom de l'asteroide Apolo, descobert per l'astrònom alemà Karl Reinmuth en la década de 1930. Són asteroides que creuen l'òrbita de la Terra i tenen un semieje major orbital major que el de la Terra (a >  1 ua) pero distàncies de perihelio menors que la distància del afelio de la Terra (q < 1.017 ua).[1][2] S'estima que hi ha uns 70 millons en tamanys similars a una casa. Hermes i Ícaro són eixemples d'asteroides Apolo. Dels asteroides Apolo coneguts el major és Sísifo, en un diàmetro d'al voltant de 10 km, aproximadament el mateix tamany que tenia l'objecte l'impacte del qual va crear el cràter de Chicxulub, que es pensa va ser el causant de l'extinció dels dinosauris. Un atre asteroide Apolo de tamany notable és Geógrafo, de 5.1 km de llarc per 1.8 km d'ample.

En decembre de 2018, el número d'asteroides Apolo coneguts era de 10 485, sent esta classe el grup de més població d'objectes propencs a la Terra (compare's als asteroides Atón, Amor i Atira),[3] en 1409 ya numerats —no li'ls numera fins a ser observats en dos o més oposicions—, i 1648 estan identificats com asteroides potencialment perillosos.[4][5] Un acostament perillós és quan l'asteroide i la Terra es troben a una distància igual o menor a un milló de quilómetros (per a ilustrar, la distancia promig entre la Terra i la Lluna és de 384 400 km. Tres d'ells (1994 XM1, 1993 KA2 i 1994 ES1) passen entre els 100 000-200 000 km (dins de l'òrbita de la Lluna). El meteorit de Cheliábinsk del 15 de febrer de 2013 que va explotar sobre la ciutat de Cheliábinsk al sur dels Urales de Rússia, ferint a 1500 persones en els vidres caiguts de les finestres trencades, era un asteroide classe Apolo.[6][7]

Quant més prop estiga el seu semieje major del de la Terra, menys excentricitat es necessita per a que les òrbites es creuen. Els asteroides Apolo solament podrien deixar de creuar l'òrbita de la Terra si la seua perihelio fora major al de la Terra (0.983 ua), si els perihelios de l'asteroide i de la Terra casi s'alinearen al Sol, i si l'excentricitat de l'asteroide anara molt similar a la terrestre. El marge per a que ocórrega això és mínim i en la pràctica no succeïx; és dir, tots els asteroides Apolo creuen l'òrbita de la Terra.

Alguns asteroides Apolo coneguts

[editar | editar còdic]
Nom Any Descobridor(és)
2024 YR4 2024 ATLAS
2020 JJ 2020 Mount Lemmon Survey
(162173) Ryugu 1999 LINEAR
(3798991) 2018 CB 2018 Catalina Sky Survey
2018 VP1 2018 Zwicky Transient Facility
2016 WF9 2016 Wide-field Infrared Survey Explorer
2016 HO3 2016 Pa-STARRS
2014 UR116 2014 Mount Lemmon Survey
2014 RC 2014 Catalina Sky Survey
2013 YP139 2013 Wide-field Infrared Survey Explorer
2013 TX68 2013 Catalina Sky Survey
2013 TV135 2013 Guennadi Borísov
2012 TC4 2012 Pa-STARRS
2009 ST19 2009 Josep Maria Bosch
2009 DD45 2009 Rob McNaught
2009 BD81 2009 Robert Holmes
2008 HR3 2008 Mount Lemmon Survey
2007 FT3 2007 Mount Lemmon Survey
2007 TU24 2007 Catalina Sky Survey
2007 WD5 2007 Andrea Boattini
(292220) 2006 SU49 2006 Spacewatch
2006 QV89 2006 Catalina Sky Survey
2004 XP14 2004 LINEAR
2004 OD4 2004 LINEAR
(444004) 2004 AS1 2004 LINEAR
(179806) 2002 TD66 2002 LINEAR
1998 KY26 1998 Spacewatch
(433953) 1997 XR2 1997 LINEAR
(69230) Hermes 1937 Karl Reinmuth
(53319) 1999 JM8 1999 LINEAR
(52760) 1998 ML14 1998 LINEAR
(35396) 1997 XF11 1997 Spacewatch
(29075) 1950 DA 1950 Carl Alvar Wirtanen
(25143) Itokawa 1998 LINEAR
(6489) Golevka 1991 Eleanor F. Helin
(4769) Castalia 1989 Eleanor F. Helin
(4660) Nereus 1982 Eleanor F. Helin
(4581) Asclepius 1989 Henry E. Holt, Norman G. Thomas
(4486) Mithra 1987 Eric Elst, Vladimir Shkodrov
(4197) Morpheus 1982 Eleanor F. Helin, Eugene Shoemaker
(4183) Cuno 1959 Cuno Hoffmeister
(4179) Toutatis 1989 Christian Pollas
(4015) Wilson-Harrington 1979 Eleanor F. Helin
(3200) Phaethon 1983 Simon F. Green, John K. Davies / IRAS
(2101) Adonis 1936 Eugène Joseph Delporte
(2063) Bacchus 1977 Charles T. Kowal
(1866) Sisyphus 1972 Paul Wild
(1862) Apolo 1932 Karl Reinmuth
(1685) Bou 1948 Carl Alvar Wirtanen
(1620) Geographos 1951 Albert George Wilson, Rudolph Minkowski
(1566) Icarus 1949 Walter Baade

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Near-Earth Object Groups». JPL – NASA.
  2. Weisstein, Eric. «Apollo Asteroid». Wolfram Research.
  3. «NEO Discovery Statistics».
  4. «JPL Small-Body Database Search Engine». JPL/NASA.
  5. «JPL Small-Body Database Search Engine: PHAs and orbital class (APO)». JPL Solar System Dynamics.
  6. Cantor, Matt. «Scientists figure out Russia meteor's origin». USA Today.
  7. Jacob Aron. «Russian meteor traced to Apollo asteroid family». New Scientist.