IRAS

IRAS

El IRAS (Infrared Astronomical Satellite) va ser un observatori espacial que va realisar un escanege complet del cel a llongituts d'ona infrarrojas.

Va ser llançat el 25 de giner de 1983, com a proyecte conjunt entre els Estats Units (NASA), els Països Baixos (NIVR) i el Regne Unit (SERC). La missió va durar un total de dèu mesos fins que va ser cremat en l'atmòsfera el 21 de novembre de 1983.

Satèlit IRAS

IRAS mapeó el 96 % del cel quatre voltes, a llongituts d'ona de 12, 25, 60 i 100 micrómetros, en resolucions d'entre 0,5 i 2 minuts d'arc. Va trobar unes 500 000 fonts d'infrarrojos, moltes de les quals seguixen pendents d'identificació. Es creu que unes 75 000 d'estes fonts són galàxias en formació, mentres que moltes unes atres poden ser estreles en un disc de pols a la seua entorn, provablement en les primeres etapes de formar un sistema planetari. Va descobrir també un disc de pols al voltant de Vega i va obtindre les primeres imàgens del núcleu de la Via Làctea.

La duració de la missió IRAS, com la de la majoria dels satèlits de infrarrojos, estava llimitada pel seu sistema de refredat, ya que per a treballar correctament a estes llongituts d'ona, el satèlit deu estar refrigerat a temperatures especialment baixes. En el cas de el IRAS, 720 litros d'heli líquit mantenien al satèlit a una temperatura d'1,6 K (aproximadament -272 °C). El decorregut mantenia el satèlit fret mentres s'evaporava, una volta es va evaporar completament, la temperatura del satèlit va aumentar, fent inviables futures observacions.

Més alvance, el telescopi espacial Spitzer va ocupar el seu lloc com a predecessor, permetent als astrònoms continuar en els descobriments realisats per el IRAS fins a la seua desactivació el 30 de giner de 2020.

Ademés, el IRAS va descobrir també tres asteroides incloent el (3200) Phaethon, aixina com el cometa periòdic 126P/IRAS.