Heli líquit
El heli líquit és un gas noble que pot existir en estat líquit a extremadament baixes temperatures.[1] El heli posseïx diversos isòtops i depenent d'cual es tracte algunes de les propietats físiques de l'heli líquit canviaran, com pot ser el punt d'ebullició o el punt crític.[2]
Liqüefacció
[editar | editar còdic]L'heli va ser licuado per primera volta el 10 de juliol de 1908 pel físic holandés Heike Kamerlingh Onnes en els Països Baixos.[3] En eixe moment, es desconeixia l'heli-3, ya que l'espectrómetro de massa encara no s'havia inventat. En décades més recents, una miqueta d'heli líquit ha segut utilisat com refrigerante criogènic i heli líquit és produït comercialment per al seu us en imans superconductores tals com els utilisats en la formació d'imàgens de resonància magnètica (magnetic resonance imaging, MRI), resonància magnètica nuclear (nuclear magnetic resonance, NMR), magnetoencefalografía (MEG) i experiments de física, com l'espectroscòpia Mössbauer de baixa temperatura. L'heli pot licuarse només per mig de l'us de l'exòtic cicle Hampson-Linde, i no per métodos més senzills.[4]
Propietats
[editar | editar còdic]| Propietats de l'heli líquit | Heli-4 | Heli-3 |
|---|---|---|
| Temperatura crítica[5] | 5.2 K | 3.3 K |
| Punt d'ebullició a 1 atm[5] | 4.2 K | 3.2 K |
| Pressió de fusió mínima[6] | 25 atm | 29 atm a 0.3 K |
| Superfluit transition temperature a pressió de vapor saturada | 2.17 K[7] | 1 m K en camp magnètic nul[8] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. Wilks (1967). The Properties of Liquid and Solid Helium, Clarendon Press. ISBN 0-19-851245-7.
- ↑ Freezing Physics: Heike Kamerlingh Onnes and the Quest for Cold , Van Delft Dirk (2007). Edita - The Publishing House Of The Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. ISBN 9789069845197.
- ↑ J. Wilks (1967). The Properties of Liquid and Solid Helium, Clarendon Press. ISBN 0-19-851245-7., p. 7.
- ↑ Daniel V. Schroeder (2000). An Introduction to Thermal Physics, Addison Wesley Longman, p. 141. ISBN 0-201-38027-7.
- ↑ 5,0 5,1 Wilks, p. 1.
- ↑ Wilks, pp. 474-478.
- ↑ Wilks, p. 289.
- ↑ Dieter Vollhart and Peter Wölfle (1990). The Superfluid Phases of Helium 3, Taylor and Francis, p. 3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helio líquido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.