Image per resonància magnètica
Una image per resonància magnètica (IRM), també coneguda com a tomografía per resonància magnètica (TRM) o image per resonància magnètica nuclear (IRMN), és una tècnica no invasiva que utilisa el fenomen de la resonància magnètica nuclear per a obtindre informació sobre l'estructura i composició del cos a analisar. Esta informació és processada per ordenadorés i transformada en imàgens de l'interior de lo que s'ha analisat.
És usada principalment en medicina per a observar alteracions en els teixits i detectar càncer i unes atres patologias. També és utilisada indústrialment per a analisar l'estructura de materials tant orgànics com inorgànics.
Aplicacions clíniques
[editar | editar còdic]Mama
[editar | editar còdic]El protocol de resonància magnètica abreviada (AB-MRI) ha emergit com una alternativa d'alta sensibilitat per a l'erejat en dònes en teixit mamari dens i risc intermig. L'ensaig clínic aleatorizado EA1141 va demostrar que la AB-MRI permet reduir el temps d'adquisició a menys de 10 minuts, detectant significativament més lesions malignes que la tomosíntesis digital de mama.
La IRM no deu ser confosa en l'espectroscòpia de resonància magnètica nuclear, una tècnica usada en química que utilisa el mateix principi de la resonància magnètica per a obtindre informació sobre la composició dels materials.
A diferència de la tomografía axial computarizada (TAC), no usa radiació ionizante, sino camps magnètics per a alinear la magnetisació nuclear de (habitualment) núcleus d'hidrogen de l'aigua en el cos. Estos núcleus resonen a una freqüència proporcional al camp magnètic eixercit de manera que es pot aplicar un camps de radiofrecuencia (RF) per a alterar sistemàticament el alineamiento dels espin d'eixa magnetisació, causant que els núcleus d'hidrogen produïxquen un camp magnètic rotacional detectable per l'escàner. Eixa senyal pot ser manipulada en camps magnètics adicionals i aixina construir en més informació imàgens del cos.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1952, Herman Carr va produir una image de resonància magnètica d'una sola dimensió com s'informa en la seua tesis de doctorat d'Harvard.[2][3][4] En l'Unió Soviètica, Vladislav Ivanov va presentar (en 1960) un document al Comité Estatal de la URSS d'Invencions i Descobriments en Leningrado per a un dispositiu d'image de resonància magnètica,[5] encara que no va ser aprovat fins a 1970.[6]
El fenomen de «resonància magnètica nuclear» (RMN) va ser descobert en 1946 de manera independent per Felix Bloch en Stanford i per Edward Mills Purcell en Harvard, abdós científics varen ser guardonats en el Premi Nobel de Física en 1952. En 1949 Erwin Hahn, físic americà, va descobrir el fenomen eco d'espin en resonància magnètica. Posteriorment, en 1960 Richar Ernest i Weston Anderson, aplicant transformades de Fourier varen conseguir aumentar la velocitat d'obtenció de escáneres de resonància magnètica nuclear utilisant diversos radis curts de polsos. Esta troballa va conseguir millorar la sensibilitat i resolució de RMN, i va fer que tant la espectropía de RMN i la IRM pogueren ser realment pràctics i comercialment factibles.[7]
En 1971, Godfrey Hounsfield va revolucionar la medicina en la creació del primer tomógrafo. El seu invent ho va fer mereixedor del premi Nobel de Fisiologia en 1979 i és considerat per molts com un dels invents més importants de el XX.[8]
En 1972 Paul C. Lauterbur va descobrir la possibilitat de crear imàgens en dos dimensions introduint gradient a camps magnètics. Analisant les característiques de les transmissions de les ones de ràdio podia determinar el seu orige. Este fet va fer possible que es pogueren construir imàgens en dos dimensions que no podien ser visualisats d'una atra manera. Eixe mateix any Peter Mansfield va continuar l'investigació i desenroll de l'utilisació de gradient en camps magnètics. Va demostrar, que les senyals podien ser analisades matemàticament, la qual cosa va fer possible desenrollar una tècnica d'image útil. Ademés, Mansfield va demostrar lo extremadament ràpit que era les tècniques d'image. Açò es va convertir tècnicament possible una década més vesprada. En 1976 Peter Mansfield va prendre la primera image de resonància magnètica d'un dit amputado. Tant Paul C. Lauterbur com Peter Mansfield varen rebre el premi Nobel en Fisiologia i Medicina en 2003.[9]
En 1990 Seiji Ogawa va utilisar el contrast depenent del nivell d'O2 en la sanc. Hui en dia les imàgens per resonància magnètica són utilisades mundialment en el camp de la medicina per al diagnòstic, seguiment i per a poder determinar el tractament de malalties.
Vore també
[editar | editar còdic]- Tomografía computarizada (TAC)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Squire, Lucy Frank; Novelline, Robert A. (1997). Squire's fundamentals of radiology, 5ª edició, Cambridge: Harvard University Press. ISBN 0-674-83339-2.
- ↑ (1952) Free Precession Techniques in Nuclear Magnetic Resonance, Cambridge, MA: Harvard University. OCLC 76980558.Plantilla:Page needed
- ↑ Physics Today.American Institute of Physics.57(7)doi:10.1063/1.1784322.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ MacWilliams BNature.426(6965)doi:10.1038/426375a.
- ↑ «Best Regards to Alfred Nobel». Consultat el 16 d'octubre de 2009.
- ↑ «Finding aid created and encoded into EAD» (en espanyol).
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine in 2003 to Paul C. Lauterbur, Peter Mansfield for magnetic resonance imaging.» (en espanyol).
- ↑ «Sir Godfrey Newbold Hounsfield i la tomografia computada, la seua contribució a la medicina moderna» (en espanyol).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Haacke, I Mark (1999). Magnetic resonance imaging: Physical principles and sequence design, New York: J. Wiley & Sons. ISBN 0-471-35128-8.
- Lee SCJ. Magn. Reson..150(2)
- 207–13.doi:10.1006/jmre.2001.2319.
- P Mansfield (1982). NMR Imaging in Biomedicine: Supplement 2 Advances in Magnetic Resonance, Elsevier. ISBN 9780323154062.
- Eiichi Fukushima (1989). NMR in Biomedicine: The Physical Basis, Springer Science & Business Mija. ISBN 9780883186091.
- Bernhard Blümich (1992). Magnetic Resonance Microscopy: Methods and Applications in Materials Science, Agriculture and Biomedicine, Wiley. ISBN 9783527284030.
- Peter Blümer (1998). Peter Blümler, Bernhard Blümich, Robert E. Botto, Eiichi Fukushima (ed.). Spatially Resolgau Magnetic Resonance: Methods, Materials, Medicine, Biology, Rheology, Geology, Ecology, Hardware, Wiley-VCH. ISBN 9783527296378.
- Zhi-Pei Liang (1999). Principles of Magnetic Resonance Imaging: A Signal Processing Perspective, Wiley. ISBN 9780780347236.
- Franz Schmitt (1998). Tire-Planar Imaging: Theory, Technique and Application, Springer Berlin Heidelberg. ISBN 9783540631941.
- Vadim Kuperman (2000). Magnetic Resonance Imaging: Physical Principles and Applications, Academic Press. ISBN 9780080535708.
- Bernhard Blümich (2000). NMR Imaging of Materials, Clarendon Press. ISBN 9780198506836.
- Jianming Jin (1998). Electromagnetic Analysis and Design in Magnetic Resonance Imaging, CRC Press. ISBN 9780849396939.
- Imad Akil Farhat (2007). Magnetic Resonance in Food Science: From Molecules to Man, Royal Society of Chemistry. ISBN 9780854043408.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imagen por resonancia magnética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.