Observatori espacial

Observatori espacial

Un observatori espacial, també és conegut com a telescopi espacial, és un satèlit artificial o sonda espacial que s'utilisa per a l'observació de planetas, estrelas, galàxias i uns atres cossos celests de forma similar a un telescopi en terra. S'han llançat una cantitat important de telescopis espacials a òrbita des de que Cosmos 215, considerat el primer observatori espacial, anara llançat el 18 d'abril de 1968, proporcionant major informació i coneiximent del cosmos.

Existixen vàries raons per a que l'observació des de l'espai siga desijable, degut a que evita alguns problemes que tenen els observatoris en terra. Els beneficis dels observatoris espacials són:

• Un telescopi en l'espai no sofrix la contaminació lumínica produïda per les ciutats propenques. Ademés, no està afectat pel titilar produït per les turbulències tèrmiques de l'aire.
• La atmòsfera terrestre afig una distorsió important en les imàgens, coneguda com aberració òptica. La capacitat de resolució dels telescopis en terra es reduïx de forma important. Un telescopi espacial no observa a través de l'atmòsfera, per lo que la seua capacitat sempre rendix prop del màxim teòric. Este problema per als telescopis en terra s'ha resolt de forma parcial en l'us d'òptica adaptativa, com en el Very Large Telescope, pero són complexos i no solucionen el problema completament.
• L'atmòsfera, ademés, absorbix una porció important del espectre electromagnètic, per lo que alguns observacions són pràcticament impossibles de realisar des de terra. La Astronomia de rajos-X no es realisa des de la Terra, sino des de telescopis espacials com el Chandra o el XMM-Newton. Atres porcions de l'espectre electromagnètic, com les ones infrarrojas o les ultravioletas, també són filtrades per l'atmòsfera.

Els telescopis espacials, no obstant, també sofrixen algunes desventages que no tenen els observatoris terrestres:

• El cost elevat, principalment en el llançament. Els costs per a utilisar una eixida de tamany mig poden alcançar els 250 millons de dólars, i utilisar el transbordador espacial duplica eixe preu.
• L'impossibilitat de manteniment. Llevat el telescopi espacial Hubble, que ha rebut manteniment per part de missions del transbordador espacial, si un observatori espacial no funciona no pot ser reemplaçat.
• La vida útil curta. La majoria dels telescopis espacials deuen ser refrigerats i quan els líquits de refrigeració es terminen no es pot omplir el depòsit en líquit nou. No obstant, els telescopis espacials no necessiten un manteniment periòdic ya que no està afectat de les condicions baixe atmòsfera.

Els observatoris espacials es poden dividir en dos classes generals: aquells la missió dels quals és inspeccionar tot el cel i els telescopis que solament fan observacions de parts triades del firmament. Molts dels observatoris espacials ya han completat les seues missions, mentres que uns atres estan en funcionament. Els satèlits i sondes espacials per a l'observació astronòmica han segut llançats per la NASA, la EIXA i la JAXA.